Descartant la violència, penso que l'autentic perill que pot enfonsar el procés d'alliberament de Catalunya del jou espanyol, només pot ser mediàtic. I no vindrà a través d'espanyols com els Gabilondos que equivocant-se, al menys intenten raonar. I encara menys, a través de la púrria de la caverna en mans d'un comissari polític disfressat de bisbe, que en el fons, li hauríem d'estar agraïts per la seva feina a favor de la causa...L'autentic perill prové de rebotats i ressentits de casa nostra, i sobre tot, dels que han desenvolupat la malaltia de l'auto-odi. Els més intel·ligents i amb més projecció publica, són captats pels mitjans de comunicació d'obediència espanyola en Català, per dirigir tertúlies on escampen el seu verí, a traves de tertúlies monopolitzades per autèntics manuals espanyolistes amb potes absolutament insípids i mentiders.
Crec que és força cert que si ens deixem perdre aquest moment, serà en part culpa nostra, de molts catalans i no d'Espanya. Com diu un amic meu, els periodistes tenen una gran responsabilitat i de moment la fan servir per intentar confondre (amb més o menys subtilesa) els catalans que volem ser lliures de colonitzadors. En fi, la llista seria llarga i això sense comptar els mitjans de fora. Molts dels polítics nostrats també son una joia...
Assolir un estat per a Catalunya dins la UE, és un objectiu de la societat catalana , entenent-la com el conjunt de polítics, societat civil (enorme calaix de sastre) i persones individuals més o menys compromeses. El risc que això no arribi a bon port a causa nostra serà responsabilitat compartida de tots els estaments de la societat. Cal aclarir que els polítics que estan liderant aquest procés -El President Mas (CiU) amb l'ajuda de Junqueras (ERC)- no tenen el suport garantit de la resta de formacions -IC i les CUP incloses.
No barrejem les coses. Els politics no són una cosa monolítica sino diversa i sovint divergent. Gestionar tanta diversitat demana temps i energia. Si no entenem això i exigim als polítics la lluna en un cove, aleshores ens perdrem I la responsabiltat potser haurà estat de la societat (incloent-hi també molts periodistes que maregen la perdiu) Conclusió: tranquilitat. No cal donar gratuitament armes a l'Estat espanyol.
Si volem, podem. Si la societat catalana vol la independència, la tindrà. Ells ens volen desanimar, volen que ens aturem, que ens cansem, que pensem que no podrà ser i que millor que seguim com estàvem. Volen que ens malfiem d'institucions i personatges, tots els seus arguments son els de la por, només poden intentar que ens espantem i ens aturem, perquè saben que contra l'empenta de la societat civil, no tenen res a fer. Empresonar al president, suspendre l’autonomia, terceres vies ... val, i que? Nosaltres continuem el nostre camí i ells no podran fer res per aturar-nos. Això es el que mes els preocupa i això es el que mes intentaran, fer que siguem nosaltres mateixos els que diguem prou, perquè saben molt bé, que no poden fer res mes. Per això, si no defallim, si no ens deixem vèncer per les pors amb les que ens amenacen des de Madrid i des de els altaveus mediàtics locals, favorables a continuar vivint del BOE, si no deixem de perseguir el nostre objectiu, si nosaltres volem, serem independents.
No hay comentarios:
Publicar un comentario