Candidatura unitària a les Europees. ( CDC + ERC+ Sobiranistes)

A mi em sembla un error garrafal que pot, fins i tot, deixar seriosament tocat el procés sobiranista català que CDC i ERC no formin una candidatura conjunta per a les eleccions europees. Primer, perquè els catalans no hi tenim res a rascar amb els bascos, personalment la baskitis de certs sectors independentistes sempre m'ha semblat d'una immaduresa política escandalosa. Ni hi tenim res a rascar ni hi volem tenir res a veure i encara menys amb Bildu, els batasunos. Evidentment, si ERC va amb Bildu, abans voto CiU tot i saber que el meu vot engreixa Duran. La classe política catalana està demostrant en aquests dies que no està a l'alçada de la unitat i la dignitat que està mostrant la majoria social sobiranista que li ha donat suport electoral. La casta política, perquè així se l'hauria d'anomenar, demostra que només mira pels seus interessos particulars, de partit i electoralistes de curta volada, sense cap sentit d'Estat i cap sentit de responsabilitat històrica. Potser amb excepcions, però ara mateix només en sé veure una d'excepció: Artur Mas. Ni tan sols Junqueras si es confirma que ERC seguirà amb els seus atacs de baskitis i pactarà amb Bildu per les Europees. El moment històric que vivim fa imprescindible una candidatura conjunta que almenys aplegui CDC i ERC. Si no són capaços de fer això, no seràn capaços de portar-nos cap a l'Estat propi ni en broma i ja podem anar pensant en substituir els actuals partits polítics per uns altres líders i candidatures que estiguin a l'alçada del què la majoria del poble reclama.

Estic totalment d'acord amb el que planteja Ramon Tremosa. És més, estic completament segur de que si no fos per l'oposició de Duran i Lleida, és això el que s'acabaria fent. Penso que és una barbaritat catastròfica que ERC pensi pactar amb BILDU, doncs se n'anirà en orris tot el crèdit que tant li ha costat recuperar en aquests darrers dos anys. Penso també que la classe política catalana cada dia més està demostrant que no està a l'alçada ni del moment, ni de la responsabilitat històrica, ni de la dignitat mostrada per la majoria del poble de Catalunya. N'estic tip dels moviments tacticistes, de les picabaralles, de les matisacions, de les actuacions partidistes i electoralistes d'uns i altres. Només se salven, de moment, dos polítics: Artur Mas i Ramon Tremosa, precisament. Ni Junqueras se salva després d'haver caigut de quatre potes al parany crispador que ahir va deixar caure la CUP al Parlament. I menys encara després d'haver anunciat la barbaritat de que podria pactar amb Bildu. Si no és ara que els partits sobiranistes van junts, quan????? És una situació excepcional que requereix coalicions excepcionals. Quan tinguem un Estat propi, es podran tornar a barallar tot el que vulguin. I, si us plau, PROU BASKITIS. No tenim res a fer ni, sobre tot, no tenim res a aprendre dels bascos, abans al contrari, són ells els qui haurien de prendre exemple dels catalans.

Entenc que aquest plantejament de llista unitària no agrada gens a Europa. La pregunta és què ha fet Europa per Catalunya? El català és més reconegut per Google, Microsoft o Apple que no pas al Parlament Europeu.

Vull afegir una reflexió. Molts votants de CiU podrien canviar el seu vot cap a ERC però si ERC s'acaba aliant amb els batasunos, a molta gent els tirarà enrere. La suma CDC(sense Unió)i ERC seria la que donaria més vots sobiranistes catalans. La suma ERC+batasunos (amb el disfràs que portin)no serà bona per a ERC. I ja, de pas, CDC es podria treure de sobre al PNB, que de fet no estima gaire als catalans. Vaja, els catalans sols anem més bé (CDC+ERC+els sobiranistes que s'hi afegeixin). A UDC ja la podem despatxar allà on vulgui anar: no estarà mai pel sí a la independència, llevat d'un percentatge de ex-votants.

Tremosa és sense discusió una de les personalitats capdavanteres en la lluita per la llibertat de Catalunya. La seva tasca en pro d'aquest objectiu i la intel.ligència amb què l'ha duta a terme és també fora de tot dubte. Faig meva sense reserves la seva crida a una candidatura unitària a les europees, perquè és de sentit comú, tot i que sigui aquest, massa sovint, el menys comú dels sentits. El nostre poble ha demostrat reiteradament saber guanyar totes les batalles en que s'ha involucrat, primer el 2010, després el 2012 i finalment, i contra tot pronòstic l'onze de setembre d'enguany, i és guanyant batalles com acaben guanyant-se les guerres. Estic orgullós d'ell, perquè ha aconseguit, tot sol, posar Catalunya i el seu anhel de llibertat davant dels ulls del món. És hora que la nostra classe política comenci a guanyar, al seu torn, les batalles, grans o petites, que té al seu abast lliurar. Jo no entendré -el poble català no entendrà- que no aprofiti l'ocasió de les eleccions europees per tal de començar a fer-ho.

Una coalició CDC-ERC seria allò que, al meu parer, esperem molts catalans per votar massivament una opció amb la qual identificar-nos.