Haurem de confiar en la "i" minúscula, aquesta que forma part de la tan repetida fórmula: "precisem més R+D+i.". Un desig que de vegades s'ha convertit en espai comú, però moltes altres en referència retòrica i buida, quan es duen a terme polítiques públiques de retallades en aquest camp, o amb els febles esforços que la majoria de les nostres empreses han realitzat.
El nostre futur està en aquesta " i " minúscula, que espera ser remoguda i motivada en tots els departaments i seccions de les empreses. Aquesta " i " minúscula que defineix la innovació com la força i potència que sorgeix de les persones i de les organitzacions motivades. Aquesta força que proporciona saber que s'està construint una catedral i no solament picant pedra; la força de les persones motivades que coneixen per a què serveix el seu treball i ho desenvolupen en un bon clima laboral, on se senten valorats i reconeguts.
La innovació precisa d'una gestió que faci sentir la importància de cada persona en l'organització o en l'empresa, que valori cada singularitat com una fortalesa, que ajudi a aflorar els immensos coneixements que té cada treballador individualment i cada grup, coneixements que estan dormint a l'espera que la motivació els desperti i els canalitzi la participació en el projecte.
La innovació és creativitat que es promociona només des de la confiança, i aquesta precisa d'informació veraç sobre la realitat de l'empresa, de les seves dificultats i dels seus avantatges, dels seus projectes futurs, de les inversions, dels salaris, de les pèrdues, dels beneficis, de les contractacions, de les promocions.
Per innovar es precisa una mica més que ordres clares i un salari a final de mes. Per això moltes de les nostres empreses amb la seva organització del treball taylorista i unes relacions laborals jerarquitzades, quan no autoritàries, difícilment podran esperar que algun dia desperti la innovació, perquè falta la motivació i la participació de la majoria dels seus treballadors i treballadores en el projecte, que a igual que el treballador de la metàfora, no fa molt més que picar pedra.
Les empreses d'èxit, fan més petita la seva jerarquia i es transformen en organitzacions més horitzontals i flexibles, demostren que la força d'innovar la tenen les persones inspirades, implicades des d'un ecosistema que promou la creació, el treball en equip i la capacitat de compartir idees, creant espais comuns de comunicación i intercanvi. Per això, si volem avançar cap a un nou model productiu, és essencial i inajornable potenciar el diàleg, la participació i els consensos en les empreses. És fonamental millorar el clima laboral i superar la desconfiança, avui tan estesa i present en les relacions laborals de moltes de les nostres empreses.
Per despertar aquesta " i " minúscula que és la innovació, adormida en molts centres de treball i tapada per unes relacions laborals velles, no ajuda l'última Reforma Laboral que ha reforçat l'envellit "ordeno i comandament", aquest sant i senya que fa que molts treballadors i treballadores des de la "rigidesa funcional" percebin que no són part de la construcció de la catedral.
El repte de patronal i sindicats està a introduir canvis de fons en el nostre sistema de negociació col·lectiva que permeti convertir als convenis col·lectius en instruments útils, tant per a la gestió eficient en les empreses com perquè ajudin a remuntar la difícil situació que vivim. Som conscients que molts dels nostres dèficits s'expliquen per la pèrdua gradual i constant del valor social del treball i de l'empresa com a centre de gravetat, i per no haver atès les relacions laborals com un indicador del model econòmic i productiu que tenim i que precisen una modernització urgent, perquè puguin ser un impuls del canvi que precisem, sustentat en la participació i la implicació dels treballadors i les treballadores.
No hay comentarios:
Publicar un comentario