Molt bé amics, demà DUI i collons damunt la taula. L'endemà poden passar dues coses:
a) En el pitjor dels casos cap país en fa cas i menys Espanya. Els empresaris continuen pagant l'IVA i els impostos a la Agència Tributària i el Parlament fa el ridícul més espantós.
b) En el millor dels casos, Espanya ens fa cas i deixa de recaptar impostos als catalans però obviament no ens dona els que ja té recaptats i paralitza totes les transferències.
La Generalitat comença a recaptar impostos amb un sistema que no està ni provat. 3, 4 o més mesos (fins i tot un any) sense poder pagar pensions, sous de funcionaris, concerts d'escoles i hospitals.
Molts catalans estaríem disposat a resistir-ho però ... i els que no podran? Hi haurà persones, cents de milers, que no podrà menjar. La gent sortirà al carrer demanant tornar a Espanya. Què fem?
Ens cal redreçar el possibles, combatre la guerra bruta i l’ofec econòmic, només així tindrem èxit en el nostre dret a decidir.
Sovint oblidem l’enorme complexitat del projecte que hem engegat i, per tant, la immensa feina que tenim per endavant. La construcció d’un nou Estat és un projecte d’una envergadura colossal i, per aquest motiu, necessites sumar tota la gent que sigui possible. Per assolir-ho, però, hem d’utilitzar vies i mitjans que no han estat habituals per l’independentisme. La tasca és de formigueta, possiblement poc agraïda i gens mediàtica.
Per arribar a tothom hem de començar a abandonar els actes de consum intern. Aquells que només congreguen a convençuts i que no generen cap mena de repercussió més enllà dels nostres propis cercles.
A més, és imprescindible que expliquem el projecte en positiu. És a dir, que l’expliquem sempre a favor d’una causa capaç de vehicular les il·lusions i les inquietuds de la gent. Portem massa temps construint i explicant el nostre projecte en contra del d’Espanya. I tot i que tinguem raó hem d’entendre que, si l’expliquem en negatiu, no generem il·lusions col·lectives i, molt sovint, correm el risc d’acabar generant anticossos en un sector de la població que pot ser essencial per acabar fent decantar la balança. Hem de lligar el projecte de l’Estat català a causes col·lectives que vagin més enllà dels típics estàndards de la tribu. L’hem d’associar a modernitat, oportunitats, progrés, regeneració democràtica, etcètera. A uns valors en positiu que poden ser compartits per a molta gent més enllà de la seva llengua, condició econòmica o procedència.
I, per sobre de tot, hem de tenir clar que aquest procés pot ser lent. Molt més lent del que alguns desitjaríem. No es tracta de córrer molt sinó de fer bé la feina. De pressa no en tenim. El que tenim és feina. I molta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario