LOMCE , sectarisme ideològic ??

No podem oblidar que en la dècada dels 60, el 15% dels adults no sabien llegir, que sols el 3% tenia formació superior, i que els anys d’escolarització eren sols 4,7. Ara el 20% de la població ha cursat estudis universitaris, els anys d’escolarització han pujat a 9,4, i l’analfabetisme ha desaparegut. Però a pesar d’aquest avenços la feina feta és insuficient, ja que els índexs de fracàs escolar es situen molt per damunt de la mitjana Europea i dels països amb els que competim. Sens oblidar que segons l’informe PISA els estudiants espanyols assoleixen solament 481 punts quant a comprensió lector, mitjana de la OCDE 493, i estan molt lluny dels 536 punts dels estudiants finlandesos o dels 508 de Bèlgica, cal recordar que a la Unió Europea el percentatge dels joves entre 18 y 24 anys que no ha finalitzat els estudis secundaris és del 14,9%, i que a l’Estat espanyol aquests s’enfila fins quasi el 32% (38% els nois, 25,7% les noies).

Unes dades que expliquen per si soles que, d’una vegada per totes, cal actuar estructuralment mirant el futur llunyà saben que sols si es disposen d’excel•lents professors, dels procediments ajustats al futur, dels mètodes i les infraestructures escaients, es podrà desenvolupar amb èxit el talent dels humans, que és l’autèntica palanca de canvi i progrés, molt especialment en la societat i l’economia del coneixement.

Sis intents de millora desenvolupats en el marc de la Constitució de 1979 en què s’ha ignorat, al igual que en el setè intent, que la realitat del sistema exigeixen grans canvis en el sistema educatiu amb visió de futur i consens. Uns canvis que no volen dir a priori més diners, en aquest aspecte cal considerar que la despesa mitjana per alumne a l’Estat ronda el 6.800€, una xifra per sobre de la mitjana de la UE que es situa prop dels 6.500€, ni que la raó de fons siguin el ratis d’alumnes per professors i classe, ja que Espanya té valors inferiors a Finlàndia i aquesta supera en molt els resultats espanyols. Els canvis tenen que venir bàsicament dels continguts, els mètodes, de les avaluacions externes, de la qualitat i motivació dels professorat, de donar més autonomia als centres, i molt especialment d’eliminar la politització de l’ensenyament. Un conjunt de mesures que requereixen buscar l’imprescindible consens que permet l’estabilitat requerida dels sistema, en un aspecte cabdal pel futur individual i col•lectiu com és la formació.

Malauradament es segueix actuant com en els processos anteriors, s’ha defugit de la realitat, i es vol aplicar la imposició d’una majoria sobre la resta, amb una llei que anteposa criteris ideològics als pedagògics, ignora la multiculturalitat, posa en risc l’escola pública i ataca la immersió lingüística i les competències d’autogovern de les comunitats i nacionalitats que configuren l’Estat. Un conjunt de fets que comporten que la LOMCE no és mes que l‘antesala d’un nou fracàs amb el corresponent perjudici per centenars de milers de joves, i per la societat en general.