Frivolitats del Nacionalisme.

Actualment ens trobem en una societat de la comunicació on no s’escapa cap comentari. Últimament s’està frivolitzant molt amb la paraula nazionalisme sense tenir en compte totes aquelles persones que van patir i, que pateixen, les barbaritats d’aquella època. Crec, d’una manera contundent, que s’hauria de ser més respectuós i sensible a tot allò que envolta i afecte a aquesta terminologia. A Alemanya, país on va néixer el nazisme, no utilitzen res que vagui lligat a aquest terme i, a més, aquells que en fan ús son vistos com membres marginals de la societat i se’ls recrimina la seva actitud. En canvi, en l’estat espanyol, pots utilitzar-la d’una manera frívola i ningú et diu res, més encara, se’n fa més reso i “anima” als simpatitzants d’aquest a fer-ne divulgació.

S’ha perdut aquella ètica, aquella línia vermella que no es pot creuar. Hem entrat en un diàleg del tot si val i, sobretot, contra el nacionalisme català. Tenen por que Catalunya prengui el seu camí com a país i perdin una font d’ingressos de l’estat molt important. No els hi ha funcionat totes les mentides sobre la dependència de Catalunya d’Espanya (que si les pensions, les universitats, el manteniment d’un estat,…) i ara és dediquen a “convèncer” a la resta de comunitats autònomes de que els dolents som els catalans i que volem el mal per Espanya. Dir que els catalans som nazionalistes és passar-se de la ratlla i una falta de respecte a una societat que va estar maltractada pel fascisme més ranci que va viure Espanya durant la dictadura franquista.

Aquests personatges diguem-ne que són seguidors d’un partit que tenen com a president honorífic a un ministre de la època franquista. A més, aquest partit es dedica a escanyar econòmicament Catalunya, retalla els seus drets i vol reprimir la seva cultura. Això és un insult a l’intel.ligència de qualsevol ésser humà i algú, amb dos dits de front, n’hauria de posar fre.

L’última gràcia d’aquests personatges és la delegada del govern a Catalunya, Llanos de Luna. Aquesta senyora ha homenatjat excombatents espanyols de l’exèrcit de Hitler. Sense paraules. Això ha servit per demostrar que el PP i Ciutadans, els únics partits que no han demanat la seva dimissió, son partits que no aprenen de l’historia i en fan un ús manipulat per treure’n un rendiment propi bastant patètic. A més són aquells partits que parlen de nazionalisme. N’hi ha per llogar-hi cadires.

Per finalitzar, només dir que el nostre camí a un estat propi va arrancar l’11 de setembre de l’any passat i ningú el podrà aturar. Tot va succeint molt ràpid i el dia menys pensat Catalunya esdevindrà un país, que serà respectat i es podrà fer respectar. L’últim que els hi falta a aquests anticatalanistes és donar pena perquè no marxem. Només els hi dic una cosa: No farem ni un pas enrere.