Imaginin uns éssers intel·ligents que aterren a Catalunya, procedents de l'espai exterior. No saben amb prou feines res sobre el que ha succeït en els darrers anys, però coneixen els manuals a l'ús de ciència política. I reconeixen les ideologies del mapa polític català.
Del PSC s'atreveixen a concretar alguns postulats, que enfilen amb l'antiga socialdemocracia europea. D'Esquerra Republicana també podrien assenyalar alguns principis connectats amb la mesocràcia. Quan s'apropessin a ICV podrien detallar un ideari de la nova esquerra verda de finals del segle XX. Però què dirien sobre CiU?
La federació nacionalista pateix a les carns una gran indefinició i desassossec. Més enllà de les enquestes, com la que va publicar aquest divendres El Periódico, o el ball de diputats, la tendència de fons és clara: CiU perd suports, de forma constant, --de 62 escons en 2010 a 35 diputats segons l'enquesta del Periòdico-- des que el President Artur Mas va decidir avançar les eleccions autonòmiques al novembre de 2012.
Factors propis
Existeix una qüestió general que perjudica als grans partits catalans, i espanyols. I també europeus. Tot això és cert, producte d'una crisi econòmica i del propi cansament de la democràcia liberal representativa. Però a CiU hi ha factors propis.
El polítòleg Oriol Bertomeus, professor de Ciència Política a la UB, destaca que són les classes mitjanes les que han pres una decisió, i exigeixen molt més a les direccions polítiques que en els anys 90, on tot semblava molt més estable. Ara aquestes classes mitjanes volen que els seus polítics compleixin amb els seus compromisos, i han acabat distanciant-se votant a opcions més radicals.
En el cas de CiU, Bertomeus considera que "és la paràlisi del debat sobre la consulta sobre el dret a decidir el que li passaria factura". Aquest electorat, que esperava que Mas complís el promès a la campanya electoral, "s'ha cansat d'esperar i passa a optar pels autèntics, els que sí serien capaços, als seus ulls, de fer la consulta, els d'ERC".
Esquerra-dreta
Però en el camp ideològic, CiU també ha entrat en una gran indefinició. En l'eix esquerra-dreta, "la direcció de CiU ha passat de ser la ultra defensora de les retallades i de l'equilibri pressupostari, a apostar per una transició des d'una posició neoliberal a no se sap què", apunta Bertomeus.
Perquè aquest ser intel·ligent de l'espai exterior, ¿podria afirmar si CiU és de centre-dreta o d'esquerra, o liberal social o ecologista? Ni els propis dirigents de la federació saben respondre avui a aquesta pregunta.
Electors desubicats
Jordi Sauret, director de l'Institut Feedback, encarregat de sondejos i estudis electorals, entra de ple en el comportament electoral de la federació nacionalista. "El problema de bona part de l'electorat de CiU és que està desmobilitzat, i no opta per cap opció política, però ho està perquè està desorientat, perquè el canvi cap a posicions sobiranistes ha estat molt ràpid, i se sent totalment desubicado".
És a dir, en els sondejos s'estan pronunciant ciutadans molt mobilitzats, i els que més ho estan són els de Esquerra Republicana, que viuen pendents de la possible convocatòria d'una consulta sobiranista.
¿Ruptura de CiU?
Sauret, no obstant això, assenyala una qüestió. Aquest canvi ha estat veloç, i s'ha produït en el si d'una federació de dos partits. "A CDC hi ha hagut una aposta pel soberanisme, equivocada o no, i si Unió no està d'acord, semblaria lògic que els dos partits arribin a algun tipus d'acord per a una ruptura", assegura. En cas contrari, els electors de CiU reben "missatges contradictoris".
El problema per al timoner d'aquest projecte, encara conjunt, Artur Mas, és que, a partir d'ara, "faci el que faci", serà en perjudici de CiU.
Perdre o perdre
Aquest "faci el que faci", és una frase compartida per Bertomeus i Sauret. "Si Mas segueix endavant amb el seu projecte, amb la idea de convocar la consulta, alimenta a Esquerra Republicana, però si fa marxa enrere, també alimenta a ERC", sosté Bertomeus.
Sauret fa un pas més enllà. Mas "ha introduït el llenguatge d'ERC, però en benefici d'Esquerra".
La situació per CiU i PSC és greu. Potser que ja no recuperin l'espai central, que van dominar durant dècades. Els socialistes han començat a assumir-ho.
També ho assumeix la direcció de la federació nacionalista?
Sauret conclou: "Tota la política catalana gira al voltant de la posició que ha marcat Esquerra: consulta, i rebuig a les retallades". I si governa algun dia? "Això és una altra cosa, als que volen votar ERC això no els importa", sentència Bertomeus.
Del PSC s'atreveixen a concretar alguns postulats, que enfilen amb l'antiga socialdemocracia europea. D'Esquerra Republicana també podrien assenyalar alguns principis connectats amb la mesocràcia. Quan s'apropessin a ICV podrien detallar un ideari de la nova esquerra verda de finals del segle XX. Però què dirien sobre CiU?
La federació nacionalista pateix a les carns una gran indefinició i desassossec. Més enllà de les enquestes, com la que va publicar aquest divendres El Periódico, o el ball de diputats, la tendència de fons és clara: CiU perd suports, de forma constant, --de 62 escons en 2010 a 35 diputats segons l'enquesta del Periòdico-- des que el President Artur Mas va decidir avançar les eleccions autonòmiques al novembre de 2012.
Factors propis
Existeix una qüestió general que perjudica als grans partits catalans, i espanyols. I també europeus. Tot això és cert, producte d'una crisi econòmica i del propi cansament de la democràcia liberal representativa. Però a CiU hi ha factors propis.
El polítòleg Oriol Bertomeus, professor de Ciència Política a la UB, destaca que són les classes mitjanes les que han pres una decisió, i exigeixen molt més a les direccions polítiques que en els anys 90, on tot semblava molt més estable. Ara aquestes classes mitjanes volen que els seus polítics compleixin amb els seus compromisos, i han acabat distanciant-se votant a opcions més radicals.
En el cas de CiU, Bertomeus considera que "és la paràlisi del debat sobre la consulta sobre el dret a decidir el que li passaria factura". Aquest electorat, que esperava que Mas complís el promès a la campanya electoral, "s'ha cansat d'esperar i passa a optar pels autèntics, els que sí serien capaços, als seus ulls, de fer la consulta, els d'ERC".
Esquerra-dreta
Però en el camp ideològic, CiU també ha entrat en una gran indefinició. En l'eix esquerra-dreta, "la direcció de CiU ha passat de ser la ultra defensora de les retallades i de l'equilibri pressupostari, a apostar per una transició des d'una posició neoliberal a no se sap què", apunta Bertomeus.
Perquè aquest ser intel·ligent de l'espai exterior, ¿podria afirmar si CiU és de centre-dreta o d'esquerra, o liberal social o ecologista? Ni els propis dirigents de la federació saben respondre avui a aquesta pregunta.
Electors desubicats
Jordi Sauret, director de l'Institut Feedback, encarregat de sondejos i estudis electorals, entra de ple en el comportament electoral de la federació nacionalista. "El problema de bona part de l'electorat de CiU és que està desmobilitzat, i no opta per cap opció política, però ho està perquè està desorientat, perquè el canvi cap a posicions sobiranistes ha estat molt ràpid, i se sent totalment desubicado".
És a dir, en els sondejos s'estan pronunciant ciutadans molt mobilitzats, i els que més ho estan són els de Esquerra Republicana, que viuen pendents de la possible convocatòria d'una consulta sobiranista.
¿Ruptura de CiU?
Sauret, no obstant això, assenyala una qüestió. Aquest canvi ha estat veloç, i s'ha produït en el si d'una federació de dos partits. "A CDC hi ha hagut una aposta pel soberanisme, equivocada o no, i si Unió no està d'acord, semblaria lògic que els dos partits arribin a algun tipus d'acord per a una ruptura", assegura. En cas contrari, els electors de CiU reben "missatges contradictoris".
El problema per al timoner d'aquest projecte, encara conjunt, Artur Mas, és que, a partir d'ara, "faci el que faci", serà en perjudici de CiU.
Perdre o perdre
Aquest "faci el que faci", és una frase compartida per Bertomeus i Sauret. "Si Mas segueix endavant amb el seu projecte, amb la idea de convocar la consulta, alimenta a Esquerra Republicana, però si fa marxa enrere, també alimenta a ERC", sosté Bertomeus.
Sauret fa un pas més enllà. Mas "ha introduït el llenguatge d'ERC, però en benefici d'Esquerra".
La situació per CiU i PSC és greu. Potser que ja no recuperin l'espai central, que van dominar durant dècades. Els socialistes han començat a assumir-ho.
També ho assumeix la direcció de la federació nacionalista?
Sauret conclou: "Tota la política catalana gira al voltant de la posició que ha marcat Esquerra: consulta, i rebuig a les retallades". I si governa algun dia? "Això és una altra cosa, als que volen votar ERC això no els importa", sentència Bertomeus.
No hay comentarios:
Publicar un comentario