Aparquem el gust que sentim per criticar-ho tot.

Fins que no siguem lliures: Suport a l'únic president des de la democràcia que ha plantat cara al govern espanyol, al seu soci de govern i a tots els polítics que es defineixen i donen la cara sense por. No s'hi val a trepitjar els que treballen, es mullen, s'esforcen i mantenir certa simpatia pels que ni tan sols són capaços de presentar un sol argument no demagògic. Xiulem a Mas per les retallades, i passa el Montoro per La Seu i silenci, de que anem tots plegats? Hi ha moments per tot, i ara és moment de SI/NO i prioritzar. Front comú contra l'oligarquia del BOE i el periodisme botifler. No consentir tacticismes, no hi caben en els grans moments, i en les grans decisions col·lectives. Són egoístes perquè sols pretenen el bé del partit, no el de tots. Cal generositat, cal estar d'acord en tres o quatre coses fins aconseguir l'objectiu, aquesta és la base perquè qualsevol iniciativa social tiri endavant. Recordar que el dia després, ens necessitarem tan o més que ara. Prou de tirar-nos pedres al nostre taulat. Aparquem el gust que sentim per criticar-ho tot. Sempre hi podem tornar. Ara sumem i els que no tinguin coratge, que s'agafin vacances, no passa res, però que no facin nosa, els altres tenim feina, ens hi juguem molt, si perdem, viure a Espanya serà molt pitjor del que ho és ara. Els Wert i altres és mutiplicaran amb total impunitat. Ara és l'hora, fora caretes, un bon somriure i endavant que tenim feina!

Nosaltres i un milió, si cal, de doctors en Economia ja podem anar dient veritats de la grandària del més gegantí dels planetes, que si ELS PRINCIPALS MITJANS DE COMUNICACIÓ (ràdio, televisions, diaris...) del país, de màxima audiència, com ara la vergonyosa tertúlia que avui és una orgia espanyolista, de RAC1 (Els matins) treballen tan activament com fins ara contra aquestes veritats contrastades, fabricant un discurs que va des del catalanisme poruc que es rendeix abans de intentar res i que sembla pregar a Madrid que doni una almoina per frenar el procés independentista, i l'espanyolisme més agosarat i mentider, no arribarem a port, això segur. Diem molt de polítics que han perdut la centralitat de la societat catalana, avui majoritàriament sobiranista, però el MAL que està fent la casta periodística, començant pels tertulians i els periodistes estrella, contra la realitat irrefutable de les dades i les aspiracions de la majoria del poble de Catalunya és per fer-se lloc als anals de la Història Universal. Mai cap poble que hagi aspirat tant a la llibertat ha tingut la dissort de tenir una classe periodística més covarda, venuda i entregada d'antuvi a l'enemic. Mai, en cap país i en cap moment de la Història, Només a la Catalunya dels nostres dies. O ens rebel·lem seriosament contra aquesta traïció gairebé unànime dels principals mitjans de comunicació que operen al nostre país, o no ens en sortirem. Que els principals mitjans deixin de manipular discursos i dades i de fer d'altaveus del relat espanyolista o del catalanisme covard i mesell del peix al cove, ha de ser el principal objectiu immediat i dels propers mesos o NO ENS EN SORTIREM, creieu-me.