Hisenda pròpia de l'Estat català?

La Generalitat ja disposa actualment de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), que té 342 treballadors i s’encarrega de gestionar els tributs propis del Govern català i dels estatals que s’han cedit totalment. És a dir, que l’estructura ja existeix i només hauria d’assumir la gestió de tota la resta d’impostos, com l’IVA o el IRPF, que actualment recapta l’agència tributària estatal. Els seus 3.082 empleats mantindrien la seva feina integrant-se en l’estructura de l’ATC, que d’aquesta manera podria començar a treballar immediatament i mantenir la qualitat del servei.

L’Exectiu català ja ha començat a reforçar i potenciar la llavor del que serà la futura hisenda de Catalunya, amb la creació d’una secretaria d’Hisenda adscrita a la conselleria d’Economia i amb la signatura d’acords amb altres ens tributaris. L’ATC ha signat un conveni amb les quatre diputacions provincials per avançar cap a una integració de tots els nivells de l’administració tributària, atès que aquests organismes ja recapten els ingressos de dret públic i de les multes de municipis que no disposen de recursos suficients per dur a terme aquesta tasca. Només amb aquest pas, es crearia una finestreta única de pagament de tributs amb 150 oficines i 1.421 treballadors que simplificarien molt les gestions als ciutadans.

Els ciutadans que ho vulguin ja poden dipositar els seus impostos a l’Agència Tributària de Catalunya, però a dia d’avui, aquest organisme està obligat a transferir posteriorment aquests ingressos al seu homòleg estatal. Els impulsors d’un tancament de caixes proposaven aquesta via per boicotejar l’Estat espanyol. Cal recordar que, legalment, l’ATC només recapta de manera directa la taxa turística, els tributs sobre el joc, els impostos sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, sobre grans superfícies comercials i el de successions i donacions, a més del gravamen de protecció civil.

L’objectiu essencial de les autoritats tributàries de qualsevol estat democràtic és vetllar pel compliment voluntari de les obligacions fiscals, orientant els seus esforços al descobriment i regularització dels incompliments fiscals, és a dir, a lluitar contra el frau fiscal i l’economia submergida.

Aquest objectiu, fonamental en qualsevol societat democràtica i socialment cohesionada, ha pres encara més importància, si és possible, en l’actual entorn de crisi econòmica i de fortes tensions en alguns països per a equilibrar i consolidar els seus comptes públics. A més, cal tenir present que un elevat índex d’economia submergida suposa un greu entrebanc a l’hora de mantenir i augmentar la necessària cohesió social.