Que ha passat amb Espanya???

Hi ha una branca acadèmica de les relacions internacionals que diu que la Política dels Estats per tal de ser-ho a de mantenir una direcció, una línia independentment del govern que hi hagi.Hi ha moltes lectures possibles però per exemple en el cas del EEUU potser si hi ha aspectes eventuals que puguin diferenciar Bush d'Obama però per molt que aquest darrer ho dilueixi,es segueixen caracteritzant sempre per seguir mantenint la seva hegemonia des d'una perspectiva realista ( el món és perillós i som nosaltres que l'hem de controlar...) en un altre clàssic exemple és el ben sabut Pro Atlantisme britànic. Deixant de banda els matisos d'una i altres Primers Ministres el Regne Unte sempre ha deixat molt clara la seva posició d'ençà el fi de la guerra freda. Resumint, els estats intenten mantenir la seva posició a nivell internacional.Com a Estat has de deixar molt clara la teva posició, els altres actors han de saber qui ets. Què ha passat a Espanya? D'ençà de les Colònies que no hi hagut moment més àlgid segons la branca més conservadora de l'escola diplomàtica de Madrid. Deixant romanticismes historico-espanyols hi hagut des d'Aznar un declivi total.Amb el suport a la guerra d'Iraq Espanya per bué o malament era percebut com a un jugador més (tot i que era una política exterior de mimetitzar, acotar allò que els més grans fan.) A dia d'avui no només el cos diplomàtic espanyol és percebut com un dels més arcaics sinó que ja no pot ni executar cap influència a nivell internacional -fins i tot Estats Units li ha pres el relleu a l'Amèrica Llatina. (Hi ha un p arell de missions diplomàtiques en les quals els ambaixadors si fan quelcom per Espanya perquè tenen les aptituds necessàries i no parlem de les Filipines ni Cuba dia si dia també) Els governs Espanyols per voler desmarcar-se un de l'altre quan apoderant-se de la Moncloa,les polítiques exteriors han deixat de tenir coherència i projecció internacional.Washington sempre havia tingut una via de comunicació telefònica amb Madrid - més o menys fluida depenent del context- ara el telèfon només sona quan fan la revisió tècnica un cop l'any.La manca de seriositat i eficàcia a nivell internacional per part d'Espanya no té res a veure amb la crisi,tant un com altres s'han assegurat d'anul.lar la representació espanyola per fixar-se massa en els seus interessos partidistes.Manca de perspectiva total,com diuen els anglesos no han pogut ni volgut veure el dibuix des de fora.És per això que feien tant de mal a Madrid les delegacions Catalanes a l'estranger i que els catalans tinguem un discurs molt clar i contundent.Els nostre bagatge econòmic i cultural ens avala. Avui més que mai tenim una oportunitat única per a ser escoltats. Per seguir internacionalitzant la nostra causa.(A Madrid cada cop que senten aquesta frase les farmàcies es queden sense antihistamínics) L'únic argument (molt poc validable) que fan servir aquests dies al Ministeri d'Afers Exteriors és que "los catalanes estan llevando a España a un proceso muy peligroso de desfragmentación equivalente a los Balcanes en los años 80". No "son los Catalanes", és Espanya que ens hi porta.Per aquells més "erudits" en el que s'anomena procés de "Balcanització" cal recordar que abans que un de les repúbliques (Sèrbia) volgués imposar les seves directius a la resta es convivia pacíficament.Així doncs que l'Estat Espanyol respecti el nostre dret a decidir, que no ens a segueixi oprimint. Els Catalans tenim una cosa molt clara, la carta de les Nacions Unides i la Declaració Universal dels drets Humans són els nostre referent internacional. Aquells Estats amb qui també compartim aquest comú denominador ens escolten i escoltaran. Ara és hora de posar en evidència quin gran "perro del Hortelano" Espanya és. Ni és capaç de fer la seva pròpia política exterior ni ens deixa a nosaltres fer-ne. Els gos està estabornit i molt feble,només que comencem ja a involucrar les nostres contraparts Europees anirem guanyant més i més credibilitat.Espanya ha esdevingut un Estat sense política exterior pròpia i per tant un mer espectador.Encoratjar la iniciativa de Diplocat, enhorabona.Ara és el moment de fitxar aquells que tenen experiència internacional de debò, aquells catalans i catalanes que treballen per organitzacions internacionals arreu del món (no només aquelles a Brussel·les que tenen complexe d'exploradors.) Si us plau que ni el partidisme ni els personalismes de sempre malmetin aquesta iniciativa.