Aquestes són les misèries de la política. Tant és si és nova com si és vella. Cap líder polític vol aparèixer subordinat a l'adversari, encara que el fi que uneix els uns i els altres sigui una cosa tan "sagrada" com la unitat de la pàtria, que és un fenomen més immaterial que no pas el "drap acolorit" que és tota bandera. Ho va escriure el sociòleg Émile Durkheim el 1907, molt abans que Albert Rivera en banalitzés el pensament, si és que l'ha llegir mai, en referir-se al fet que els individus, reunits en assemblea, se senten més forts perquè la consciència col·lectiva els transcendeix. D'aquí la importància simbòlica de les banderes. El soldat —reflexionava Durkheim— mor per la bandera, símbol de la pàtria, i en el moment del sacrifici mor per aquesta bandera i no pas per la idea de pàtria, que li resulta llunyana. S'embolcalla, literalment, amb la bandera. En l'últim funeral que he assistit, el del malaguanyat Jordi Miralles, el fèretre estava cobert, no per una, sinó per tres banderes: la catalana, la roja i la republicana. Rivera es fot de l'estelada però sap quin rerefons representa. Per això els diputats de C's i PP es posen dempeus per escoltar Els Segadors sense cantar-lo i per això, en canvi, els diputats del PSC el canten sense problemes. Se'l senten propi.
Albert Rivera s'ha apuntat com un èxit el que, de fet, és un fracàs unionista. Ho ha fet per posar en evidència el PSC, que no toca ni quarts ni hores des de fa mesos, i el PP, liderat per un exalcalde que té més mentalitat de gregari que fusta de líder. C's és avui el partit de moda simplement perquè Rivera és hàbil i sap encapçalar l'unionisme millor que no pas els seus potencials aliats. Sempre diu que suma, malgrat que els fa la traveta a cada pas. Declara solemnement que els partits unionistes catalans van junts al TC i és mentida. El que importa és la bandera. Allò que es veu. Ara bé, quan un polític no té les idees clares —com passa amb Iceta i García Albiol— se subordina al dictat d'un altre, més espavilat o que creu tenir la clau per fer i desfer a voluntat. Als socialistes i als convergents els va passar una cosa semblant el 2003, quan Carod-Rovira exhibia la seva prepotència brandant unes claus de veritat, movent-les davant les càmeres, per demostrar que era ell qui manava. Tanta fatxenderia es va acabar de cop, però, al cap d'un mes, per un excés de confiança i perquè la part li va fer perdre la visió del tot. Es va estimbar solet malgrat que Montilla el repesqués per al segon tripartit. Rivera és menys llegit que l'antic vicepresident però és més polític que no pas ell.
El bloc unionista està decidit a posar tots els impediments perquè el Parlament no pugui celebrar el ple anomenat de la ruptura amb l'aprovació de la declaració acordada entre JxSí i la CUP. Els unionistes encara faran un favor als independentistes si a la fi aconsegueixen rebentar aquest primer acte simbòlic. En política, com a la vida real, prendre una decisió a l'hora precisa t'evita molts maldecaps. Ara és quan els independentistes haurien de ser intel·ligents i arribar a un acord d'una vegada. Els símbols estan bé, però els excessos embafen. Aprovar una declaració com aquesta sense saber quin Govern tindrem ni qui serà el president és regalar a l'adversari un trumfo que no cal. És regalar munició a un unionisme que no sap com combatre la majoria sobiranista. A més, si la mateixa nit de les eleccions la CUP va arribar a la conclusió que un 47'8% de vots favorables a la independència no era suficient per fer atacar la proclamació d'una DUI, caldria ser molt prudents a l'hora de fer segons què. Els unionistes s'equivoquen molt i regalen als independentistes un avantatge que, malauradament, aquests esbotzen de seguida que poden. Un dia, però, potser l'encertaran i aconseguiran tombar la il·lusió de la bona gent independentista per l'estultícia dels polítics que els representen. Esperem que els unionistes no aconsegueixin refer-se del desconcert gràcies a una estúpida conxorxa d'enzes.
jueves, 5 de noviembre de 2015
lunes, 2 de noviembre de 2015
Per què ens hem de presentar el 20D?
Segueixo llegint comentaris de gent que opta per l’abstenció a les properes eleccions generals del 20 de desembre. Se senten desconnectats, que ja no votaran més a governs de Madrid. que ja som un Estat, que hem de negociar d’igual a igual l’estat veí... El darrer article llegit és A Madrid me’n vull anar, vols venir tu Rabadà? publicat ahir mateix, quan encara era octubre, i va signat per l'amic Pere Garriga que relaciona la nadala amb la data de les eleccions.
No repetiré els 15 motius de l'article de Gabriel Rufián: Motius per presentar-se a les eleccions espanyoles, que responen l’article del Pere, però sí que vull aprofundir en cinc aspectes claus, lligats als resultats de participar o no a les eleccions del 20D.
A) L’abstenció no servirà de res. CDC i ERC ja han dit que es presenten, probablement amb els seus socis escindits de formacions unionistes: Demòcrates, Avancem, MES, ... . No hi ha cap partit que defensi l'abstenció obertament. Que la CUP opti per no presentar-se és diferent a fer campanya activa per a l'abstenció. Assemblea i Òmnium es mullaran menys del que es van mullar el 27S, però acabaran fent actes i comunicats demanant-nos que votem els partits que defensen la independència de Catalunya. Els partidaris de l’abstenció no tenen partits darrera ni els grans moviments socials que s'han teixit amb la independència: Assemblea, Òmnium, Súmate... Van a contracorrent i no seran visibles a la nit del 20D. Un exemple: Encara que el 12% dels catalans (més de 600.000) optés per un acte conscient i militant d'abstenció, "només" es passaria del 77’44% del 27S al 65% que de mitjana s'està fent a les Generals. És a dir, l'abstenció no tindria cap impacte per a la independència. Perdoneu-me l'autoreferència, però hi ha un altre apunt en aquest mateix blog on en parlo.
B) El fet que a les Generals vagin separats ERC i CDC obre una opció clara a C’s de guanyar a Catalunya. La qual cosa esvairia el somni d’independència per als propers 20 anys, com això ja ho vaig publicar en forma de tuits, em limito a transcriure l’argument:
1) La suma ERC i CDC va tenir 1.620.973 vots, C's 734.910. A les generals pot passar que C’s quedi primer, ERC segon i CDC tercer.
2) Això passarà si l’electorat del PP s'adona que Rajoy pateix una malaltia degenerativa i fa vot útil a favor de C’s.
3) També pot ajudar a fer vot útil per a C's recordar que la Chacón dels desnonaments exprés, s'ha estat molt més al Carib que al Congrés.
4) Més vot útil per a C’s vindrà del record de Pepe Zaragoza, del PSC que ven les seus, ajudant la Camacho amb l'afer de la Camarga.
5) Ves que aquest C’s de vot útil no rasqui vots dels que tot ho PODEN, però que no PODEN aprovar res de res a l’Ajuntament de Barcelona.
i 6) Però C's guanyarà gràcies a què som imbècils (sentit de Joan Sales) i no anirem a votar perquè no cal, o perquè no és bo, o perquè...
No repetiré els 15 motius de l'article de Gabriel Rufián: Motius per presentar-se a les eleccions espanyoles, que responen l’article del Pere, però sí que vull aprofundir en cinc aspectes claus, lligats als resultats de participar o no a les eleccions del 20D.
A) L’abstenció no servirà de res. CDC i ERC ja han dit que es presenten, probablement amb els seus socis escindits de formacions unionistes: Demòcrates, Avancem, MES, ... . No hi ha cap partit que defensi l'abstenció obertament. Que la CUP opti per no presentar-se és diferent a fer campanya activa per a l'abstenció. Assemblea i Òmnium es mullaran menys del que es van mullar el 27S, però acabaran fent actes i comunicats demanant-nos que votem els partits que defensen la independència de Catalunya. Els partidaris de l’abstenció no tenen partits darrera ni els grans moviments socials que s'han teixit amb la independència: Assemblea, Òmnium, Súmate... Van a contracorrent i no seran visibles a la nit del 20D. Un exemple: Encara que el 12% dels catalans (més de 600.000) optés per un acte conscient i militant d'abstenció, "només" es passaria del 77’44% del 27S al 65% que de mitjana s'està fent a les Generals. És a dir, l'abstenció no tindria cap impacte per a la independència. Perdoneu-me l'autoreferència, però hi ha un altre apunt en aquest mateix blog on en parlo.
B) El fet que a les Generals vagin separats ERC i CDC obre una opció clara a C’s de guanyar a Catalunya. La qual cosa esvairia el somni d’independència per als propers 20 anys, com això ja ho vaig publicar en forma de tuits, em limito a transcriure l’argument:
1) La suma ERC i CDC va tenir 1.620.973 vots, C's 734.910. A les generals pot passar que C’s quedi primer, ERC segon i CDC tercer.
2) Això passarà si l’electorat del PP s'adona que Rajoy pateix una malaltia degenerativa i fa vot útil a favor de C’s.
3) També pot ajudar a fer vot útil per a C's recordar que la Chacón dels desnonaments exprés, s'ha estat molt més al Carib que al Congrés.
4) Més vot útil per a C’s vindrà del record de Pepe Zaragoza, del PSC que ven les seus, ajudant la Camacho amb l'afer de la Camarga.
5) Ves que aquest C’s de vot útil no rasqui vots dels que tot ho PODEN, però que no PODEN aprovar res de res a l’Ajuntament de Barcelona.
i 6) Però C's guanyarà gràcies a què som imbècils (sentit de Joan Sales) i no anirem a votar perquè no cal, o perquè no és bo, o perquè...
C) Un escenari d'abstenció massiu facilitaria que Duran i Lleida tornés a tenir escó al Congrés i llit al Palace, no s'ho mereix, per la seva deslleialtat amb Catalunya i perquè és un vulgar corrupte amb sentència i mentida inclosa. David Fernández ho resumeix de conya en dos recents tuits:
1) I la darrera sobre corrupció. "Sin sentencia no puedo decir nada más" (Duran i Lleida) Treball, Turisme i Pallerols: condemnats. Què hi dius?
2) La Santa hemeroteca diu això. Paraules... Facta, non verba. Està demostrada a Treball i Turisme.
D) No vam guanyar el plebiscit del 27S, bé, de fet és no ens el van deixar fer. Vam guanyar unes eleccions plebiscitàries que ens donen els escons i el mandat democràtic per fer un Procés Constituent; però no tenim els vots necessaris per fer una DUI. Com aquest principi és defensat per la CUP que va fer 336.375 vots i compta amb 10 parlamentaris, no cal fer més debats per saber on som. Hem tingut sexe amb “coitus interruptus”, no ha estat malament, però haurem de seguir movent malucs si volem un clímax complert i una independència definitiva.
1) I la darrera sobre corrupció. "Sin sentencia no puedo decir nada más" (Duran i Lleida) Treball, Turisme i Pallerols: condemnats. Què hi dius?
2) La Santa hemeroteca diu això. Paraules... Facta, non verba. Està demostrada a Treball i Turisme.
D) No vam guanyar el plebiscit del 27S, bé, de fet és no ens el van deixar fer. Vam guanyar unes eleccions plebiscitàries que ens donen els escons i el mandat democràtic per fer un Procés Constituent; però no tenim els vots necessaris per fer una DUI. Com aquest principi és defensat per la CUP que va fer 336.375 vots i compta amb 10 parlamentaris, no cal fer més debats per saber on som. Hem tingut sexe amb “coitus interruptus”, no ha estat malament, però haurem de seguir movent malucs si volem un clímax complert i una independència definitiva.
E) Un dels arguments de l'abstenció a les Generals és la por a què l'independentisme no guanyi, perquè mai no s'ha guanyat a les Generals. Si no guanyem eleccions oblideu la independència, la democràcia funciona així. L’amic Pere Garriga ho resumeix dient: “Quan algú vulgui veure en el resultat del 20-D com està l'independentisme a Catalunya, plorarà molt fort”. Doncs sí, plorarem fort, i pensarem que hem perdut i que ens queda molta feina per aconseguir un país lliure, passarà alguna setmana, ens lleparem les ferides, i ens tornarem a aixecar, cansats, potser sí, però només els cansats fan la feina.
Tot plegat només és opinió, no tinc gaires certeses i el vot és prou personal com perquè cadascú en faci el que vulgui. Jo votaré.
Eduard Cabús.
Tot plegat només és opinió, no tinc gaires certeses i el vot és prou personal com perquè cadascú en faci el que vulgui. Jo votaré.
Eduard Cabús.
Mas ha de liderar la independència per una cosa molt simple que els cuperos no enteneu per pur dèficit democràtic: Ell és el presidenciable que ha guanyat les eleccions i Baños ha quedat l'últim per darrera de gent com Albiol. El que feu és intentar guanyar als despatxos el que no heu guanyat a les urnes.
Si la cosa va de sacrificar el nostre candidat, que ha guanyat les eleccions, per 4 anti-sistema rabiosos, per a mi ja es poden fer noves eleccions al març. De fet, si la condició és eliminar Mas, preferiria que JXSÍ s'aixequés de la taula de negociacions i ja anéssim preparant les eleccions. I en les properes eleccions tan de bo JxSí tregui majoria absoluta i la CUP a Catalunya sigui tan residual com el PP.
Us oferim la traducció al català del text de Cotarelo:
Ens vam citar amb David Fernández en una terrassa de Gràcia. Dic ‘ens’ perquè venien també als meus fills, que estimen molt a aquest català/zamorà independentista, àcrata i sentimental. Em va atendre al ritme trepidant que viu la vida, redoblat pel fet de sortir de viatge immediatament a Perpinyà, a participar en un recital de l’obra d’Ovidi Montllor. Però vam intercanviar i debatre llargament i, fins i tot, vam tenir temps que ens interrompés algun ciclista que va amonestar en David, expressant el desig urgent que les coses es desencallin; que el bloc independentista ‘no falli’ a la gent.
El que jo pretenia era obtenir alguna informació que em permetés fer-me una idea del futur pròxim pel que fa a la candent qüestió del compàs d’espera de la investidura de Mas i el curs subsegüent del procés independentista. Encara que vaig treure i activar una gravadora, com si fos un bon professional, aviat vaig comprendre que no faria ús del seu contingut per dues raons: 1) tota la conversa va girar sobre un mateix tema configurat com una disjuntiva: investidura o noves eleccions anticipades ; 2) la vehemència, l’entusiasme, la rapidesa amb què Fernández s’expressa m’obligarien a passar hores transcrivint el contingut o pagar a algú perquè ho fes i totes dues opcions estaven descartades d’entrada. Així que el que segueix és un resum que faig jo després d’escoltar novament la conversa, tractant de sintetitzar els aspectes més importants que puguin ser d’interès general.
La qüestió d’arrencada era que, en cas que el parlament aprovi la declaració d’independència, cal esperar la ràpida resposta suspensiva de l’estat en forma de decisió del Tribunal Constitucional que l’anul·larà, l’aplicació de la nova llei de reforma obligant al compliment de l’anul·lació i la reacció del parlament desobeint el tribunal, la jurisdicció del qual a Catalunya no es reconeix. El compromís és desobediència institucional a les autoritats de l’estat i no aplicació de determinades lleis, singularment la llei Wert i la ‘llei Mordassa’, entre més. En cap moment es va parlar de cap DUI. Si entenc bé la posició d’en David, la DUI queda ajornada fins que l’actual 47,8% del vot passi a ser, com a mínim, un 50%, i altament desitjable, un 55%. Aleshores, s’obrirà pas.
Arran d’una actitud de desobediència institucional, el més probable és que l’estat recorri a la seva panòplia de mesures prohibitives, coercitives i repressives. Les que siguin se sabrà quan els serveis jurídics de la presidència del govern espanyol, als quals Rajoy ha encomanat la tasca d’estudiar la qüestió i dictaminar-la, facin pública la seva recomanació. Una vegada se sàpiga, la qüestió és com hi respondrà el bloc independentista si no té un govern perquè la investidura no s’ha produït. El que es dibuixa, doncs, és una situació de desobediència civil institucional que la CUP, fent honor a l’origen de moviment municipalista, de ¡grass roots’, residència en el poder local català gairebé tot, pràcticament de manera unànime, en favor del 9-N, del dret de decidir i, per tant, de la independència. Per descomptat, això no es dubta, però, sigui com sigui la situació, cal un govern que pugui donar resposta a Madrid i entendre’s amb els dels altres països. És segur que aquest govern es formarà i que la investidura es farà.
El problema és com se salvarà l’escull que la investidura hagi de correspondre a Artur Mas, perquè CDC s’hi entesta i els seus aliats guarden silenci alhora que diuen públicament estar-hi d’acord, mentre la CUP continua tancada en banda. Fernández recorda que la decisió de no investir Mas és ferma, si bé la decisió final es ratificarà en les assemblees que són les que decideixen. Però, essent realistes, s’ha d’admetre que el més probable serà que continuïn rebutjant la possibilitat per marges molt considerables. Per descomptat, no té res a veure amb Mas personalment, cosa que m’agrada perquè jo, que no pertanyo a res, ni a la CUP, tinc en bon concepte aquest home i valoro la feina que ha fet. Això no està en qüestió, hi insisteix David, la cosa decisiva no és qui és, sinó què representa. Sens dubte val molt i trobarà un lloc adequat per continuar provant-ho en un altre lloc que no sigui el de president. A la mateixa CDC hi ha gent molt valuosa que podria lluir molt bé de líder del procés (sospito que no n’està del tot convençut, però no ho manifesta) sobretot tenint en compte que parlem de divuit mesos. Ens trobem en una situació provisional. Un parell de vegades reitera que l’element decisiu per a anar junts JxS i CUP és el com, el quan i només en tercer lloc el qui. És un enfocament trinitari, com el del programa màxim: procés constituent, full de ruta independentista i pla de xoc d’emergència social. Rotund.
Podria sonar una mica a les posicions extremes i “de farol” a què se sol recórrer en els jocs d’envit. Però confesso que així em sonen també algunes afirmacions dels convergents quan raonen que els deu diputats de la CUP no poden condicionar el procés i que, en darrer terme, si no hi ha manera d’avenir-se, caldrà anar a eleccions anticipades al gener i que cadascú n’assumeixi la seva responsabilitat. De fet, per uns quants convergents, sobretot els qui ja es consideren excedents de quota, la negativa tancada a la figura de Mas és inadmissible. M’abstinc de fer-ne un acudit, encara que podria explicar-lo perquè no hi ha res millor per a relaxar l’ambient sinó l’humor, assimilant el ‘Mas no’ al famós ‘Maura no’, negativitat que unia molt en aquella monarquia alfonsina, tan desllorigada com l’actual filipista.
Fernández és taxatiu: les eleccions anticipades no són una opció. Llavors, si no són una opció però no s’admet la investidura de Mas que Convergència no està disposada a retirar, com se surt de l’impàs? Amb un candidat de consens. No amb Mas? Un candidat de consens. Els que tenen una idea, diguem Berkeleyana del coneixement i la informació s’estiraran els cabells perquè necessitaran un nom i un rostre per aquest candidat. Palinuro, més endurit en les dificultats de la comunicació ordinària, no necessita la percepció física, material. En té prou amb la idea: si és de consens, necessàriament haurà de ser admès per les dues parts, potser a contracor. Quan ensenyaran les dents? No ho sabem, però ho intuïm; potser fins a caure. Una cosa em va quedar clara: les eleccions anticipades no són una opció i la nit del vuit al nou de gener serà brutal. Fernández ho té encunyat, sens dubte en qualitat d’exposat: si l’independentisme no sap gestionar la seva primera victòria això serà una error imperdonable.
I Junqueras? Podria ser Junqueras un candidat? Així que el nom de Mas s’esfuma, tot es torna diàfan. Junqueras podria gaudir del consens necessari, sens dubte. També podria ser que el nou president o presidenta de consens nomenés conseller en cap a l’esmentat Mas. Entraria en les seves atribucions. I, posats a fer, jo també imagino: No seria possible
que els vots que falten a Mas procedissin de CSQEP, també coneguda com a QWERTY? Però això ja és jugar en un altre camp amb un altre equip. Pel que hem vist fins ara, QWERTY dóna per a això i per a molt més tenint en compte la incertesa en què habita però, precisament per això, no val la pena incloure-la en els càlculs abans de la fatídica nit de gener.
Les dades: hi haurà govern; amb candidat de consens; no hi haurà eleccions anticipades.
Si la cosa va de sacrificar el nostre candidat, que ha guanyat les eleccions, per 4 anti-sistema rabiosos, per a mi ja es poden fer noves eleccions al març. De fet, si la condició és eliminar Mas, preferiria que JXSÍ s'aixequés de la taula de negociacions i ja anéssim preparant les eleccions. I en les properes eleccions tan de bo JxSí tregui majoria absoluta i la CUP a Catalunya sigui tan residual com el PP.
Us oferim la traducció al català del text de Cotarelo:
Ens vam citar amb David Fernández en una terrassa de Gràcia. Dic ‘ens’ perquè venien també als meus fills, que estimen molt a aquest català/zamorà independentista, àcrata i sentimental. Em va atendre al ritme trepidant que viu la vida, redoblat pel fet de sortir de viatge immediatament a Perpinyà, a participar en un recital de l’obra d’Ovidi Montllor. Però vam intercanviar i debatre llargament i, fins i tot, vam tenir temps que ens interrompés algun ciclista que va amonestar en David, expressant el desig urgent que les coses es desencallin; que el bloc independentista ‘no falli’ a la gent.
El que jo pretenia era obtenir alguna informació que em permetés fer-me una idea del futur pròxim pel que fa a la candent qüestió del compàs d’espera de la investidura de Mas i el curs subsegüent del procés independentista. Encara que vaig treure i activar una gravadora, com si fos un bon professional, aviat vaig comprendre que no faria ús del seu contingut per dues raons: 1) tota la conversa va girar sobre un mateix tema configurat com una disjuntiva: investidura o noves eleccions anticipades ; 2) la vehemència, l’entusiasme, la rapidesa amb què Fernández s’expressa m’obligarien a passar hores transcrivint el contingut o pagar a algú perquè ho fes i totes dues opcions estaven descartades d’entrada. Així que el que segueix és un resum que faig jo després d’escoltar novament la conversa, tractant de sintetitzar els aspectes més importants que puguin ser d’interès general.
La qüestió d’arrencada era que, en cas que el parlament aprovi la declaració d’independència, cal esperar la ràpida resposta suspensiva de l’estat en forma de decisió del Tribunal Constitucional que l’anul·larà, l’aplicació de la nova llei de reforma obligant al compliment de l’anul·lació i la reacció del parlament desobeint el tribunal, la jurisdicció del qual a Catalunya no es reconeix. El compromís és desobediència institucional a les autoritats de l’estat i no aplicació de determinades lleis, singularment la llei Wert i la ‘llei Mordassa’, entre més. En cap moment es va parlar de cap DUI. Si entenc bé la posició d’en David, la DUI queda ajornada fins que l’actual 47,8% del vot passi a ser, com a mínim, un 50%, i altament desitjable, un 55%. Aleshores, s’obrirà pas.
Arran d’una actitud de desobediència institucional, el més probable és que l’estat recorri a la seva panòplia de mesures prohibitives, coercitives i repressives. Les que siguin se sabrà quan els serveis jurídics de la presidència del govern espanyol, als quals Rajoy ha encomanat la tasca d’estudiar la qüestió i dictaminar-la, facin pública la seva recomanació. Una vegada se sàpiga, la qüestió és com hi respondrà el bloc independentista si no té un govern perquè la investidura no s’ha produït. El que es dibuixa, doncs, és una situació de desobediència civil institucional que la CUP, fent honor a l’origen de moviment municipalista, de ¡grass roots’, residència en el poder local català gairebé tot, pràcticament de manera unànime, en favor del 9-N, del dret de decidir i, per tant, de la independència. Per descomptat, això no es dubta, però, sigui com sigui la situació, cal un govern que pugui donar resposta a Madrid i entendre’s amb els dels altres països. És segur que aquest govern es formarà i que la investidura es farà.
El problema és com se salvarà l’escull que la investidura hagi de correspondre a Artur Mas, perquè CDC s’hi entesta i els seus aliats guarden silenci alhora que diuen públicament estar-hi d’acord, mentre la CUP continua tancada en banda. Fernández recorda que la decisió de no investir Mas és ferma, si bé la decisió final es ratificarà en les assemblees que són les que decideixen. Però, essent realistes, s’ha d’admetre que el més probable serà que continuïn rebutjant la possibilitat per marges molt considerables. Per descomptat, no té res a veure amb Mas personalment, cosa que m’agrada perquè jo, que no pertanyo a res, ni a la CUP, tinc en bon concepte aquest home i valoro la feina que ha fet. Això no està en qüestió, hi insisteix David, la cosa decisiva no és qui és, sinó què representa. Sens dubte val molt i trobarà un lloc adequat per continuar provant-ho en un altre lloc que no sigui el de president. A la mateixa CDC hi ha gent molt valuosa que podria lluir molt bé de líder del procés (sospito que no n’està del tot convençut, però no ho manifesta) sobretot tenint en compte que parlem de divuit mesos. Ens trobem en una situació provisional. Un parell de vegades reitera que l’element decisiu per a anar junts JxS i CUP és el com, el quan i només en tercer lloc el qui. És un enfocament trinitari, com el del programa màxim: procés constituent, full de ruta independentista i pla de xoc d’emergència social. Rotund.
Podria sonar una mica a les posicions extremes i “de farol” a què se sol recórrer en els jocs d’envit. Però confesso que així em sonen també algunes afirmacions dels convergents quan raonen que els deu diputats de la CUP no poden condicionar el procés i que, en darrer terme, si no hi ha manera d’avenir-se, caldrà anar a eleccions anticipades al gener i que cadascú n’assumeixi la seva responsabilitat. De fet, per uns quants convergents, sobretot els qui ja es consideren excedents de quota, la negativa tancada a la figura de Mas és inadmissible. M’abstinc de fer-ne un acudit, encara que podria explicar-lo perquè no hi ha res millor per a relaxar l’ambient sinó l’humor, assimilant el ‘Mas no’ al famós ‘Maura no’, negativitat que unia molt en aquella monarquia alfonsina, tan desllorigada com l’actual filipista.
Fernández és taxatiu: les eleccions anticipades no són una opció. Llavors, si no són una opció però no s’admet la investidura de Mas que Convergència no està disposada a retirar, com se surt de l’impàs? Amb un candidat de consens. No amb Mas? Un candidat de consens. Els que tenen una idea, diguem Berkeleyana del coneixement i la informació s’estiraran els cabells perquè necessitaran un nom i un rostre per aquest candidat. Palinuro, més endurit en les dificultats de la comunicació ordinària, no necessita la percepció física, material. En té prou amb la idea: si és de consens, necessàriament haurà de ser admès per les dues parts, potser a contracor. Quan ensenyaran les dents? No ho sabem, però ho intuïm; potser fins a caure. Una cosa em va quedar clara: les eleccions anticipades no són una opció i la nit del vuit al nou de gener serà brutal. Fernández ho té encunyat, sens dubte en qualitat d’exposat: si l’independentisme no sap gestionar la seva primera victòria això serà una error imperdonable.
I Junqueras? Podria ser Junqueras un candidat? Així que el nom de Mas s’esfuma, tot es torna diàfan. Junqueras podria gaudir del consens necessari, sens dubte. També podria ser que el nou president o presidenta de consens nomenés conseller en cap a l’esmentat Mas. Entraria en les seves atribucions. I, posats a fer, jo també imagino: No seria possible
que els vots que falten a Mas procedissin de CSQEP, també coneguda com a QWERTY? Però això ja és jugar en un altre camp amb un altre equip. Pel que hem vist fins ara, QWERTY dóna per a això i per a molt més tenint en compte la incertesa en què habita però, precisament per això, no val la pena incloure-la en els càlculs abans de la fatídica nit de gener.
Les dades: hi haurà govern; amb candidat de consens; no hi haurà eleccions anticipades.
viernes, 30 de octubre de 2015
Actuem amb urgència. Que JxSi i les CUP deixin d’intercanviar opinions i que es formi govern ja.
El govern espanyol és pensava que no arribaríem tant lluny i que en algun moment, les picabaralles entre els partits sobiranistes farien descarrilar el procés cap a l’independència. Un error de càlcul monumental però esperat, donada la poca alçada de mires del govern espanyol. En aquest moment tenen ferit de mort “el orgullo español”, i veuen com la seva “España una grande y libre” se’n va a fer punyetes. Només els queda com últim recurs fer d’apagafocs i per això en Rajoy crida a sometent convocant al Sanchez al Ribera i al Iglesias, per veure si l’ajuden en aquest mal carme. Els dos primers es posaran a les seves ordres, cadascun d’ells amb un exemplar de la constitució espanyola a la mà. I el senyor Pablo que farà? Doncs exactament el mateix, però ho embolcallarà amb propostes que no seràn res mes que uns quants cants de sirena.
De totes les vies esmentades per el govern Espanyol, jo penso que la de la persecució judicial i política serà la que triaran. Els espanyols ja saben que les altres no les poden dur a terme perquè s’enfrontarien amb la UE i aquest error els podria sortir molt car. En canvi, amb l’excusa de la llei, la llei espanyola del tot, sí que poden dir que la desobeïm, com efectivament farem, i a partir d’aquí tot és possible: el processament de la Presidència del Parlament i de la Generalitat, el processament de tots els membres de la mesa del Parlament que hagin votat a favor de la moció a favor de la independència i de tots els caps dels partits independentistes, la il·legalització dels esmentats partits, l’anul·lació de l’autonomia, la il·legalització de l’ANC i d’Òmnium, etc. Però com ja és sabut, per voler fer això ja han fet tard. Encara que hi posessin el màxim d’èmfasi en les seves declaracions i en les seves decisions, a Catalunya no en farem cas i aplicarem la nostra legalitat a la qual s’hi haurà de sotmetre tota la ciutadania catalana, amb els jutges i la policia catalana al capdavant. Llavors, a partir d’aquest moment, començarem a desplegar tota l’altra legalitat necessària per acabar de crear les estructures d’estat imprescindibles, farem una nova constitució que serà referendada per un referèndum vinculant i, si els resultats acompanyen, que a aquestes alçades del procés ho faran, llavors dictarem la DUI. Després de tot plegat, noves eleccions amb un nou Parlament i un nou govern presentant-se cada partit per separat i defensant les seves idees, de les qual quedarà exclosa la independència perquè ja serem un estat.
Sembla que no tenen més recursos que els que fins ara han posat en joc. I, en efecte, la clau és la manca d’un exèrcit propi. Abans, amb els soldats de lleva podien ocupar Catalunya amb soldats, pose per cas, andalussos o castellans; però ara no en tenen. I també semblen no entendre que la gent ha perdut la por. Si continuen la partida d’aquesta manera, pot ser els divuit mesos s’acabaran escurçant. I el que és més engrescador encara. La resta de la Nació comencem a pensar que pot ser el procés no s’aturarà al Sènia.
Deuen estar molt nerviosos, després de veure que Carme Forcadell és la Presidenta del Parlament i que ja han començat a treballar de debò. I comencen a cometre errors grossos perquè l’errada de publicar les dades personals dels espanyols residents a Austria és grossa. Cal somriure més que mai, però no perdre la concentració. El partit només s’acaba quan l’àrbitre xiula el final.
Com a resum jo diria: Que tinguem sort. I com a conclusió principal: Actuem amb urgència. Que JxSi i les CUP deixin d’intercanviar opinions i que es formi govern d’una vegada per a implantar de forma ràpida i efectiva el full de ruta, resumit en la declaració que han d’aprovar. Amb determinació i implicació internacional i creació de les bases per a disposar de les estructures d’estat bàsiques.
De totes les vies esmentades per el govern Espanyol, jo penso que la de la persecució judicial i política serà la que triaran. Els espanyols ja saben que les altres no les poden dur a terme perquè s’enfrontarien amb la UE i aquest error els podria sortir molt car. En canvi, amb l’excusa de la llei, la llei espanyola del tot, sí que poden dir que la desobeïm, com efectivament farem, i a partir d’aquí tot és possible: el processament de la Presidència del Parlament i de la Generalitat, el processament de tots els membres de la mesa del Parlament que hagin votat a favor de la moció a favor de la independència i de tots els caps dels partits independentistes, la il·legalització dels esmentats partits, l’anul·lació de l’autonomia, la il·legalització de l’ANC i d’Òmnium, etc. Però com ja és sabut, per voler fer això ja han fet tard. Encara que hi posessin el màxim d’èmfasi en les seves declaracions i en les seves decisions, a Catalunya no en farem cas i aplicarem la nostra legalitat a la qual s’hi haurà de sotmetre tota la ciutadania catalana, amb els jutges i la policia catalana al capdavant. Llavors, a partir d’aquest moment, començarem a desplegar tota l’altra legalitat necessària per acabar de crear les estructures d’estat imprescindibles, farem una nova constitució que serà referendada per un referèndum vinculant i, si els resultats acompanyen, que a aquestes alçades del procés ho faran, llavors dictarem la DUI. Després de tot plegat, noves eleccions amb un nou Parlament i un nou govern presentant-se cada partit per separat i defensant les seves idees, de les qual quedarà exclosa la independència perquè ja serem un estat.
Sembla que no tenen més recursos que els que fins ara han posat en joc. I, en efecte, la clau és la manca d’un exèrcit propi. Abans, amb els soldats de lleva podien ocupar Catalunya amb soldats, pose per cas, andalussos o castellans; però ara no en tenen. I també semblen no entendre que la gent ha perdut la por. Si continuen la partida d’aquesta manera, pot ser els divuit mesos s’acabaran escurçant. I el que és més engrescador encara. La resta de la Nació comencem a pensar que pot ser el procés no s’aturarà al Sènia.
Deuen estar molt nerviosos, després de veure que Carme Forcadell és la Presidenta del Parlament i que ja han començat a treballar de debò. I comencen a cometre errors grossos perquè l’errada de publicar les dades personals dels espanyols residents a Austria és grossa. Cal somriure més que mai, però no perdre la concentració. El partit només s’acaba quan l’àrbitre xiula el final.
Com a resum jo diria: Que tinguem sort. I com a conclusió principal: Actuem amb urgència. Que JxSi i les CUP deixin d’intercanviar opinions i que es formi govern d’una vegada per a implantar de forma ràpida i efectiva el full de ruta, resumit en la declaració que han d’aprovar. Amb determinació i implicació internacional i creació de les bases per a disposar de les estructures d’estat bàsiques.
jueves, 29 de octubre de 2015
No sóc imparcial, perquè, si més no aquests dies, jo també sóc anarquista.
No vull tapar les vergonyes de les CUP cridant més fort a veure si s'aconsegueix que no ens en adonem que estan bloquejant i arriscant el procés cap a la derrota. Jo he alçat tant la veu contra la persecució dels anarquistes com contra la persecució de CDC. Perquè sóc sobiranista i perquè no reconec cap jurisdicció dels poders espanyols ni sobre els anarquistes catalans ni sobre CDC.
En canvi, és molt públic i notori que les CUP han mostrat ser sobiranistes a la carta. És a dir, pel que interessa ho són molt, però quan es tracta d'aprofitar les campanyes endegades per Espanya contra CDC i Mas, aleshores els poders espanyols tenen tanta credibilitat que cal aturar el procés, arriscar-se a que una victòria acabi essent una derrota amb tal d'aprofitar l'ajudeta espanyola per carregar-se el Mas. No es pot ser mig sobiranista com no es pot estar mig embarassada, sap?
Conclusió: nego tota autoritat moral, jurídica i política Espanya per desfermar investigacions, detencions i judicis contra cap dels sectors, partits, polítics, etc. sobiranistes, siguin anarquistes o siguin convergents. Perquè jo sí he entès que això és una guerra bruta i molt bruta per part d'Espanya i perquè només reconec la legalitat catalana i la sobirania dels catalans sobre Catalunya. Cosa que no han fet ni fan les CUP. De moment.
En canvi, és molt públic i notori que les CUP han mostrat ser sobiranistes a la carta. És a dir, pel que interessa ho són molt, però quan es tracta d'aprofitar les campanyes endegades per Espanya contra CDC i Mas, aleshores els poders espanyols tenen tanta credibilitat que cal aturar el procés, arriscar-se a que una victòria acabi essent una derrota amb tal d'aprofitar l'ajudeta espanyola per carregar-se el Mas. No es pot ser mig sobiranista com no es pot estar mig embarassada, sap?
Conclusió: nego tota autoritat moral, jurídica i política Espanya per desfermar investigacions, detencions i judicis contra cap dels sectors, partits, polítics, etc. sobiranistes, siguin anarquistes o siguin convergents. Perquè jo sí he entès que això és una guerra bruta i molt bruta per part d'Espanya i perquè només reconec la legalitat catalana i la sobirania dels catalans sobre Catalunya. Cosa que no han fet ni fan les CUP. De moment.
lunes, 26 de octubre de 2015
És la primera vegada en tres-cents anys que tindrem un parlament majoritàriament independentista.
Efectivament avui és un gran dia. És la primera vegada en tres-cents anys que tindrem un parlament majoritàriament independentista. I encapçalada aquest parlament en el paper de Presidenta Carme Forcadell, si posin com si posin els quatre perdedors. I això farà que demà sigui un dia històric perquè ara tocarà anar per feina i colze a colze amb la representació política de la majoria de la ciutadania catalana, iniciar i acabar un procés que ens ha de dur inexorablement a la independència i a la República Catalana (o de Catalunya).
Els perdedors, conjuntament amb la caverna mediàtica i amb l’ajuda inestimable del govern espanyol, han provat de dinamitar-ho però, ara ja ho podem dir, no se n’han sortit i per això demà farem el primer gran salt cap a l’alliberament i ho celebrarem com cal. Ara cal anar acabant el camí traçat al full de ruta conjunt i fer totes les passes que falten per culminar el procés. Escollir un nou govern i tirar endavant amb força. No nego que aquest últim pas serà un dels més difícils per la intransigència d’alguns que no volen fer cas de la representativitat de cada grup per poder imposar segons quines tesis que dificultin o allarguin innecessàriament tot el procés. La gent ja està cansada i vol resultats el més aviat possible i sense perdre el temps. Espero amb tot l’esforç d’anys i panys lluitant pel nostre alliberament, que això s’acabi rapit i bé i assolim plenament el nostre dret de ser un país normal com tota la resta dels que hi ha al món, com Dinamarca o Holanda, per exemple. Som-hi!
Avui, jornada memorable, sí senyor. Ja som aquí! Com passa el temps! A vegades sembla que no passa res i ens impacientem. Però sí passa: el temps, i molt ràpid!
Certament sorprèn que els mateixos independentistes tinguem tant poca visió històrica. Tres anys han passat només entre una escena i una altra i això és res. El país és ja tota una altra cosa. El vell esquema de la transició ha fet aigües i les coses han canviat tant que el president de CDC resulta ser avui l’home més odiat pel poder. Qui li ho hauria dit això fa tres anys només? Qui ens hauria dit fa tres anys només que tota la força bruta de l’estat es faria servir contra Junts pel Sí, precisament perquè ha sabut obrir l’esquerda per on arriba la independència.
Que la Carme Forcadell sigui la presidenta del Parlament és l’emblema de que a Catalunya ha començat la substitució del vell poder pel nou. Espero que amb el nou Govern passi el mateix, que també hi hagi la substitució del vell poder pel nou. Confio que el vell poder no vulgui agafar-se fort a la poltrona del poder i deixi pas al nou . Seria molt lamentable que pogués passar això i de nou ens convoquessin a les urnes. Aquesta vegada per a què serien ? quin objectiu tindrien ?
I casi que ja no ho recordàvem: tot just fa tres anys que la Carme era rebuda al Parlament i, ves a saber!, potser era la primera vegada que ella mateixa posava els peus allí. Avui és la presidenta, és a dir, la segona autoritat de Catalunya! Que tremoli l’enemic!
Els perdedors, conjuntament amb la caverna mediàtica i amb l’ajuda inestimable del govern espanyol, han provat de dinamitar-ho però, ara ja ho podem dir, no se n’han sortit i per això demà farem el primer gran salt cap a l’alliberament i ho celebrarem com cal. Ara cal anar acabant el camí traçat al full de ruta conjunt i fer totes les passes que falten per culminar el procés. Escollir un nou govern i tirar endavant amb força. No nego que aquest últim pas serà un dels més difícils per la intransigència d’alguns que no volen fer cas de la representativitat de cada grup per poder imposar segons quines tesis que dificultin o allarguin innecessàriament tot el procés. La gent ja està cansada i vol resultats el més aviat possible i sense perdre el temps. Espero amb tot l’esforç d’anys i panys lluitant pel nostre alliberament, que això s’acabi rapit i bé i assolim plenament el nostre dret de ser un país normal com tota la resta dels que hi ha al món, com Dinamarca o Holanda, per exemple. Som-hi!
Avui, jornada memorable, sí senyor. Ja som aquí! Com passa el temps! A vegades sembla que no passa res i ens impacientem. Però sí passa: el temps, i molt ràpid!
Certament sorprèn que els mateixos independentistes tinguem tant poca visió històrica. Tres anys han passat només entre una escena i una altra i això és res. El país és ja tota una altra cosa. El vell esquema de la transició ha fet aigües i les coses han canviat tant que el president de CDC resulta ser avui l’home més odiat pel poder. Qui li ho hauria dit això fa tres anys només? Qui ens hauria dit fa tres anys només que tota la força bruta de l’estat es faria servir contra Junts pel Sí, precisament perquè ha sabut obrir l’esquerda per on arriba la independència.
Que la Carme Forcadell sigui la presidenta del Parlament és l’emblema de que a Catalunya ha començat la substitució del vell poder pel nou. Espero que amb el nou Govern passi el mateix, que també hi hagi la substitució del vell poder pel nou. Confio que el vell poder no vulgui agafar-se fort a la poltrona del poder i deixi pas al nou . Seria molt lamentable que pogués passar això i de nou ens convoquessin a les urnes. Aquesta vegada per a què serien ? quin objectiu tindrien ?
I casi que ja no ho recordàvem: tot just fa tres anys que la Carme era rebuda al Parlament i, ves a saber!, potser era la primera vegada que ella mateixa posava els peus allí. Avui és la presidenta, és a dir, la segona autoritat de Catalunya! Que tremoli l’enemic!
sábado, 24 de octubre de 2015
És clar que sempre podeu provar de fer la independència amb la base social de les CUP...
Estic cansat de sentir al de la CUP, un dia si i un altre tambe dir que no votaran a Artur Mas, a que estem jogant,? Volem o no volem ser independents.Avui en Mas es inprecindible per portar aquet proces andavant, Ell es l´unic que possa la cara cada dia, Ell es el que rep tots els atacs, Crec que en aquet moment TOTS amb de estar amb elll, Quant siguem independents ja buscarem qui pugui ocupar aquet lloc.pero avui tots a fer pinya amb el nostre President
És que sense CDC no tindrem la independència. I no parlo només del partit. Parlo del missatge clar que rebrien tots els sectors socials i econòmics que han estat arrossegats cap a l'independentisme per Mas i que si es fa fora Mas... rebrien un missatge claríssim de replegar-se i esperar temps millors. És clar que sempre podeu provar de fer la independència amb la base social de les CUP...
Per això vam anar junts i per això farem un govern independentista. El que no s'entén és que el Millet encara estigui a casa seva o que els fets escandalosos del cas Palau no hagin tingut cap conseqüència. Els convergents, quan es parla de corrupció, haurien d'acotar el cap, demanar perdó i mirar de fer les coses millor en el futur (ja que veig molt difícil que es penalitzin les del passat). Ei, i a l'estat i la seva guerra bruta, ni cas!!
La Cup confiava només haver d'abstenir-se en la investidura de Mas... D'altra banda Manos Limpias ja ha presentant denúncia contra la Cup per "banda criminal" i ja trobes comentaris als fòrums dels diaris espanyolistes, Periódico, País, Vanguàrdia..., que demonitzen la Cup, l'esquerra radical antisistema, com si es tractés de terroristes catalans que assimilen a independentisme rupturista.
L'única trampa és que el cas Palau, que és el que va consolidar la imatge de CDC com a partit corrupte és de molt abans que Convergència virés cap a l'independentisme. L'estat ho aprofita, és clar, però la merda ja surava fa temps i encara no hem vist rodar cap cap. Hem d'anar junts cap a la independència, si. Però hem d'anar traient la merda de casa també.
PRIORITZEM l´objectiu principal. La gran majoria dels que hem votat qualsevol de les dues opcions ho tenim molt clar. VOLEM INICIAR UN PROCÈS CONSTITUENT ON DECIDIREM COM VOLEM QUE SIGUI EL NOSTRE FUTUR POLÍTIC. Sinó haver-ho pensat abans d´engrescar-nos.
És que sense CDC no tindrem la independència. I no parlo només del partit. Parlo del missatge clar que rebrien tots els sectors socials i econòmics que han estat arrossegats cap a l'independentisme per Mas i que si es fa fora Mas... rebrien un missatge claríssim de replegar-se i esperar temps millors. És clar que sempre podeu provar de fer la independència amb la base social de les CUP...
Per això vam anar junts i per això farem un govern independentista. El que no s'entén és que el Millet encara estigui a casa seva o que els fets escandalosos del cas Palau no hagin tingut cap conseqüència. Els convergents, quan es parla de corrupció, haurien d'acotar el cap, demanar perdó i mirar de fer les coses millor en el futur (ja que veig molt difícil que es penalitzin les del passat). Ei, i a l'estat i la seva guerra bruta, ni cas!!
La Cup confiava només haver d'abstenir-se en la investidura de Mas... D'altra banda Manos Limpias ja ha presentant denúncia contra la Cup per "banda criminal" i ja trobes comentaris als fòrums dels diaris espanyolistes, Periódico, País, Vanguàrdia..., que demonitzen la Cup, l'esquerra radical antisistema, com si es tractés de terroristes catalans que assimilen a independentisme rupturista.
L'única trampa és que el cas Palau, que és el que va consolidar la imatge de CDC com a partit corrupte és de molt abans que Convergència virés cap a l'independentisme. L'estat ho aprofita, és clar, però la merda ja surava fa temps i encara no hem vist rodar cap cap. Hem d'anar junts cap a la independència, si. Però hem d'anar traient la merda de casa també.
PRIORITZEM l´objectiu principal. La gran majoria dels que hem votat qualsevol de les dues opcions ho tenim molt clar. VOLEM INICIAR UN PROCÈS CONSTITUENT ON DECIDIREM COM VOLEM QUE SIGUI EL NOSTRE FUTUR POLÍTIC. Sinó haver-ho pensat abans d´engrescar-nos.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)