La porta del Catalanisme mai ha de restar tancada a la diversitat i sobretot al respecte.

"En trenta i cinc anys d'autogovern mai s'havia utilitzat la llengua com a eina de confrontació, i ara es fa.” És una amenaça real, creada a partir d’una polèmica artificial, però que, si es descontrola, pot acabar provocant un veritable incendi social, que és el que busquen els Riveres, les Camachos i tota la patuleia política que vol fer avortar com sigui el procés sobiranista català. Penso que en aquest moment ens estem jugant molt més que el model d’immersió lingüística: ens estem jugant la convivència i la possibilitat d’esdevenir independents. Crec que, arribats a aquest punt, hem de ser prou lúcids i valents com per agafar el toro per les banyes i acabar d’una vegada amb la polèmica de la llengua.

La porta del Catalanisme mai ha de restar tancada a la diversitat i sobretot al respecte, tan sols sumant tindrem la possibilitat d'esdevenir Lliures. Ara bé, fem memòria: del primer intent de terrorisme polític amb la LOAPA; a València fa molts anys que la llengua, és atacada i escarnida, a les Balears i a la Franja ja comencen a comptar els aniversaris del Genocidi cultural per llei, dels feixistes . ¿Què ha canviat d'ahir a avui, en l'actitud genocida, vers la nostra Cultura, dels talibans d'esquerres i de dretes espanyols, perquè hagi influït en les possibilitats de la tercera via, ¿el motiu és la sentència del 25%?,malauradament, penso que hi ha quelcom més. El Món de la política, és l'essència de l'ésser humà, és silenci, gestos, missatges. És com un iceberg, don en veiem una petita part i la resta l'imaginem amb il·lusió i/o el temem per prevenció. Per això alguns Polítics, quant a passat un temps prudencial, tenen necessitat d'escriure les seves memòries, suposo que els maixants, per continuar escampant merda i així poder dissimular el seu tuf i els honestos per treure's de sobre, una part de la dura i pesada llosa, que han portat, per tots nosaltres, amb la màxima dignitat, de què han sigut capaços. Que voleu que us digui, el nostre país és tant petit i alhora tan bonic i divers, que no l'imagino clos per a ningú i menys per als fills pròdigs, dels que sempre he pensat i pensaré que no han deixat mai, de ser part de la meva gran família i ja ho diu la dita, de la família en vols dir, però no en vols sentir.

REFLEXIÓ A LA CARTA SEMANAL del portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida.

Si tenim clar  en incumplir la legalitat vigent (española, por supuesto!) encara que aquesta suposi una agressió constant als catalans, hi ha una sol·lució ben fàcila: crear un centre educatiu expréssament on tot es faci en castellà i que allà vagin els fills de ... d'aquestes famílies estrangeres tan interessades en atacar-nos. D'aquesta manera se'ls donaria educació en castellà tot cumplint les sentències dels tribunals espanyols que vetllen per la supremacia del castellà a Catalunya i d'altra banda, es protegiria la resta de nens catalans que podrien continuar estudiant en català. O sia, crear una "illa". És el que fa l'organisme humà quan es veu envaït per cossos estranys: acumula aquests cossos en un mateix lloc i es forma un gra de pus, que tard o d'hora acaba petant per ell mateix.

 

Amb només un afegit. No es tractaria que Espanya 'acceptés el català'. Perquè, en algun sentit, 'acceptar-lo' també 'l'acceptava' el franquisme (que proclamava que no seria perseguit en l'àmbit familiar i que en sentit estricte no prohibia l'edició de llibres. Es tractaria que Espanya acceptés el català tant en termes d'unitat de la llengua com en termes de la seva normalització. El català ha de ser als seus territoris si fa no fa com el castellà als seus. I aquella afirmació i aquest objectiu han de ser objectius de tot l'estat. No només nostres, no. També seus. Òbviament això seria im-pres-cin-di-ble en el supòsit que fos possible de mantenir una convivència plurinacional dins el mateix estat. Això, això hauríeu de defensar els de les terceres vies. No només això, perquè també hi ha el tema dels diners, el tema de la representació esportiva i una pila d'altres temes. No només això. Però, això de la llengua, això hauria de ser el primer i més inexcusable punt de qualsevol tercera via.

 

Sí que és cert que la hipotètica tercera via l'ha d'oferir Espanya i que, lògicament, no pot tornar a consistir en 'diàleg', ni en promeses de reformes constitucionals, ni menys encara en 'un millor finançament. Espanya ha de moure fitxa -que no la mourà, perquè són com l'escorpí de l'acudit'-, però, vaja, el guió lògic és que siguin ells qui la moguin. Però els catalans que estarien per comprar l'oferta trobo que estan massa per trobar-li pegues a la independència i massa poc a remarcar quines condicions de mínims exigeixen perquè almenys ells puguin conformar-se. L'oferta ha de venir d'Espanya però la carta als reis l'hah d'escriure els catalans que en principi voldrien una tercera via. Més que res per orientar-los.

 

 

El poble de Catalunya es sobirà per decidir el seu futur.

Els catalans decidiran el seu futur. D’acord amb la voluntat expressada de forma molt majoritària pel poble de Catalunya a les eleccions de l’any 2012 i seguint l’acord del gruix de les forces polítiques del Parlament, el proper dia 9 de novembre se celebrarà la consulta on els catalans decidiran democràticament el seu futur col·lectiu. El poble de Catalunya es sobirà per decidir el seu futur.
El resultat de la consulta no és negociable. La decisió que els catalans prenguin a les urnes sobre el futur de Catalunya no és qüestionable ni negociable. Es podrà negociar la manera d’aplicar la decisió que prenguin els catalans o la manera de desplegar el procés posterior a la consulta, però en cap cas la voluntat dels catalans podrà ser substituïda. El futur de Catalunya serà aquell que decideixin els catalans a les urnes.

Un cop els catalans hagin expressat la seva voluntat a les urnes i la consulta tingui un resultat, s’obrirà un procés de negociació amb l’Estat per acordar com s’aplica i com es canalitza el resultat de la consulta. Si el poble de Catalunya vota a favor de la independència s’obrirà un procés de negociació amb l’estat espanyol per fer una transició pactada i ordenada cap a una Catalunya independent, però en cap cas aquesta negociació serà per negociar el resultat de la consulta. La voluntat del poble de Catalunya és inapel·lable.
Resolució del Parlament de Catalunya
. El passat mes de gener el Parlament de Catalunya va aprovar amb una gran majoria (CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP i tres diputats del PSC) una resolució per sol·licitar al Congrés dels Diputats la delegació de la competència per convocar referèndums d’acord amb l’article 150.2 de la Constitució. El tercer punt d’aquesta resolució diu de forma molt clara que el referèndum és l’inici d’un procés democràtic els resultats del qual s’hauran d’aplicar d’acord amb el principi de legalitat i que un cop celebrat el referèndum s’obrirà un procés de negociació amb l’Estat.

Respectarem l’acord el Parlament de Catalunya. El Conseller de la Presidència va fer ahir unes declaracions que, com és lògic, anaven exactament en la línia del que fixa la resolució del Parlament de Catalunya aprovada per àmplia majoria. Sorprèn, per tant, que algun dels partits que van donar suport a aquest acord del Parlament qüestionin ara les declaracions del Conseller que van precisament en la línia del que es va acordar. Des de CDC no ens mourem de l’acord assolit per la gran majoria de les forces del Parlament de Catalunya.

Triple sí. Des de CDC ja vam anunciar que farem campanya pel triple sí: sí volem votar, sí volem un estat per a Catalunya i sí volem que aquest sigui un estat independent. Des d’ara fins que es convoqui la consulta CDC farà campanya perquè els catalans puguin decidir el seu futur votant a la consulta. Un cop la consulta ja estigui convocada, llavors CDC demanarà clarament el doble sí a la pregunta. Volem que Catalunya sigui un estat independent.

Trobarem a faltar a tots els ciutadans catalans que marxin.

Trobarem a faltar a tots els ciutadans catalans que marxin.Perómolt mésimportant que els que marxin, és el que es queden, i esperen un futur. Adeu, Tamara. Pots estar ben segura que com a cantant, atés que fins avuí no sabia de la teva existència, pots estar ben segura que jo no et trobaré a faltar. Respecto la teva idea, i espero que sàpigues respectar la meva. Adeu, Tamara, que siguis feliç, i que et vagi molt bé, a tú i als teus.

Declarar-se orgullósa de viure en un lloc concret, sigui Catalunya, Castella o Luxemburg no significa res si no especifiques les raons que te'n fan sentir. Una d'elles podría ser que consideres la terra on vius com a part d'Espanya a la qual admires i estimes i de la que no pots ni vols imaginar la pèrdua del que en consideres una part. Si és així ho entenc perfectament, perquè llavors del que et sents orgullosa no és de viure a Catalunya, sinó a Espanya. Les raons, tú les sabràs. Si de debó sentíssis orgull de viure a Catalunya, començaríes per estimar la gent d'aquest país, entendre-la i comprendre les raons dels seus anhels. Declarant que marxaràs tan bon punt els catalans assolirem els nostres legítims anhels, demostres no estimar-los en absolut ni sentir-te per tant orgullosa de viure entre ells. En conseqüència hauríes de marxar ara mateix, sense esperar que ens independitzem. Ep!, si vols eh? Per nosaltres pots quedar-te mentre rumies les teves declaracions i, per descomptat, pots quedar-te un cop siguem independents, que no sé d'on has tret que et farem fora.

Aplicant el seu raonament, no hauria de tenir cap dubte que entengués el procés català, però hi veig que la raó de fons que ens ha portat fins aquí o no és vol entendre per qué em fa questionar una realitat i això em fa trontollar, o si s'enten perfectament i es converteix en " que os lo haviais creido, esto es lo que hay". El fet és que tot hi estar reconegudes les diferents nacionalitats de l'Estat per la constitució, ja ha quedat demostrat que desde aquest, desde els partits que poden aspirar a governar, es treballa en el sentit contrari. Si Catalunya fos independent, la convidaría a quedar-se, crec que no hi hauria cap problema en mantenir la seva nacionalitat espanyola, si Espanya volgués, parlar la llengua, viure plenament aquesta cultura i sentirse'n orgullosa. En canvi els que sentim lo català de la mateixa manera, Estem avisats per activa i pasiva que no hi tidrem la possibilitat. Vosté podria triar quedar-se o marxar, a uns altres ja ens han eviat fa temps, la carta d'expulsió.

Ni s'anadonen del menyspreu que manifesten cap els catalans. Ells tenen la opció permanent d'anar-sen cap a la seva estimada Espanya. A nosaltres no ens deixen ni viure com a catalans a Catalunya. Som un poble exitat a la nostra propia casa. No tenim enlloc més on anar. Catalunya la veuen com la seva propietat, però no la senten mai com casa seva.

 

L’error de sempre, partidisme abans que país.

L’error de sempre, partidisme abans que país Els Senyors d’ERC tornen a repetir l’error d’altres temps, per poca memòria que tinguem recordarem que en dues legislatures, que les va guanyar legítimament l’actual President Mas, ERC, els que tenien les mans netes i la clau, en comptes de mirar pel benestar del poble Català van mirar pel seus interessos de partit i resulta que la clau va anar a parar al PSOE i durant quasi vuit anys, el nostre país va estar governat per la flor i la nata de la incompetència política catalana, el que ens va portar a patir un endeutament hereditari de colossals proporcions pel nostre país, van crear càrrecs on no feia falta, van malmetre la imatge de cert prestigi internacional que tenia Catalunya (recorden la corona d’espines a Israel!), cap llei per millorar l’economia del país..., per cert quan al Sr. Maragall li van regalar la Presidència (abans ja li havien regalat l’alcaldia de Barcelona) el cap de l’oposició (CIU) li va dir en conversa privada que s’ho estaven carregant tot i la resposta del subjecta en qüestió va ser “ja ho arreglareu vosaltres”. ERC no tenia el personal adequat ni preparat per encapçalar càrrecs de Conseller, recorden el cas del Sr. Bargalló?. Be no vull afegir mes greuges per no estendran excessivament. Ciutadans de Catalunya, desperteu!!!, toqueu de peus a terra!!!, deixeu-vos de comptes a la vora del foc!!!, hi ha una realitat, agradi o no, soni millor o no, ERC no te capacitat, encara que tregui una majoria absoluta, d’encapçalar amb la mes mínima garantia d’èxit aquest procés, no tenen gent prou preparada. Si volen, tot i admeten alguns errors, l’equip de CIU, està capacitat, preparat, gaudeix de prestigi a Europa i a fora, està agombolat per un nombrós grup d’assessors extern de gran prestigi internacional i ha demostrat la seva capacitat per liderar aquest procés i el seu cap i President de la Generalitat, està demostrant al mon, sí al mon, la força de la democràcia per aconseguir la llibertat d’un poble. Estem davant un dels moments més important de la història de Catalunya, s’han de deixar de banda interessos particulars, interessos de partit, s’han de menystenir els interessos de les oligarquies i sobrepassar-los als interessos comuns de tota la ciutadania, aquest any i els que poden esdevenir transitoris, Catalunya ha de tenir una sola veu, una sola força. Ara no moment de dividir és moment de sumar.

Crec que els votants de ERC mereixem una explicació del perquè d'aquesta decisió i perquè no és bona per Catalunya la unió. O sols és interès de partit?

 

El TSJC fixa l'ús de l'espanyol com a llengua vehicular dels centres en un 25%

La paraula justícia, per si mateixa no és res, la paraula llei per si mateixa, no és res, El càrrec de Jutge, per si mateix no pressuposa justícia i Llei. El que val és l'esperit lleial a la justícia, de la societat i dels seus Jutges. Sense això i en nom de la "justícia", els Tribunals poden emetre sentències Judicials, per massacrar milions de persones legalment, els Nazis, els Soviets, els Franquistes, els fascisti, els dèspotes il·lustrats de la revolució Francesa, els Maoistes, etc., etc. En definitiva, que podem esperar de l'Estat Espanyol, quant el Fiscal Superior de Catalunya, Martín Rodriguez Sol, va ser cessat del seu càrrec, per la seva lleialtat i compromís amb la JUSTÍCIA, declarant quelcom tan JUST I ENTENEDOR, com que donava suport, al referèndum, "sempre que fos legal"

Tribunal de Justícia? Judicial poder. Aquesta colla de Srs. que estan per damunt del bé i del mal, no estan fen la seva feina estan legislant i això no és el seu paper,. No se com s'ha arribat a donar tant de poder a una colla de Srs. que darrera d'una toga poden fer el que els donna la gana amb les nostres vides. Poder que comencem a dir prou, no deixen de ser una colla d'advocats que han passat unes proves memorístiques que no garanteix res de res ,entre altres coses que siguin neutrals, ja que es evident que en hi han una bona colla de fatxes. Proposo eliminar la paraula justícia de tots els tribunals espanyols amb seu a Catalunya.

Només serà un "cop" si ho acatem. I només ho acatarem si som covards i passius. Si ens resignem a que converteixin Catalunya en un camp de batalla entre grups lingüístics enfrontats entre si, hostils els uns amb els altres. El que està en joc és la convivència, és l'existència d'una sola comunitat política capaç d'integrar a través del coneixement i l'acceptació del català com a eina vertebradora, persones vingudes des de punts molt diversos del planeta. En les nostres mans, a les de pares, professors i mestres, està acatar-ho o no acatar-ho. Els catalans vam votar molt majoritàriament, a les urnes del dia 25 de novembre de 2012, que només els catalans podem decidir sobre Catalunya. A les nostres mans queda ser conseqüents amb allò que es va votar i, per tant, NO ACATAR cap imposició espanyola ni acatar la validesa i vigència de les lleis espanyoles que s'oposen a les lleis catalanes sobre territori català.

El dia que a les escoles de de les comunitats sense altre llengua pròpia que el castellà es fecin dues hores setmanals de llengua Catalana, dues de Basc i dues de gallec a més d'alguna assignatura troncal en qualsevol d'aquestes llengües (de forma equilibrada en el territori dit), llavors en parlem. De passada cal recordar que la UE no fa oficial el català perquè no ho és en tot el territori espanyol, o sigui que ja saben que toca fer abans de venir-nos amb lliçons als catalans.

Querida Alicia ......

Querida Alicia...

Mi família forma parte de esos más de 3 millones que vinieron del resto de España a Cataluña. Mi família, como la mayoría de aquellas personas, no dejó todo lo que tenía en su tierra por gusto o por capricho, para venir aquí a enfrentarse a la incertidumbre. Pero vinieron con la firme voluntad de salir adelante. No lo tuvieron fácil, es cierto, pero lo consiguieron trabajando duro, a base de renuncias, y muchos sacrificios. Fueron luchadores y luchadoras que contribuyeron, con su esfuerzo, a construir la Cataluña actual, como tú bien dices.

Los míos, como tantos otros, vinieron aquí escapando de la miseria de su tierra. Miseria y desesperación que les obligaba a abandonar su casa, su família, su pueblo, sus raíces, porque era la única salida que tenían para sobrevivir. Miseria provocada por los tuyos; eso se te ha olvidado recordarlo.

Y al llegar no creas que la situación era mucho más grata. Querida Alicia, aquí también estaban los tuyos. También se te ha olvidado recordar que este país ha vivido gran parte del siglo XX bajo un régimen represor y fascista. Pero los míos, a diferencia de los tuyos, llegaron y se comprometieron con la tierra que les acogía. Lucharon, junto a los demás catalanes, por la recuperación de los derechos y libertades que los tuyos les negaban. Salían a la calle para reclamar "llibertat, amnistia, estatut d'autonomia", y también una Constitución a la que los tuyos se oponían, por cierto, aunque ahora la defiendan de manera ferviente y dogmática. Las vueltas que da la vida, querida Alicia...

Los míos contribuyeron con su lucha y su esfuerzo a construir la Cataluña actual. Los tuyos, en cambio, la estáis destruyendo. Qué paradoja, querida Alicia: escapar en su día de la miseria provocada por los tuyos para que, a estas alturas, después de todo lo luchado, los tuyos les devuelvan a esa miseria de la que escapaban.

Es vuestra miseria la que genera fracturas. Utilizar la lengua o el origen para dividir y romper la cohesión genera fractura. Pretender españolizar a los niños genera fractura. Reformar la ley del aborto para ir en contra de las mujeres genera fractura. Meternos en guerras genera fractura. Desproteger a los trabajadores genera fractura. Abandonar a los dependientes genera fractura. Recortar derechos sociales y libertades genera fractura. Los sobres y las cuentas en Suiza generan fractura. Impedir votar genera fractura. 

No sabes lo orgulloso que estoy de los míos. De su lucha, de su historia, de mi origen y de mis raíces. De los García y de los Muñoz; de los Fernández, Rodríguez y Martínez; de los López, los Pérez y los Martín; de los Sánchez, Álvarez y Romero. Estoy orgulloso de mi gente, querida Alicia, porque ellos contribuyeron a construir la Cataluña actual. Y la mejor manera de honrarles es seguir luchando para construir juntos la Cataluña del futuro. Una Cataluña donde, por fin, derrotemos a los tuyos; los que destruís la Cataluña por la que lucharon los míos; los que quereis impedir que la gente se exprese, vote y decida.

Nos vemos en las urnas, querida Alicia.

Tuyo, 

Coque García (@coquegarcia)