Trobarem a faltar a tots els ciutadans catalans que marxin.

Trobarem a faltar a tots els ciutadans catalans que marxin.Perómolt mésimportant que els que marxin, és el que es queden, i esperen un futur. Adeu, Tamara. Pots estar ben segura que com a cantant, atés que fins avuí no sabia de la teva existència, pots estar ben segura que jo no et trobaré a faltar. Respecto la teva idea, i espero que sàpigues respectar la meva. Adeu, Tamara, que siguis feliç, i que et vagi molt bé, a tú i als teus.

Declarar-se orgullósa de viure en un lloc concret, sigui Catalunya, Castella o Luxemburg no significa res si no especifiques les raons que te'n fan sentir. Una d'elles podría ser que consideres la terra on vius com a part d'Espanya a la qual admires i estimes i de la que no pots ni vols imaginar la pèrdua del que en consideres una part. Si és així ho entenc perfectament, perquè llavors del que et sents orgullosa no és de viure a Catalunya, sinó a Espanya. Les raons, tú les sabràs. Si de debó sentíssis orgull de viure a Catalunya, començaríes per estimar la gent d'aquest país, entendre-la i comprendre les raons dels seus anhels. Declarant que marxaràs tan bon punt els catalans assolirem els nostres legítims anhels, demostres no estimar-los en absolut ni sentir-te per tant orgullosa de viure entre ells. En conseqüència hauríes de marxar ara mateix, sense esperar que ens independitzem. Ep!, si vols eh? Per nosaltres pots quedar-te mentre rumies les teves declaracions i, per descomptat, pots quedar-te un cop siguem independents, que no sé d'on has tret que et farem fora.

Aplicant el seu raonament, no hauria de tenir cap dubte que entengués el procés català, però hi veig que la raó de fons que ens ha portat fins aquí o no és vol entendre per qué em fa questionar una realitat i això em fa trontollar, o si s'enten perfectament i es converteix en " que os lo haviais creido, esto es lo que hay". El fet és que tot hi estar reconegudes les diferents nacionalitats de l'Estat per la constitució, ja ha quedat demostrat que desde aquest, desde els partits que poden aspirar a governar, es treballa en el sentit contrari. Si Catalunya fos independent, la convidaría a quedar-se, crec que no hi hauria cap problema en mantenir la seva nacionalitat espanyola, si Espanya volgués, parlar la llengua, viure plenament aquesta cultura i sentirse'n orgullosa. En canvi els que sentim lo català de la mateixa manera, Estem avisats per activa i pasiva que no hi tidrem la possibilitat. Vosté podria triar quedar-se o marxar, a uns altres ja ens han eviat fa temps, la carta d'expulsió.

Ni s'anadonen del menyspreu que manifesten cap els catalans. Ells tenen la opció permanent d'anar-sen cap a la seva estimada Espanya. A nosaltres no ens deixen ni viure com a catalans a Catalunya. Som un poble exitat a la nostra propia casa. No tenim enlloc més on anar. Catalunya la veuen com la seva propietat, però no la senten mai com casa seva.