Hi ha polítics de debò i d'altres de no tan bons.

Hi ha polítics de debò i d'altres de no tan bons. Aquests segons són els covards, els que no estan ben preparats, els que se senten insegurs, però curiosament es mostren més prepotents. Aquests són els que somriuen a aquell que els pot donar un càrrec i se senten atrapats o a voltes acomodats per l'aparell del partit. Aquests són els que no fan res que no en tinguin les ordres pertinents i la seva obsessió és ser fidels a una doctrina però que curiosament se la poden tornar a fer a mida segons la necessitat del guió i acaben sent autèntics titelles de carn i ossos, sense cor i sense cervell. Aquests són els polítics que a hores d'ara no ens convenen. Però també hi ha els polítics de veritat, els autèntics, els que estan ben preparats però no s'en senten, els que pensen en el seu país i la seva gent i se l'estimen de debò. Aquests són els més humils, els que saben que gobernar un país no és senzill i que no es pot fer pensant només en l'enriquiment personal, encara menys robant els diners de tots o creient-se que els ciutadants són pobres d'esperit, poca cosa, i que els menysté pensant que no els interessa per res el bé comú. El polític de debò és el valent que busca el consens, té un cert punt d'eclecticisme i sap comprendre les preocupacions de tothom i sap donar resposta a les ambicions de tots. El polític de debò és el més compromès amb la gent del seu país i es desviu per un pur desig de complaure, no per populisme, no per intentar nedar i guardar la roba al mateix temps, sinó per una profunda estimació de la seva gent, de la seva cultura i del seu llegat històric, amb una sensibilitat exquisita per aquells que han vingut de fora i han contribuit a fer gran el país i que es dirigeix en català a tothom no per prepotència, sinó per un exquisit respecte, sabent que ha posat a disposició de tothom el privilegi d'haver-lo après. El polític de debò és essencialment lliure i que sempre explica la veritat i no es veu amb la necessitat d'enganyar a ningú. Ell és el que dedica hores a fer-se entendre i a compartir els seus projectes amb l'oposició i els ciutadants. És el que s'emociona i és capaç de plorar de joia quan està content i que no demana mai res a Déu, tan sols en dóna gràcies per viure. El polític que ens convé és precisament aquest, el que és honest amb els altres i amb ell mateix, que el que l'apassiona és governar per tothom i no se sent esclau del partit o de poders fàctics inconfessables. Aquest és el que té prou altura de mires com per saber comprendre el pols i el batec del seu país i sap interpretar i gestionar adequadament els temps. Aquest polític de debò és el que busca per sobre de tot la UNITAT i que no li fa por aglutinar a tothom per un objectiu de país. Aquest és el polític que té sentit d'estat i sap estar a l'alçada de les circumstàncies i sap fer entendre a la seva gent que hi ha moments pre-constituents en el que les ideologies no són el més important i el que convé, en realitat, és pensar en els fonaments, en tot allò que pot ser compartit, el màxim comú divisor, per poder construir un país normal, amb polítics honrats, conseqüents i sobretot valents, que s'estimin, per sobre de tot, el país i la seva gent. Creieu-me. No en dubteu.