Si volem, podem i serem independents.

Descartant la violència, penso que l'autentic perill que pot enfonsar el procés d'alliberament de Catalunya del jou espanyol, només pot ser mediàtic. I no vindrà a través d'espanyols com els Gabilondos que equivocant-se, al menys intenten raonar. I encara menys, a través de la púrria de la caverna en mans d'un comissari polític disfressat de bisbe, que en el fons, li hauríem d'estar agraïts per la seva feina a favor de la causa...L'autentic perill prové de rebotats i ressentits de casa nostra, i sobre tot, dels que han desenvolupat la malaltia de l'auto-odi. Els més intel·ligents i amb més projecció publica, són captats pels mitjans de comunicació d'obediència espanyola en Català, per dirigir tertúlies on escampen el seu verí, a traves de tertúlies monopolitzades per autèntics manuals espanyolistes amb potes absolutament insípids i mentiders.

Crec que és força cert que si ens deixem perdre aquest moment, serà en part culpa nostra, de molts catalans i no d'Espanya. Com diu un amic meu, els periodistes tenen una gran responsabilitat i de moment la fan servir per intentar confondre (amb més o menys subtilesa) els catalans que volem ser lliures de colonitzadors.  En fi, la llista seria llarga i això sense comptar els mitjans de fora. Molts dels polítics nostrats també son una joia...

Assolir un estat per a Catalunya dins la UE, és un objectiu de la societat catalana , entenent-la com el conjunt de polítics, societat civil (enorme calaix de sastre) i persones individuals més o menys compromeses. El risc que això no arribi a bon port a causa nostra serà responsabilitat compartida de tots els estaments de la societat. Cal aclarir que els polítics que estan liderant aquest procés -El President Mas (CiU) amb l'ajuda de Junqueras (ERC)- no tenen el suport garantit de la resta de formacions -IC i les CUP incloses.

No barrejem les coses. Els politics no són una cosa monolítica sino diversa i sovint divergent. Gestionar tanta diversitat demana temps i energia. Si no entenem això i exigim als polítics la lluna en un cove, aleshores ens perdrem I la responsabiltat potser haurà estat de la societat (incloent-hi també molts periodistes que maregen la perdiu) Conclusió: tranquilitat. No cal donar gratuitament armes a l'Estat espanyol.

Si volem, podem. Si la societat catalana vol la independència, la tindrà. Ells ens volen desanimar, volen que ens aturem, que ens cansem, que pensem que no podrà ser i que millor que seguim com estàvem. Volen que ens malfiem d'institucions i personatges, tots els seus arguments son els de la por, només poden intentar que ens espantem i ens aturem, perquè saben que contra l'empenta de la societat civil, no tenen res a fer. Empresonar al president, suspendre l’autonomia, terceres vies ... val, i que? Nosaltres continuem el nostre camí i ells no podran fer res per aturar-nos. Això es el que mes els preocupa i això es el que mes intentaran, fer que siguem nosaltres mateixos els que diguem prou, perquè saben molt bé, que no poden fer res mes. Per això, si no defallim, si no ens deixem vèncer per les pors amb les que ens amenacen des de Madrid i des de els altaveus mediàtics locals, favorables a continuar vivint del BOE, si no deixem de perseguir el nostre objectiu, si nosaltres volem, serem independents.

La fórmula del 3,5 aplicada a la independència.

L’economista Xavier Sala-i-Martín recull l'estudi d'una politòloga nord-americana, Erica Chenoweth, que ratificaria la possibilitat de crear un Estat català. La tesi del treball tracta els moviments de resistència pacífica que han intentat o bé enderrocar governs o bé crear països nous al llarg de la història. I conclou quelcom interessant pel moviment independentista català.

“Tot moviment popular pacífic que tingui el suport del 3,5% de la població, està abocat a guanyar”. És el que defensa l’autora nord-americana. “Fins i tot, a vegades, el suport ha d’arribar al 5%”, matisa Sala-i-Martín. Tot seguit, el professor aporta una nova dada transcendent en el marc del procés català: ”A la Via Catalana hi va participar el 21,4% de la població!”, exclama l’economista deixant en el judici de l'evidència la possibilitat de crear un Estat català.

Per si fos poc, el doctor en Economia recull una nova conclusió de l’estudi que engreixaria l’argumentari per esdevenir un nou país: “Els moviments pacífics tenen més probabilitat d’èxit que no pas els violents” amb un augment progressiu d’aquesta inèrcia a mesura que ha anat avançant la història. La clau d’aquest tipus de moviments no bèl·lics és que “la gent no vol apuntar-se a causes violentes”, recull l’economista. Afegeix i sentencia: " (...) i finalment acaben tenint més suport internacional".

Interpreto (no l'he llegit) que l'estudi no parla tant de si una causa té més o menys suport, sinó de si aquest es tradueixi en un "moviment popular pacífic". La idea és que una ideologia que aconsegueix "mobilitzar" un 3,5% per cent de la població té prou suport al darrere com per acabar imposant-se per la via democràtica. S'entèn?

Més que el percentatge de gent a la Via Catalana, que és important (21,4%), el més transcendental és, d'una banda, la TRANSVERSALITAT. A la Via Catalana, com va passar un any abans a Barcelona, hi havia des de rellevants executius de multinacionals que cotitzen a l'IBEX fins a aturats de llarga durada. Hi era tota una representació perfecta de la societat catalana. L'altre element és que les forces vives del país, aquella part d'una societat que és la que es mou i vol influir a tots els àmbits (cultural, econòmic, artístic, etc.) es decanti majoritàriament a favor, en aquest cas, de la independència. Tenim ambdues coses, ara per ara. Per això sempre dic que podem perdre el PSC (el què avui és el PSC marginal i venut a Madrid) pel camí sense cap problema. Però no podem perdre ni CDC ni la CUP, perquè ambdós, cadascun a la seva manera, ajuden a mantenir la transversalitat absoluta del procés sobiranista.

 

Ben explicat , l´independencia catalana té sentit comú i possible exit dintre de poc. El argument de Sala i Martin es válid pero cal més padagogia tot arreu.

 

 

La meva proposta de la pregunta per dret a decidir.

Salut a tothom ! Cara a la pregunta de la consulta la meva proposta és la següent ( ull, però a dues voltes ): Quin estatuts polític voleu per Catalunya ? A-Un estat independent amb plena sobirania legal i internacional B- C- D- E- F-Marc polític actual " España de las autonomias " G-En blanc A la Comissió del Parlament, tots els grups polítics podrien fer les propostes que creguessin oportunes, que en les opcions B, C, D i E qu hi fiquin tota la filosofia que vulguin que per sort nostra cap d'elles depenen de nosaltres sinó de l'estat i l'estat dirà a totes NO. Jo crec que pot ésser una solució molt positiva pel següent:

1-Ara per ara defensem la DEMOCRÀCIA i si l'estat espanyol la vol impedir, negarà la democràcia, no únicament un referèndum per la independència.

 2-Teoricament contentarem a ICV, Unió, PSC , etc

 3-Dividirem el VOT espanyolista.

 4-Els independentistes farem campanya per l'opció A i l'estat espanyol també degut que deixarà ben clar que les opcions B, C, D i E són només filosofia.

 5-Jo crec que en una primera volta pot guanyar perfectament l'opció A però en el cas que no fos així s'hauria de fer una segona volta entre les dues opcions més votades i en aquest darrer cas guanyaríem segur.

 No hi ha cap raó per creure que en el cas d'una segona volta en aquesta consulta els resultats serien pitjors per a nosaltres als que es produirien en una consulta directa sobre la independència. Crec que podrien fins i tot ser millors degut a la campanya del govern espanyol dient NO a tot.

 Hem de guanyar-nos a tots els demòcrates, els hem de donar l'opció a votar l'estatus polític que creuen més oportú però els hem de reclamar que si no ens deixen votar o des de l'estat diuen NO a les seves propostes han d'estar al costat dels independentistes. Expliqueu-ho a la vostre gent i veins. 

Candidatura unitària a les Europees. ( CDC + ERC+ Sobiranistes)

A mi em sembla un error garrafal que pot, fins i tot, deixar seriosament tocat el procés sobiranista català que CDC i ERC no formin una candidatura conjunta per a les eleccions europees. Primer, perquè els catalans no hi tenim res a rascar amb els bascos, personalment la baskitis de certs sectors independentistes sempre m'ha semblat d'una immaduresa política escandalosa. Ni hi tenim res a rascar ni hi volem tenir res a veure i encara menys amb Bildu, els batasunos. Evidentment, si ERC va amb Bildu, abans voto CiU tot i saber que el meu vot engreixa Duran. La classe política catalana està demostrant en aquests dies que no està a l'alçada de la unitat i la dignitat que està mostrant la majoria social sobiranista que li ha donat suport electoral. La casta política, perquè així se l'hauria d'anomenar, demostra que només mira pels seus interessos particulars, de partit i electoralistes de curta volada, sense cap sentit d'Estat i cap sentit de responsabilitat històrica. Potser amb excepcions, però ara mateix només en sé veure una d'excepció: Artur Mas. Ni tan sols Junqueras si es confirma que ERC seguirà amb els seus atacs de baskitis i pactarà amb Bildu per les Europees. El moment històric que vivim fa imprescindible una candidatura conjunta que almenys aplegui CDC i ERC. Si no són capaços de fer això, no seràn capaços de portar-nos cap a l'Estat propi ni en broma i ja podem anar pensant en substituir els actuals partits polítics per uns altres líders i candidatures que estiguin a l'alçada del què la majoria del poble reclama.

Estic totalment d'acord amb el que planteja Ramon Tremosa. És més, estic completament segur de que si no fos per l'oposició de Duran i Lleida, és això el que s'acabaria fent. Penso que és una barbaritat catastròfica que ERC pensi pactar amb BILDU, doncs se n'anirà en orris tot el crèdit que tant li ha costat recuperar en aquests darrers dos anys. Penso també que la classe política catalana cada dia més està demostrant que no està a l'alçada ni del moment, ni de la responsabilitat històrica, ni de la dignitat mostrada per la majoria del poble de Catalunya. N'estic tip dels moviments tacticistes, de les picabaralles, de les matisacions, de les actuacions partidistes i electoralistes d'uns i altres. Només se salven, de moment, dos polítics: Artur Mas i Ramon Tremosa, precisament. Ni Junqueras se salva després d'haver caigut de quatre potes al parany crispador que ahir va deixar caure la CUP al Parlament. I menys encara després d'haver anunciat la barbaritat de que podria pactar amb Bildu. Si no és ara que els partits sobiranistes van junts, quan????? És una situació excepcional que requereix coalicions excepcionals. Quan tinguem un Estat propi, es podran tornar a barallar tot el que vulguin. I, si us plau, PROU BASKITIS. No tenim res a fer ni, sobre tot, no tenim res a aprendre dels bascos, abans al contrari, són ells els qui haurien de prendre exemple dels catalans.

Entenc que aquest plantejament de llista unitària no agrada gens a Europa. La pregunta és què ha fet Europa per Catalunya? El català és més reconegut per Google, Microsoft o Apple que no pas al Parlament Europeu.

Vull afegir una reflexió. Molts votants de CiU podrien canviar el seu vot cap a ERC però si ERC s'acaba aliant amb els batasunos, a molta gent els tirarà enrere. La suma CDC(sense Unió)i ERC seria la que donaria més vots sobiranistes catalans. La suma ERC+batasunos (amb el disfràs que portin)no serà bona per a ERC. I ja, de pas, CDC es podria treure de sobre al PNB, que de fet no estima gaire als catalans. Vaja, els catalans sols anem més bé (CDC+ERC+els sobiranistes que s'hi afegeixin). A UDC ja la podem despatxar allà on vulgui anar: no estarà mai pel sí a la independència, llevat d'un percentatge de ex-votants.

Tremosa és sense discusió una de les personalitats capdavanteres en la lluita per la llibertat de Catalunya. La seva tasca en pro d'aquest objectiu i la intel.ligència amb què l'ha duta a terme és també fora de tot dubte. Faig meva sense reserves la seva crida a una candidatura unitària a les europees, perquè és de sentit comú, tot i que sigui aquest, massa sovint, el menys comú dels sentits. El nostre poble ha demostrat reiteradament saber guanyar totes les batalles en que s'ha involucrat, primer el 2010, després el 2012 i finalment, i contra tot pronòstic l'onze de setembre d'enguany, i és guanyant batalles com acaben guanyant-se les guerres. Estic orgullós d'ell, perquè ha aconseguit, tot sol, posar Catalunya i el seu anhel de llibertat davant dels ulls del món. És hora que la nostra classe política comenci a guanyar, al seu torn, les batalles, grans o petites, que té al seu abast lliurar. Jo no entendré -el poble català no entendrà- que no aprofiti l'ocasió de les eleccions europees per tal de començar a fer-ho.

Una coalició CDC-ERC seria allò que, al meu parer, esperem molts catalans per votar massivament una opció amb la qual identificar-nos. 

La pràctica política per la consciència social més propera a l'animalitat.

L'administració de la justícia pot ser és el carril central del llarg camí cultural de la humanitat que va de l'animalitat vital més primària fins a la consciència genèrica que condiciona tant l'esfera personal, com les col·lectives i a la fi la de l'àmbit de la civilització que avui ateny el total de l'espècie. El concepte genèric cal entendre'l aquí en el sentit que l'home com a ésser racional dotat d'una consciència que transcendeix l'animalitat, "genera" la pròpia humanitat. La humanitat no és doncs una espècie amb una pràctica vital acabada sinó en construcció contínua a través de la millora i afinament de la consciència que és resultat de l'observació, el raonament i la reflexió. No ho sé explicar més bé, i és una mica barroc pel que demano disculpes, però sense entendre-ho estem condemnats a igualar-nos sempre en la nostra pràctica política per la consciència social més propera a l'animalitat. La venjança és més humana que animal, perquè no pot existir set de venjança sense consciència i memòria del mal i dels seus autors. No hi ha dubte que la set de venjança coincideix amb la set de justícia en els primers estadis de la humanitat, com tampoc hi ha dubte que gràcies als avenços racionals aviat es discrimina la venjança com una passió, i l'equitat reflexiva on la passió no pot ser l'impuls rector, la transforma en una necessitat de reparació. Espanya des d'aquesta perspectiva és una societat antiga, premoderna, perquè hi han àmbits tabú on determinats interessos han aconseguit bastir muralles de passió que són la garantia del manteniment d'aquests interessos. No cal insistir-hi perquè aquest fet omple totalment la quotidianitat política, i per això no sé fins a quin punt la justícia europea de forma conscient, ha fet una clivella en aquest mur passional. Em temo que no hi ha gaire res més que això: una reafirmació del que és la consciència social europea front d'un estadi històricament més endarrerit com és l'espanyol, i cap programa realment de desenvolupament cívic. Vull dir que no veig a Europa cap propòsit de dinamitzar la consciència cultural espanyola a partir del cas de l'aplicació abusiva de les lleis, i per a mi és una mancança greu perquè les millores en la generació de la humanitat no venen mai des de les actuacions aïllades dels tribunals sinó per un vast debat en tots els àmbits que tenen influència en l'opinió pública. Solament veig una resposta profunda en la societat catalana que justament té el projecte de bastir un nou estat, és a dir un instrument polític col·lectiu, que estigui més amb harmonia amb la consciència europea general i es desenganxi de la fossilització espanyola.  La denuncia des d'aquesta consciència europea els murs passionals premoderns espanyols, i desgraciadament destaca perquè és una flor en un desert tant a Espanya, que és el que és, com a Europa, i aquí si que haig de reconèixer una realitat preocupant perquè no hi veig el reconeixement del problema asincrònic que aflora. Algú dirà que a Catalunya ens caldria aprofundir en aquesta nafra espanyola, però penso que en l'actual procés d'alliberament ja xocarem prou amb el mur de passions per evitar que les reaccions no arribin a la desmesura que és l'eina política de la garantia dels interessos que es volen eterns. L'elit intel·lectual espanyola un cop més resulta profundament decebedora, però la europea en aquest cas també, i hi hauríem de fer alguna cosa perquè en l'immediat futur la democràcia estarà en joc, de fet ja hi està, a casa nostra.

CLARAMENT i SENSE EMBUTS.

Els tertulians, diaris i vuit-tevés al servei del colonialisme espanyol fan trampa amb les enquestes electorals i anàlisi posteriors. M'explicaré millor: fan trampa perquè fan abstracció d'un fet mol fonamental que ho canviaria tot. Fan veure que les eleccions per les quals pregunten als enquestats seran unes eleccions autonòmiques ordinàries, com les de sempre, com les que hi havia abans de ser endegat el procés sobiranista. Passen per alt que s'està seguint un full de ruta que en cap cas té previst que hi torni a haver eleccions autonòmiques normals. L'estació actual del recorregut és decidir la data i la pregunta. A ningú se li escapa que la pregunta que es faci pot determinar l'èxit o el fracàs del procés sobiranista. La pregunta esdevé, de tot plegat (i si hi ha consulta) el més fonamental. En el decurs del debat per aprovar la pregunta, les forces polítiques actuals poden patir un autèntic terratrèmol. Especialment, la coalició CiU. I no us penseu que és només perquè CDC i Unió pensen diferent sobre la pregunta. També és perquè al si d'Unió cada dia que passa augmenten les discrepàncies amb la postura exterioritzada per Duran i Lleida. Cada dia que passa, a Unió hi ha militants i quadres intermedis que marxen, joves que es rebel•len i que es decanten per la via triada per Mes, enlloc de donar suport a Duran. Sens dubte, les enquestes electorals que publiquen amb frenètica freqüència els espanyolistes, no tenen en compte res de tot això. Només posaré un exemple: si a conseqüència del debat sobre la pregunta, CDC i Unió acaben trencant, totes les previsions de les enquestes se'n van en orris. Si no trenquen perquè Unió decideix, amb o sense el concurs de Duran, donar suport a una pregunta d'independència sí o no amb resposta binària, igualment se'n van en orris les enquestes, perquè això significaria que Unió claudica de continuar burxant per una tercera via. Ja va dir Duran que es donava un termini: fins a l'1 de gener de 2014. Un cop aprovades la pregunta i la data, quedarà fer la consulta, no unes eleccions autonòmiques normals com preveuen, fent trampa, totes aquestes enquestes que s'utilitzen per doblegar en Mas i CDC. Si la consulta es fa i guanya el sí, les següents eleccions no serien autonòmiques, sinó CONSTITUENTS (per fer una Constitució i posar en marxa la desconnexió amb Espanya a tots els nivells). Posem-nos en un escenari diferent. Suposem ara que no es pot fer la consulta com a tal i hem de consultar el poble de Catalunya per una altra via, la de les eleccions PLEBISCITÀRIES. Aquestes eleccions en cap cas serien unes eleccions autonòmiques normals com preveuen les enquestes d'El Periódico, La Vanguardia i companyia. Unes plebiscitàries suposa que cada partit o coalició han de dir CLARAMENT i SENSE EMBUTS ni subterfugis, si estan a favor de declarar la independència de Catalunya o no. Aquesta exigència pot portar a que sigui en aquell moment quan Convergència i Unió se separin, sempre i quan, insisteixo, Duran continuï amb la matraca de la tercera via i arrossegui tota Unió amb ell. El sol fet que Unió es presenti separada de CDC i que CDC es mantingui en la posició que, ara per ara, veiem que defensen en Mas, Turull, Homs, Rull ... fa decaure totalment la utilitat de les enquestes electorals. Com diuen en castellà, "muerto el perro, muerta la rabia". Tant és si Duran i els duranets han claudicat de terceres vies com si han deixat CiU per presentar-se per separat a unes plebiscitàries, la qüestió seria que desapareixeria la causa per la qual hi ha tanta gent que voldria votar en Mas, però que s'ho repensa o diu que votarà ERC a causa de les "traïdories" de Duran. Arribats a aquest punt, si és que heu tingut la santa paciència de llegir el meu blog, molts us preguntareu: aleshores, per què fan aquestes enquestes, per què des de la tardor de 2012 fins ara no ha passat mes que no s'hagin publicat dos i fins i tot tres enquestes electorals autonòmiques? Doncs crec que ja està clar, no? Per doblegar en Mas, per fer que CDC freni, reculi, rectifiqui, accepti la tercera via o, en tot cas, una pregunta per a la consulta que més que pregunta pròpia d'un referèndum sobiranista sembli un sondeig del dominical d'un diari qualsevol. La munió d'interessos que podem reunir sota l'etiqueta comuna d'Estat espanyol o, encara millor, colonialisme espanyol, multiplicarà la seva pressió, la intensificarà com mai ens ho podríem haver imaginat en aquestes properes setmanes que resten fins a la data en què es faci inexcusable aprovar la pregunta de la consulta. Perquè nosaltres sabem i ells saben que si a la pregunta s'inclouen terceres vies, ens derrotaran dividint-nos. I, de pas, hauran consumat una estafa sense precedents a cap democràcia. Perquè preguntar a un referèndum sobiranista sobre vies com la confederació o el federalisme que, com és obvi, necessiten que prèviament els espanyols també les acceptin i les plasmin a la seva Constitució, es ESTAFAR la democràcia, és estafar el poble de Catalunya i és estafar el sentit de la decència. No es pot preguntar per allò que no ha estat ofert oficialment per més de les 3/5 parts de les Corts Generals espanyoles. I, tot i així, ni que ens fos ofert, qui garanteix que el poble espanyol, en un referèndum com s'hauria de fer per aprovar un Estat federal o confederal, diria que sí, oi? El que és més important de tot: qui garanteix que una proposta federal cuinada pels espanyols a corre cuita i a última hora després, un cop s'hagués de plasmar en una nova Constitució, es plasmaria tal i com s'havia ofert inicialment????? En fi, no hi donaré més voltes. Totes les enquestes que es publiquen als diaris i mitjans unionistes o al servei del colonialisme espanyol no tenen cap altra utilitat ni missió que la de provocar un trencament de CDC, que la de fer caure en Mas, que la de posar nerviosos als convergents més porucs, que la de fer recular CDC. I si CDC recula, ja ens podem encomanar a Santa Rita, perquè només amb ERC no veurem la independència, ja que l'abandó o reculada de CDC restaria molts suports i molta part de la transversalitat de l'aposta independentista. ELLS (els colonialistes) ho saben, ara falta que nosaltres ens en adonem. I que se n'adonin els que habitualment -ni que sigui de manera involuntària- fan de tontos útils dels interessos de la gran oligarquia espanyola. Em refereixo a ICV-EUiA i ho dic perquè si a dia d'avui se sap que hi ha un partit -apart de Duran- entestat en incloure el federalisme a la consulta sobiranista, aquests és la ICV-EUiA de l'Herrera i la Camats. Compte amb això, perquè podem morir matats des de dintre de les nostres files abans fins i tot de néixer.

El tripartit que voldrien és PSC-PP-C´s.

El tripartit que voldrien és PSC-PP-C´s. Aquest és el tripartit que comparteix "ideals" actualment. ERC no trairà Mas, però Duran sí que farà els possibles per enfonsar CIU i fer que baixi en intenció de vot. S´està elaborant la llei de consultes, Mas ha dit clarament, aquest cap de setmana, que hi haurà data i preguntat aviat i tant Rovira com Junqueras han parlat de convocar el referèndum i d´entrar al govern quan hi hagi data i pregunta. Per tant: a què ve aquest esverament? Som un poble que ha patit molt però hem de conservar la calma. Per què hem de dubtar i malfiar-nos d´un MHP que ho està brodant i d´una ERC que el recolza? Si no som capaços de tenir esperança, tampoc no guanyarem. El que hem de fer és treballar. Comprometre´ns, cadascun de nosaltres, amb el procés. Activament. O és que esperarem que tot ho facin "els polítics"? Qui ha iniciat el procés ha estat la societat civil. Cal que formem part d´aquesta gent que treballa cada dia. I no s´espanta tant... Voleu una bona notícia per variar? Avui l´UE ha començat a negociar amb Kosove i l´estat espanyol no ho ha pogut vetar. AIXÒ SÍ QUE ÉS IMPORTANT I NO LES ELUCUBRACIONS TÈRBOLES D´EL PERIÒDICO!!

Abandonant en Mas, de mica en mica, ens acostem a l'escenari ideal per a molts, entre els quals s'hi poden comptar no pocs dels que diuen estar a favor d’una Catalunya independent. Sempre he comentat per aquí que l'objectiu a abatre per part de l'estat espanyol era en Mas i les enquestes, per no dir directament els resultats del passat 25N), apunten clarament que ho estan aconseguint. Només no ho veu qui no ho vol (o no li interessa) veure, potser per l’alegria d’albirar un Junqueras president encara que no d’una Catalunya independent? Perquè era en Mas l’objectiu a abatre? Perquè els seus estrategs, que estan molt per damunt del PP i del PSOE) veien claríssim, molt més que nosaltres, sembla, que el camí que el nostre president havia emprès no tenia marxa enrere possible i perquè el tarannà del personatge ho acreditava. Per això li van muntar les portades d’El Mundo. L’endemà de les eleccions, moment en que això ja es podia deduir, l’independentisme i no pocs convergents preferien parlar del mal que havia fet en Duran i es va començar a fabricar el que ara la gent, després d’haver criticat un el famós pòster mesiànic de campanya, sí que veuen com un mesies. Jo, gent, ni que sigui per la similitud del guió, veig els els espanyols fent de romans fent veure que no fan, però aconseguint que crucifiquem a aquell a qui acabarem plorant. Sempre he trobat absurd l’argument ”votaria en Mas però votaré ERC per culpa de’n Duran”. Aquesta és l’enganyifa d’ERC que massa gent es creu. Si no parlen d’això de què parlen? De la caixa que van contribuir a buidar? Pareu compte que aviat no sumarem entre CiU i ERC, ni prenent com a independentista aquesta U que tanta nosa ens  fa. Resulta que ara que CiU es fa independentista és quan els ho hem de fer pagar? És de burros, catalans si voleu, però burros. Com castigar un infant perquè et fa cas. El tripartit III és del tot possible i més quan ERC no caldrà ni que el justifiqui perquè amb CiU ja no sumarà. De veritat us penseu que no disparen contra ERC perquè no poden? No ho fan perquè ni volen ni els cal. Algú al CNI està fent bé la seva feina.