"Mai a la vida havia vist tantes càmeres", deia Arnaldo Otegi -d'un humor excel·lent, per cert- just abans del discurs a la Fabra i Coats. No n'hi havia per menys; cent mitjans acreditats i seixanta entrevistes demanades, a més d'una recepció de primer nivell al Parlament de Catalunya. Tot això es justifica per la importància objectiva d'Otegi en l'actual política basca? No, esclar. Qui ha engrandit la figura política del líder de l'esquerra abertzale no és ell mateix, sinó la fúria obsessiva de l'estat espanyol que l'ha empresonat sis anys llargs per portar la pau i, en sortir, li reclama, a sobre, que sigui ell qui demani perdó.
La clau és la desproporció repressiva i l'actitud de revenja cega del règim de Madrid. Sense això, la gira catalana d'Arnaldo Otegi no hauria depassat el perímetre ideològic de la CUP. Però és tot un estat qui persegueix l'home que, com recordava ell mateix, "va desmuntar-los la teoria que més els convenia sobre aquell 11-M de Madrid".
L'independentisme català hi tenia poc a guanyar, amb aquesta rebuda. Al contrari. Però el procés d'aquest país basa gran part de la seva força social en què neix, també, d'un impuls ètic. Otegi, ho vulguin o no, és el mirall que reflecteix l'autèntica identitat de l'Espanya oficial
No hay comentarios:
Publicar un comentario