Hi ha 72 diputats independentistes al Parlament?

El problema és que oblidarem que la CUP son antisistema. Cadascú és com és, un elefant té trompa, i una cabra banyes. Jxsi volen fer una independència sense incertesa legislativa i la CUP volen tirar pel dret de qualsevol manera (amb gran risc d'enviar-ho tot a rodar). I l'unionisme no es mama el dit, sabia que només li calia esperar, i anar sembrant zitzania, o creant el conflicte directament, com amb el banc expropiat. Keep calm, siguem conscients de la maniobra unionista.

Hi ha 72 diputats independentistes al Parlament. Però el diumenge passat l'assemblea de la CUP va aprovar una esmena per "deslliurar-se" de l'acord amb Junts pel Sí. Sí, aquell acord in extremis que li va costar el cap a Artur Mas, va investir president Carles Puigdemont i que obligava la CUP a demanar perdó, renovar algunes cares de relleu, "cedir" dos diputats a la dinàmica parlamentària de Junts pel Sí i el compromís de no votar en contra dels grups parlamentaris que donen suport a la independència. Recordes la frase "hem enviat Artur Mas a la paperera de la història"? Recordes els noms dels diputats sacrificats per la CUP? Saps si algú s'ha incorporat realment a la "dinàmica parlamentària" de JxS? Tens sensació de gat per llebre? Una mica, oi? Bé, ens queda això de no votar diferent. Aquesta setmana s'han presentat els pressupostos.

Hi ha 72 diputats independentistes al Parlament. Però fa 3 dies els diputats de la CUP van deixar plantat al vicepresident a la reunió de presentació dels pressupostos, l'eina imprescindible per aplicar les polítiques socials que demanen. Aquesta vegada, l'excusa per no fer la feina per la qual els han votat va ser la "brutal agressió" dels Mossos als carrers de Gràcia a quatre pobres nois que trencaven vidres, incendiaven contenedors i bolcaven cotxes i motos dels representants opressors del capitalisme i l'heteropatriarcat, és a dir, la gent com tu i com jo.

Hi ha 72 diputats independentistes al Parlament. Però aquests dies hem vist a la CUP amparar la violència i les destrosses durant tres nits seguides a Gràcia, amb aquell discurs tan demòcrata de "amb nosaltres o contra nosaltres". Hem pogut llegir el manifest de les seves joventuts, una incitació a l'odi en tota regla. Hem tornat a veure un barri de Barcelona convertit en el Far West, donant una imatge llastimosa de Barcelona al món. És ben trist que un grup en democràcia no condemni obertament uns fets així.