Ara, sortosament, ja sabem qui va vèncer finalment, per a felicitat dels culers en general. I res com el reconeixement degut en el traspàs de J.C. a fi de completar el quadre, el paisatge plenament pintat a partir dels deixebles de l'holandès, fos a la llotja o la banqueta, sota l'impagable lideratge del premi gros de la loteria, Leo Messi, i el compromís i talent del planter.
Avui, dues dècades després, el Barça és admirat arreu i ha jugat com ningú mai al futbol, encara manté l'hegemonia i sap com ha de llegir el full de ruta establert si vol romandre a la glòria, tantes dècades negada pel pes de la responsabilitat, resumida en l'enorme definició de Vázquez Montalbán: Parlem de l'exèrcit desarmat de Catalunya, poca broma. Dues dècades valen per posar tothom a lloc i seguir en alerta perquè les trinxeres continuen ben definides i establertes. No és guerracivilisme, ni caïnisme, sinó maneres antagòniques d'entendre, gestionar i sentir aquest eix fonamental del sentiment català.
Més o menys de manera soterrada, el conflicte continuarà per irresoluble, impossible el pacte o l'armistici. Cadascú sabrà on s'identifica i situa, qui li ha donat majors alegries, que s'escau més per aquest club democràtic fins el moll de l'os, que s'alimenta amb força del seu continu debat intern. Com el futbol és una hipèrbole, n'hi ha prou amb parar i analitzar qui va guanyant per la força dels arguments duts a la praxi.
Avui, dues dècades després, el Barça és admirat arreu i ha jugat com ningú mai al futbol, encara manté l'hegemonia i sap com ha de llegir el full de ruta establert si vol romandre a la glòria, tantes dècades negada pel pes de la responsabilitat, resumida en l'enorme definició de Vázquez Montalbán: Parlem de l'exèrcit desarmat de Catalunya, poca broma. Dues dècades valen per posar tothom a lloc i seguir en alerta perquè les trinxeres continuen ben definides i establertes. No és guerracivilisme, ni caïnisme, sinó maneres antagòniques d'entendre, gestionar i sentir aquest eix fonamental del sentiment català.
Més o menys de manera soterrada, el conflicte continuarà per irresoluble, impossible el pacte o l'armistici. Cadascú sabrà on s'identifica i situa, qui li ha donat majors alegries, que s'escau més per aquest club democràtic fins el moll de l'os, que s'alimenta amb força del seu continu debat intern. Com el futbol és una hipèrbole, n'hi ha prou amb parar i analitzar qui va guanyant per la força dels arguments duts a la praxi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario