Els dubtes sobre el pes de les institucions de la CUP.

En l’últim cicle electoral, la CUP ha experimentat un creixement institucional enorme i actualment té gairebé 400 regidors, a banda de 10 diputats. Això ha fet que l’organització giri bàsicament al voltant de les institucions i aquesta qüestió és una altra de les que es volen debatre diumenge. Una militant propera a Endavant apunta que “el darrer any s’han vist els límits de l’acció institucional” i considera que a curt termini la CUP ha de decidir si és “una eina de confrontació i de ruptura real o un partit que estigui a l’esquerra del sistema i que faci una gestió honesta als ajuntaments”.

L’esmena a la totalitat presentada per diverses assemblees locals també aborda l’assumpte del risc d’una excessiva institucionalització, fins al punt que gairebé un de cada cinc militants és un càrrec electe i que la majoria de les AL també centren el gruix de la seva tasca en l’activitat dels ajuntaments. En canvi, la mobilització popular fora de les institucions no ha crescut de la mateixa manera i, de fet, s’assumeix que la mobilització social —més enllà d’aquella vinculada estrictament a la qüestió nacional— “s’ha apagat o desactivat”. L’esmena adverteix d’un risc “d’esquerrarepublicanització, d’iniciativització o de comunitarisme ciutadanista” de la CUP, que comportaria “acomodar-se si es creu el paper de garantia institucional del canvi”, oblidant que els “canvis mai no vénen de les institucions, sinó que només poden venir del carrer”.

Una persona que ocupa un càrrec electe hi afegeix que “tothom s’ha bolcat tant en les institucions que no hi ha un tensionament des de fora, i això passa tant amb la CUP com amb Barcelona en Comú. Diem que s’ha de recordar constantment que no s’ha de repetir el buidatge dels moviments socials que va haver-hi els anys vuitanta, però s’està fent”. Una altra font de la CUP, en canvi, apunta que “està bé dir que no ens hem de convertir en l’esquerra del sistema, però de vegades sembla que a la CUP estem més preocupats per la nostra identitat que pels nostres objectius polítics. Hem de preocupar-nos per on serà la CUP d’aquí a cinc anys, però també ens hauria de preocupar on serà el país d’aquí a cinc anys i de quina manera hi haurà incidit la CUP. A força de pensar tant en nosaltres mateixos, podem córrer el risc de deixar de ser una eina útil per a la societat”.