Canvi en el model de la CUP: professionalitzar parcialment la direcció?

Més enllà del debat estrictament polític, l’assemblea de diumenge també ha d’abordar, almenys parcialment, l’organitzatiu. Les fonts consultades han volgut deixar clar que “hi ha acord que s’ha de renovar el model”, però que, en canvi, “hi havia dubtes sobre quan fer-ho i amb quina intensitat”. De fet, inicialment la previsió era afrontar el debat organitzatiu a la tardor, en una assemblea extraordinària, però en un dels últims consells polítics —el principal òrgan de decisió cupaire entre assemblees nacionals, en el qual participen representants de les assemblees territorials— es va aprovar tractar-lo ja a Esparreguera.

Un dels consensos clars de totes les fonts consultades és que l’actual secretariat nacional no ha funcionat i no ha estat eficient i això s’ha traduït en la presentació de diverses esmenes per modificar-ne el mètode d’elecció. Si fins ara cada militant podia votar la meitat més un dels membres del secretariat —és a dir, vuit de quinze—, ara les principals esmenes presentades advoquen per la presentació d’equips, que afavoreixin una “major cohesió i eficiència” de l’organisme. Si les propostes en aquesta línia tiren endavant, pot passar, això sí, que el secretariat reflecteixi menys la pluralitat interna de l’organització.

Una veu de la militància més pròxima a Poble Lliure defensa la proposta de presentar equips, però es mostra escèptica amb el fet que pugui prosperar. “És complicat fer un equip que representi el global de la CUP i que alhora estigui cohesionat. Cal garantir la pluralitat però amb coherència. Un secretariat nacional plenament voluntari no té temps de processar tota la informació que es genera, ni tampoc de seguir els ritmes de presa de decisions en els quals la CUP està immersa. Els qui estan en contra d’alliberar membres del secretariat diuen que això farà tendir la CUP cap a la institucionalització, però al final, si no anem per aquest camí, pot acabar passant que la direcció del partit acabi sent ‘de facto’ el grup parlamentari, i això sí que seria institucionalitzar encara més la CUP”, explica.
Una de les esmenes del document organitzatiu planteja, precisament, que la permanent del secretariat nacional —que s’encarrega de tractar qüestions urgents del dia a dia— sigui formada per quatre persones alliberades, és a dir, a sou de l’organització. Des de l’entorn d’Endavant, en canvi, plantegen que introduir aquest model faria augmentar el risc d’allunyar la CUP d’un funcionament assembleari i l’assimilaria progressivament a un partit clàssic, amb una estructura més jeràrquica.

Una altra qüestió important que es debatrà és la introducció del vot telemàtic, que, segons els seus defensors, garantiria una major participació en les decisions de la CUP del conjunt de la militància, sobretot d’aquelles persones que per obligacions laborals o familiars tenen complicat assistir presencialment a les assemblees. Des de l’entorn de Poble Lliure es defensa, entre altres raons, perquè “el vot telemàtic acabaria amb les discussions típiques d’on es convoquen les assemblees nacionals. Depenent d’on se celebri una assemblea, saps que serà més fàcil mobilitzar la gent d’un o altre espai de la CUP, i això és un absurd. La votació de la investidura, per exemple, s’hauria pogut fer telemàticament. Hi ha qui diu que el vot telemàtic limitaria el procés deliberatiu, però al final, si no el permets, també acabes primant un determinat tipus de militant, i això també suposa una frontera participativa”.

Així mateix, també es plantejarà la capacitat de decisió de les organitzacions que formaven part de la candidatura de la CUP – Crida Constituent i que formen part del Grup d’Acció Parlamentària (GAP), com Arran, En Lluita, els sindicats SEPC i COS, Lluita Internacionalista o Endavant i Poble Lliure. Una esmena vol que l’organisme funcioni per consens, de manera que no hi hagi votacions. En cas que no hi hagi acord, es planteja que l’organització activi algun altre mecanisme per prendre la decisió.