Sr. Lara: Em sembla que vostè no entén gaire què és la democràcia. Diu que amb Catalunya lliure el treuran d´aquí?. Qui li ha dit això?. Vol dir que no pateix una gran desinformació. A Europa pot entrar i sortir tothom qui vulgui sempre i quan respecti les condicions i els costums del país. El seu pare va arribar amb els moros franquistes a Catalunya. Va fer l´imperi i es va casar amb una catalana, la Sra. Teresa Bosch, i es va pensar que ja havia complet amb el país d´acollença. El fet és però, que vostè ha viscut la seva vida d´esquena al país on ha fet negoci però quan aquest país vol ser lliure vostè ens vol espantar dient que marxarà?. Si marxa serà perquè vostè vol. I l´únic que guanyarà Catalunya és perquè enlloc de ser la capital del món on s´edita en castellà, llengua no pròpia del país, tal vegada ens plantejarem de ser la capital mundial d´edició en anglès, i potser en deu anys. Mentrestant vostè -si ho vol vostè, que consti-, podrà marxar a Sudamèrica on el català no el perseguirà. I tots amics. Per un tema de cultura catalana. I no pas d´un grup clandestí revolucionari, d´esquerres o de dreta, no.no. Vostè només dóna per la fundació del pare que té al sud d´Espanya. I poca cosa més. Vostè ha sabut mantenir i engreixar el patrimoni de la família Lara, i que s´erigí en el mandamàs, d´ençà de la mort del Fernando. Tot i així, recordo com el Pedrolo mai no va voler editar amb Planeta per dignitat. Sap què vol dir això?. Doncs que amb tot l´imperi que té vostè al darrera no em pot comprar a mi perquè voti contra Catalunya. Però la dignitat és això. Saber jugar amb qui ho necessita i per un acte de justícia. Alguns pensaven -com amics meus que ho van escriure-, que els néts del Sr. Lara serien independentistes ja que el robatori que efectua Espanya contra Catalunya -parlis català o anglès-, és tan brutal que afecta tots els que hi viuen. Fins i tot aquells que són fatxes o ultracomunistes, tant se val. Tothom passa per caixa d´Espanya. Ara vostè es despenja amb aquestes manifestacions i truca el President Mas per dir-li que no li agrada la llibertat dels catalans, tan anhelada. Doncs miri Sr. Lara, nosaltres serem lliures malgrat vostè. Quan se li ha trucat a la porta per tal que sabés què és Catalunya, ens la va tancar perquè tenia pressa a fer diners. I més diners. I més diners. La porta per tal que vostè fos una persona més entre la burgesia catalana la tenia oberta. I vostè la va tancar. Ara no es queixi. Ara quan les coses es posaran a lloc, ara vostè li molesta. Què hi farem. Els catalans també tenim drets i fins i tot d´abans que el seu pare vingués aquí. Catalunya és oberta i fins i tot agraïda amb els seus
enemics. Però un dia o altre això s´havia d´arreglar. I vés per on, ha tocat ara. I així serà. I li pot dir qualsevol que sigui malalt, jubilat, desnerit, pobre, humil, sense patrimoni, sense cultura, però amb una dignitat que vostè ni mil com vostè em podran destruir. Ah!. I encara he estat client d´alguna de les seves enciclopèdies com la de l´art i altres llibres -naturalment, catalans-, que he llegit, gaudit i guardat amb afecte. I fins i tot em van venir a buscar perquè traballés a l´Editorial Planeta. Però això, ja li vaig dir que mai, mai. mai ho faria. Exactament igual com l´amic Manuel de Pedrolo, per dignitat. A vostè li tocava donar un pas endavant a favor de Catalunya i no ho ha sabut fer. Ho sento per vostè. D´oportunitats se li han brindat però la seva obsessió pels diners l´ha traït. Nosaltres serem lliures i vostè faci el que més cregui convenient. Però ho farà vostè, sense que ningú no li digui res. Entengui-ho si pot. No culpabilitzi ningú. Vostè i només vostè és l´amo dels seus actes. Però cregui´m que si marxa no el trobarem a faltar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario