Paguem impostos com els suecs?

Segons la pròpia Agència de l’Estat (Sindicats de Tècnics del Ministeri d’Hisenda, 02.12.11), el frau fiscal arriba unes dimensions de prop de 90.000 milions d’euros, procedents majoritàriament (el 72% del frau fiscal) de les grans fortunes (que ingressen molt més que 300.000 euros a l’any) de les grans empreses que facturen més de 150 milions d’euros a l’any, i de la banca. I aquí està un dels orígens dels escassos ingressos a l’Estat a Catalunya i a Espanya. Els súper rics no paguen el que paguen els súper rics a Suècia, on el frau fiscal és molt menor. La gravació de les rendes del capital és més gran, i les deduccions gairebé no existeixen. Les deduccions, com a eina fiscal, afavoreixen sobretot les rendes superiors, les quals tenen a la seva disposició tota una bateria d’ajudes legals que els ensenyen com no pagar impostos, tal com passa a Espanya i a Catalunya.

Una altra gran diferència amb Suècia és la desigualtat de rendes existent en ambdós països. Les desigualtats són molt més grans a Espanya i Catalunya que a Suècia. Així, a Espanya i Catalunya, el ciutadà que guanya 300.000 euros ingressa nominalment tretze vegades el que ingressa el ciutadà mitjà i corrent que treballa i paga impostos a través de la seva nòmina (i està més que provat que seria més accentuada la diferència si es basés en ingressos reals). Aquesta diferència a Suècia és molt menor. A més, la taxa impositiva nominal per als que a Espanya cobren més de 300.000 euros a l’any (el 52%, tipus impositiu màxim) s’aplica a Suècia als que ingressen dues vegades el que ingressa el ciutadà mitjà. Per això la majoria paga més impostos encara que les seves taxes nominals de gravació siguin gairebé iguals a les d’Espanya i Catalunya.

I una última raó de l’enorme diferència d’ingressos a l’Estat entre Suècia i Espanya és que hi ha molta més gent treballant i pagant impostos a Suècia que a Espanya. El percentatge de la població adulta que treballa i paga impostos és molt més alt a Suècia que a Espanya i Catalunya. I això, com a conseqüència de la major participació laboral de la dona a Suècia (70% versus 52% a Espanya). La xarxa de serveis a les famílies (que vol dir dona) a Suècia facilita la integració de la dona al mercat del treball. I això no passa a Catalunya ni a Espanya.