El declivi d’aquell imperi espanyol.

Aquesta actitud tant prepotent, aquesta obsessió de control, de fer-ho passar tot per la llei de l’embut, entre altres causes, per descomptat, són alguns dels motius claus per entendre el declivi d’aquell imperi. Heus ací, territori a territori, aquest procés d’independència que començà al segle XVI i que encara dura. Només cal llegir alguns dels paràgrafs dels seues himnes nacionals per constatar la fam de llibertat i les ànsies d’alliberar-se d’un imperi que, com una sangonera, els espoliava, empobria i els suplantava la identitat.

Un: Flandes (1581-1648). La independència dels Països Baixos vingué després d’una sagnant guerra que es va caracteritzar per la crueltat del duc d’Alba a imposar les idees del catolicisme i perseguir el protestantisme.

Dos: Portugal (1640). Després d’una insurrecció, els lusitans proclamaren la independència, que havien perdut quan Felip II la incorporà a l’imperi, manu militari, per una accidentada extinció dinàstica.

Tres: Colòmbia (1810-1824). "Independencia" grita el mundo americano [...] A orillas del Caribe hambriento un pueblo lucha [...] La independencia sola el gran clamor no acalla; si el sol alumbra a todos, justicia es libertad.

Quatre: Paraguai (1811). “Paraguayanos, República o la Muerrrte”, diu el seu himne.

Cinc: Veneçuela (1810-1823). Simón Bolívar, aprofitant que Josep Bonaparte, germà de Napoleó, havia accedit al tron espanyol, proclama la independència.

Sis: Argentina (1816). “¿No los véis devorando cual fieras todo pueblo que logran rendir? [...] Mas los bravos, que unidos juraron su feliz libertad sostener, a estos tigres sedientos de sangre fuertes pechos sabrán oponer”.

Set: Xile (1818). “Dulce Patria, recibe los votos con que Chile en tus aras juró, que o la tumba serás de los libres, o el asilo contra la opresión”.

Vuit: Perú (1821). L’anomenada Expedició Llibertadora, encapçalada pel general argentí José de San Martín, poclamà la independència. “Largo tiempo el peruano oprimido la ominosa cadena arrastró, condenado a cruel servidumbre largo tiempo en silencio gimió. [...] Todos juran romper el enlace que natura a ambos mundos negó, y quebrar ese cetro que España reclinaba orgullosa en los dos”.

Nou: Costa Rica (1808-1821). “Cuando alguno pretenda tu gloria manchar, verás a tu pueblo, valiente y viril la tosca herramienta en arma trocar”.

Deu: El Salvador (1808-1821). “Desde el día que en su alta bandera con su sangre escribió: ¡¡Libertad!! Libertad es su dogma, es su guia que mil veces logró defender; y otras tantas, de audaz tirania rechazar el odioso poder”.

Onze: Guatemala (1808-1821). “Nuestros padres lucharon un día encendidos en patrio ardimiento, te arrancaron del potro sangriento y te alzaron un trono de amor”. Líders religiosos i els criolls, tenint com a referència la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa, posen fi al domini espanyol a Guatemala, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica i Panamà.

Dotze: Hondures (1808-1821). “Por tres siglos tus hijos oyeron el mandato imperioso del amo; por tres siglos tu inútil reclamo en la atmósfera azul se perdió; pero un día de gloria tu oído percibió, poderoso y distante que allá lejos, por sobre el atlante indignado rugía un león”.

Tretze: Nicaragua (1808-1821). “¡Salve a ti, Nicaragua! En tu suelo, ya no ruge la voz del cañón”.

Catorze: Panamà (1821). “Alcanzamos por fin la victoria en el campo feliz de la unión; con ardientes fulgores de gloria se ilumina la nueva nación”.

Quinze: República Dominicana (1821-1865). “Y el incendio que atónito deja de Castilla al soberbio león, de las playas gloriosas le aleja donde flota el cruzado pendón [...] Nuestros campos de gloria repiten libertad! libertad! libertad!”