de Carme-Laura Gil.
El conseller Vila, ex alcalde de Figueres, ex afiliat a ERC, aixoplugat a CDC rebé amb disgust la declaració parlamentària favorable a la consulta del 9/N, disgust que viu amalgamat amb una irresistible atracció pel poder que emana del Govern espanyol i que ahir esclatà amb unes sorprenents declaracions públiques: el conseller ha afirmat que cal acatar el que resolgui el Tribunal Constitucional, que aquest ha d’ésser l’àrbitre que xiuli el final del procés ja que és un òrgan de l’Estat que en té la legitimitat i que ens protegeix.
Hem d’entendre, doncs, que Vila, conseller del nostre Govern, creu que el TC protegeix els nostres drets, les nostres competències, la nostra llengua, el nostre sistema educatiu i la nostra voluntat democràtica i que ho fa de la mateixa manera que respectà l’Estatut aprovat per la majoria de la societat catalana. I Vila rematà la feina erigint-se en valedor de la tercera via que propugnen Duran i Iceta quan afirmà que el que la societat volia era estabilitat, millora econòmica, respecte per la identitat…
El conseller Vila, incontinent de protagonisme i postulant impenitent d’ell mateix, és intel·ligent i parla de manera premeditada, sabent que contradiu i minva no només la credibilitat de les paraules d’en Rull, com a secretari de CDC, sinó també la del President Mas, alimentant les sospites i suspicàcies sobre la sinceritat i fermesa de les seves decisions. Les declaracions d’en Vila són causa suficient i necessària perquè el President Mas li ordeni silenci, li exigeixi la dimissió i pels serveis prestats en signi el cessament.
Els nans creixen al jardinet de CiU de forma descontrolada; potser que us ho fem mirar. El President, està fent la seva feina i ben feta, en Rull és el “bon élève” del President i fa la feina que toca i en Oms comunica correctament. A partir d´aquí, jardinet…És clar, els advertiments des d´ERC són obligats, no pas per trencar res, sinó ans al contrari.
Benvolguda, no ho podies expressar millor. Estic d’acord al cent per cent amb aquesta anàlisi.
Anem bé. Sense ironia. Anem bé. Ens convé escenificar desunió, divergència d’opinions en el si del govern, allunyament gradual entre ERC i CiU, amenaça de trencament sobtat al si del govern, discrepància entre gent del mateix partit, descontrol, tremolor sobiranista… Tot això s’ha d’escenificar, igual que l’aparent feblesa de la V de l’11-S en el baix nombre d’apuntats. Tot ben visible i notori. Fins que arribi el moment de la veritat.
VISCA CATALUNYA LLIURE.
No hay comentarios:
Publicar un comentario