Valoració de les eleccions.

1) Abans que res manifestar el meu suport, sense fisures, al president Mas, que amb coratge i audàcia, i en una situació molt adversa ha estat capaç d'arribar molt lluny. Gràcies, president, ens heu il·lusionat molt i podeu comptar amb tot el meu suport.
2) Cal que tinguem present que els partits de la terra compten amb una pèssima cultura política i amb una mediocritat de dirigents més que notable. La capacitat de maniobra de les nostres formacions sovint es miop i immediatista. Això és òbviament un problema que explica com han anat les coses i els successius errors comesos: la manca d'unitat independentista, la pèssima campanya de CiU, etc. Tanmateix, això ja no té solució, però és obvi que si el volt independentista s'hagués concentrat únicament en una o dues coalicions ara no estaríem com estem...
3) El resultat és una derrota. Els mitjans de Madrid estan contents, atès que pensen que han vençut, han abatut Mas, i si estan contents, això no pot ser massa bo. Per tant la paradoxa és que, tot i guanyar globalment, la nostra principal carta de lideratge, el president Mas, ha quedat seriosament tocada. I un procés d'aquesta mena difícilment es pot encarar sense un lideratge clar.
4) Òbviament la situació es presenta dicíficil, sigui quin sigui el govern a Catalunya, Madrid tancarà les aixetes i procedirà a la total asfixia econòmica i política. A partir d'ara entrem una situació contrarellotge, en el sentit que cada minut que passa podem ser més pobres i més febles... CiU ha d'entendre que el pitjor que podria fer en aquesta situació fora retrocedir o donar llargues. Fins ara hem mantingut la inicitiva i hem de continuar controlant la pilota.
5) A la meva manera de veure l'única sortida és la més audaç. Una sortida endavant. Govern de coalició CiU-ERC, i si pot ser amb el suport crític ICV (aquesta gent s'ha de definir d'una vegada). Aquest govern, contra rellotge ha d'organitzar el referèndum d'immediat i retornar la pilota a camp contrari. El temps va en contra... Com s'ha vist el govern central té clar que això és un joc de suma zero i està disposat a aplicar tots els recursos a l'abast per acabar la partida quan abans millor. La resposta ha de ser paral·lela.
6) ERC ha de demostrar si té tremp o no... De ben segur que amb una majoria de CiU haguessin aceptat recuperar cadires... però ara... poden tenir la temptació de no arriscar-se i deixar que CiU s'enfonsi. Però han d'entendre que no hi ha marge. Ara ERC s'ha de mullar, donar suport a CiU sense fisures en base al referèndum i gestionar el dia a dia... sense ambiguitats... Cas contrari l'ensulsiada catalana tornarà a ser antològica...
7) La societat civil hem de continuar prement l'accelerador sense parar i sense defallir en la batalla cívica i cultural. El paper de l'ANC és fonamental. La batalla ideològica contra la por i el joc brut dels neo-feixistes ha de ser implacable i sostinguda.
8) Aprofito per palesar el profunda desilusió que m'inspira el PSC. No tinc paraules per expressar la meva por per la traïdoria que aquesta gent han manifestat contra aquesta terra.
9) Palesar també que la manca de radicalitat democràtica ha permès el creixement de Ciudadanos (el nou lerrouxisme). Deixar l'espai radical a Ciudadanos és un error gravíssim dels buròcrates d'ERC. Era a ERC a qui li corresponia denunciar la corrupció, exigir l'eliminació dels consells comarcals, l'eliminació del Senat, la limitació dels càrrecs a dues legislatures... l'eliminació de la Casa reial... Era a ERC a qui li corresponia liderar la regeneració democràtica des d'una perspectiva radical... Un dèficit que ha donat oxigen a Ciudadanos ...
10) Denunciar que aquestes eleccions han implicat joc brut per part dels neo-feixistes, contra el candidat, amb vergonyoses polítiques de la por del PP, amb la potenciació de l'enfrontament civil per part del PSC i amb les tupinades contra els votacions dels residents a l'exterior. Tot això se'ls ha de tornar i que els peti a la cara...