Liberalisme ecnómic.

'única "llibertat" de la que parla el liberalisme econòmic, i que tant li agrada a la dreta, és la llibertat de la guineu al galliner, com va dir bé al seu temps Rosa Luxemburg, o el que és el mateix, la llibertat del peix gros de menjar-se el petit. Per això el liberalisme econòmic, i la seva versió actual globalitzadora, agrada tant als rics, els banquers i grans empresaris i les èlits globalitzadores de Davos. Tots ells es declaren avui liberals i demanen el mateix: nul-la intromissió ni control democràtic sobre l'economia perque els poders econòmics pugui fer i desfer a la seva manera. I és que quan els poders públics renuncien a regular, ja se'n carreguen de fer-ho les grans corporacions.Això és el neoliberalisme i la globalitza    

Va d'Einsteins (antidretans, pero). L'Einstein ens diu que els unics paisos que li agraden son els PURS, els que han estat INTOCATS per tota la merda que representa la civilitzaciol occidental. Esta clar, doncs, que els DOS UNICS PAISOS del mon que li agraden son CUBA i COREA del NORD. I haig d'afegir que em sembla estrany que, podent com pot, no s'en hi hagi anat a viure. Tanmateix, com que no som tontets, el 26-N podrem veure comptats els vots dels que pensen com ell, i aleshores ens farem creus de pensar si en serem d'idiotes els que haurem votat qualsevol de les altres opcions que, per tal d'arreglar Catalunya, es proposen sortir d'ecspanya per tal de poder quedar-nos amb els nostres diners i confegir un Estat propi que ens permeti pagar, a tots els Einsteins que calgui, les pensions i els aturs que els permetin la lleura necessaria per a seguir combatent la seva particular "lluita de classes"....des de les pagines dels diaris! (perque es que, a fora, a vegades hi fa fred)                                                                                                L'Èinstein troba que el sistema comunista 'ofegava excessivament les llibertats'. Entenc doncs que, al seu parer, les llibertats cal ofegar-les però.L'enfonsament del comunisme soviètic potser haura estat una sort per la gent que vivia sota aquell sistema totalitari però ha estat una immensa desgràcia per a les classes populars de la resta del món. Almenys aquell sistema, si bé no era una alternativa al ofegar excessivament les llibertats, tenia la virtut d'actuar com a mur de contenció contra els excessos del capitalisme. Trencat aquest mur, assistim avui al triomf del capitalisme globalitzador en la seva versió més desvergonyida i depredadora. No se si avui als territoris de l'antiga URSS viuen pitjor o millor que fa 25 anys. El que si se segur és que a la resta del món estem avui pitjor que fa 25 anys. El món actual no és pas millor en cap aspecte del que hi havia fa 25 anys.