Això d''ultraconservador' és com allò de 'la dreta extrema', filiprim. Els nostres progres són les esquerres més carques, dogmàtiques, antiquades, fanàtiques, sectàries, insolvents, antidemocràtiques i impresentables d'Occident però es pensen que tot ho arreglen mantenint en el temps unes hiperlegitimacions que van mamar durant l'efímer antifranquisme progre, aquell manicomi. I com és que han mantingut les hiperlegitimacions i la vigència d'unes receptes que ja només a Corea del Nord no serien vistes com les pallassades que són? Doncs associant sempre els seus adversaris a aquell franquisme vers el qual van 'formar-se' políticament. Per què et penses, que li diuen 'salvador de la pàtria' al mer nacionalista català? Per què et penses tu, que li deien 'règim' al mandat pujolista? I és també així, com dóna la casualitat que sempre s'enfronten a ultres, a extremistes. Figura, doncs, que els no homologables, els dòbermans, els 'fatxes' -sí, encara fan servir aquest llenguatge-, són els seus adversaris i ells resulta que són la centralitat. Així s'explica, que TV3 et doni la notícia de la inauguració d'una carretera i el periodista que la cobreix trobi la cosa més normal del món que el missatge s'hagi de centrar en les pegues que li posa al traçat alguna menjadora ecologeta perquè un parell de passeres de bestiar estan obturades. Quan siguem sobirans serà el moment de parlar de dretes o esquerres. Però déu-me'n-guard que ho continuem fent en els termes actuals. Per anar bé hauríem de fer-ho com ho fan les democràcies. No com ho feia l'antifranquisme progre enquistat en la nostra vida política perquè Espanya va donar-li ales a falta d'altre recurs per oposar-se al redreçament nacional que intentava Jordi Pujol.

Si Catalunya vol ser independent, voldrà ser-ho per arribar millor a les necessitats dels catalans i catalanes, per donar-los millors serveis, sanitaris, escolars, i de tota mena possible, per quina altra cosa hauriem de voler ser la nostra pròpia administraciò ?. Endavant la bona gent, la que ajuda i es dona pels necessitats, sense pretendre ser superiors, ni posseïdors de la veritat.