Admirat Junqueras !!!!!

Admirat Junqueras, Crec que gracies a tu, l'Esquerra Republicana a tornat a recobrar la seva funció. S'ha de continuar amb la política de : !El més important és Catalunya¡. La situació de partits polítics dintre la “democràcia” espanyola, de moment, condiciona aquesta unitat entre partits i lògicament existeix una competència encara que la finalitat important de tots ha de ser la sobirania. Aquesta situació és comprensible en aquests moments, però, compta, no ens deixem enredar a portar-nos a un camí de confrontació entre partits que defensen Catalunya, els enemics no son aqueixos. Això és el que voldrien els botiflers i fatxendes. En aquest moments es compren que cadascú defensi el seu partit, però, s'ha de fer sense atacs. No hem d'oblidar que els països que cerquen la seva llibertat, els diferents grups polítics de la societat plural ( extrema dreta, dreta, centre, centre esquerra, esquerra, extrema esquerra, verds, comunistes etc.) mentre no aconsegueixen la llibertat del seu poble, treballen i lluiten junts per arribar a la sobirania. Un cop el país pot decidir pel seu compte , és quant comença l'autèntica democràcia de les urnes i serà el poble el que decidirà les majories i les minories. Quant hàgim arribar a la independència, segurament el ventall de partits polítics canviarà molt i no siguin els mateixos que en aquest moments. L'esquerra Republicana ja no necessitarà ser republicana, El PSC no necessitarà ser federalista. La UDC no necessitarà defensar una tercera via. És molt possible que partits com “Ciutadanos“ o PPC, que actualment son espanyolistes i lluiten contra la llibertat de Catalunya, el primer es transformi en un partit social demòcrata català i el segon en un partit de dretes català. Crec que la Sra. Camacho i el Sr, Rivera, amb el llestos que son, no marxaran de Catalunya i defensaran un model social dintre de la nació catalana i contribuiran al benestar de tots els catalans, mentre ara la, seva defensa no pot ser altre que l'espanyola que és la que els justifica i alimenta. Així doncs, Sr. Junqueras: ! Primer que tot Catalunya i les seves llibertats¡
Visca Catalunya Lliure !!!!

Interpretació a nivell intern de les valoracions que farien els partits amb la posible devallada de vots.

Bon dia a tothom,
Ahir em van preguntar com interpretaria a nivell intern cada partit el no aconseguir els resultats que esperen ( es a dir baixar vots ) i vaig donar aquestes claus:
PP: Una baixada de vots a Catalunya no els importa massa. Serà una manera de justificar la seva política a Madrid i ho vendran a la resta d'Espanya com que som diferents, estranys i asocials. Vendran la baixada de vots aquí per pujar a la resta d'Espanya.
...

PSC: La baixada de vots ( ja l'esperen ), donaria la raó al sector catalanista i donaria un toc d'atenció al Pere Navarro de no fer declaracions com les que va fer en la "bofetada". Tot i això, Madrid els tira molt i aguantaran com sigui per a seguir venen la moto del federalisme ( ells ja saben que és impossible i per això ho proposen ).
CIUTADANS: Una baixada de vots implicaria un replantejament de la seva política, segurament començarien a parlar de terceres vies. Veurien que la gent no ha cregut la seva mentida.
IC-ICV: Baixar els vots ho interpretarien com un toc d'atenció dels sectors sobiranistes per no acceptar efectuar una llista única. Això comportaria un canvi d'actitud i un acostament a les propostes del President Mas de fer llista única pel país.
ERC: Una baixada de vots seria interpretada com a càstig per no haver posat la cara ni jugar-se-la. El no entrar en el govern quan ho havien garantit i no voler fer llista única ( propostes del President Mas i ANC), seria interpretat com un error i canviarien d'actitud entrant al govern i proposant llista única pel país.
CiU: Son dos partits així que s'ha d'analitzar pels dos.
UDC: En cas de pèrdua de vots, la hipòtesi d'en Duran que la independència fa mal a la coalició agafaria força. Intentaria provocar que CiU s'allunyés de propostes independentistes justificant que, la baixada de vots és un missatge per a que no vagin en aquesta línia. Ells han apostat posant un independentista a la llista ( Gambús).
CDC: En cas de pèrdua de vots podria haver un replantejament general. El procés quedaria afectat perquè a Europa només veuran el resultat del President Mas i el possible crèdit en cas de DUI seria més difícil d'aconseguir. La baixada de vot implicaria que el poble vol més gent que parli que gent que se la juga i podria suposar un plantejament de donar un pas enrere ( tot i seguir apostant per la independència perquè és la única via ) per a que se la jugui un altre. Dic podria perquè ara mateix, com s'ha demostrat, cap partit vol governar degut a l'estat de les finances ( interessos del deute del tripartit, incompliments de l'estatut). Seria un flac favor al procés perquè segurament hi hauria ingovernabilitat.
Ja ho teniu...

La Independencia no es renunciar a tus orígenes, collons.

Bon dia a tots , Buenos días a todos,

A pesar de que los dos grandes partidos españoles lo negaron hasta la saciedad , no hay ninguna duda del trato desigual ( para no llamarlo expolio ) que sufre Cataluña, es decir, todo aquel que vive en Cataluña. A dia de hoy lo reconocen todos.

A pesar de que los partidos españoles negaron que Cataluña era viable economicamente, hoy lo afirman y basan su dis...curso en el "No entrareis en Europa" ya que les es imposible negar la evidencia.

A dia de hoy su discurso " Margallista" de que estaremos flotando en el Universo, de nuevo, se está demostrando que es absolutamente falso. Analicemos las pruebas. Para que una empresa se situe en un país debe tener garantizada su logística, con lo cual los primeros movimientos son los de empresas logísticas. A raiz de la ratificación del President Mas, por carta, a todos los líderes de los paises más desarrollados, de que la única via de subsistencia para los catalanes es la independencia, DHL ( primera empresa del mundo en logística ) situa su Dirección General para el Sur de Europa en Mataró y DB SCHENKER ( primera empresa pública alemana y primer operador logístico europeo ), situa a su máximo responsable de cargas en Barcelona... A partir de aquí, los anuncios de Ferrari, Amazon, y un largo etcetera.

Es evidente que el único discurso que existe desde España es el utilizar el miedo y la mentira como armas, en lugar de aportar soluciones y permitir que el pueblo se exprese para decir que Si quiere la independencia o para lo contrario.

Ayer vivimos el típico espectaculo de los que gobiernan en España, discursos machistas y feministas propios de los años 70 que, evidentemente, no tienen lugar en Cataluña.

Hay muchos catalanes con orígenes fuera de Cataluña, a los que Cataluña les permite, como en ningún otro lugar del mundo, sentirse catalanes y sentirse orgullosos de sus orígenes, porque es normal que su corazón esté partido entre los dos lugares.

Este es un mensaje para los que piensan que la independencia es renunciar a sus orígenes:

La independencia de Cataluña no implica la renuncia a los orígenes de las personas, implica un trato justo, la construcción de un nuevo país sin los errores de España, un país donde la mentira no sea la moneda de cambio, donde las desigualdades no sean tan evidentes como en España, un país donde realmente exista la democracia, y también un país que evolucione y no viva anclado en el pasado y no tenga que debatir a dia de hoy sobre el papel de la mujer.

Muchos de nuestros padres pensaron que, con la democracia cambiaria todo, y cambió, pero siguen estando los mismos, o los hijos de los mismos, conservando sus parcelas de poder por medio de dos organismos llamados PP y PSOE y esto no cambiará nunca en España como bien sabemos.

Tenemos la oportunidad de construir un nuevo país y ahora, votando el día 25, tienes la oportunidad de gritarlo en voz alta votando a quien lo lidera ( Artur Mas junto al pueblo) para dar un grito, sin ideologías ( porque el objetivo ahora es la independencia), un grito único y visible en Europa.

"Ningú exclou ningú en aquest país"

S’ha de reconèixer que a Catalunya –també la resta de l’Estat– la crisi i les conseqüències que se n’han derivat no faciliten exactament la convivència. La taxa d’atur és altíssima, les prestacions socials pal·lien però no resolen enormes problemes de subsistència, hi ha milers de persones envescades en hipoteques que no podran tornar mai i que han estat embargades i milers també que han perdut en part els seus estalvis per unes pràctiques bancàries en les quals alguns tribunals detecten uns abusos innegables. Abusos de confiança en molts casos contra persones sovint d’edat avançada que confiaven en els directors de la seva sucursal bancària tant com en el seu metge de capçalera. Els experts proclamen que, si no fos per l’economia dita submergida, el problema encara seria molt més dramàtic. Amb salaris mínims i sense cap cobertura legal, moltíssima gent va fent com pot. I això suscita tensió social. Una tensió que alguns analistes consideren encara escassa en comparació amb les causes que la provoquen.

En els darrers anys hem vist tot això i hem vist també una resposta per part dels afectats o de dirigents socials improvisats que no ha estat exactament amable. Hem adoptat termes i sistemes nous, com ara escrache, i la tensió i fins i tot les agressions s’han anat generalitzant contra responsables polítics, executius bancaris i entitats de crèdit. Amb més o menys justificacions, fins i tot judicials. Encara ara el Tribunal Suprem segueix la causa contra els manifestants que van encerclar el Parlament de Catalunya i van amargar la vida als diputats que intentaven exercir la responsabilitat democràtica que els ha concedit el poble. Encara més lluny, hi va haver algun moment en què les manifestacions al centre de Barcelona van desembocar en accions violentes contra establiments i en una resposta policial de conseqüències enormement polèmiques.

Però tota aquesta tensió latent, que rebrota de tant en tant, no és res, als ulls d’alguns, comparada amb una altra que consideren molt més alarmant. PSOE i PP i gairebé tots els mitjans de comunicació que des de Madrid es dirigeixen a tot l’Estat alerten, alarmadíssims, d’una “tensió” que irremeiablement ha de portar violències d’abast incert i temible a Catalunya. A Catalunya el PP, Ciutadans i ara també el PSC repeteixen com aus exòtiques l’alerta. “Fragmentació”, “divisió”, “exclusió”, “intolerància” i “violència” són les plagues que han de patir els catalans si perseveren en l’actitud de voler decidir per ells sols. La “divisió” hi és, com en qualsevol altra qüestió que separa una societat convencional. L’“exclusió” és una invenció. Ningú exclou ningú en aquest país. La “intolerància” que patim és l’habitual en societats com la nostra. I la “violència” només és un fantasma intimidatori. Una dissuasió tramposa.

Fa tots els efectes que aquells que avisen d’una violència inevitable si les coses no canvien i la majoria de la societat catalana no es resigna a viure tal com vol la majoria en realitat només estan pintant un quadre amb l’oli que els interessa. És a dir, dibuixen un panorama violent amb la intenció de justificar violències futures molt més efectives. La violència de l’Estat, per exemple. És un recurs vell i efectiu. Per això Pere Navarro i el PSC haurien de considerar si els paga la pena la complicitat amb l’intent. Si continuen parlant de “divisió”, de “tensió” i de “violència” només estant justificant la tensió dels que s’han dividit sols. La resposta violenta dels que tenen recursos per perpetrar-la.

Oh, gran i visionari Josep Pla.

Oh, gran i visionari Josep Pla, quantíssima raó tenies! "No hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d´esquerres". TOTS A TREBALLAR PER MARXAR CORRENTS D´AQUEST ESTAT VERGONYÓS!

Vet aquí l´exemple més lamentable de polític "progressista". Mister X parla de la pàtria per defensar la mamella de què viu. Em recorda altres venuts com Miterrand (que es va auto-organitzar un atemptat i va fer posar una bomba al vaixell de Greenpeace, tot, mentre mantenia dues famílies i anava de progre). Què us sembla er compañero, eh, PSC? Nadal? Tura? Obiols? Castells? Geli? Em pregunto si noteu alguna coïssor.

Felipe, i tu qui ets per dir que el territori de Tarragona no pot decidir si pertany a Catalunya? Amb això sol, ja es veu que no acceptes el paper de la democracia. Mira Felipe, tu saps que Espanya té problemes molt grans, però els catalans ja n'estem farts d'haver de resoldre-hos nosaltres solets, per tant ha arribat l'hora i volem marxar.

Les demarcacions (províncies) van ésser un invent de Napoleó a principis del segle XIX aplicat a Catalunya que uns anys després Javier de Burgos va copiar i estendre a tot l'Estat espanyol per imperatiu borbònic. Fou una manera de trossejar el país igual que es va fer a França, però sense cap base històrica, cultural, ni de mercats, sino només amb la pretensió de diluir els territoris d'una manera arbitrària dins l'Estat. Això els ha sortit bé fins ara tenint en compte que la maquinària estatal ha treballat ferm des d'aleshores i s'ha anat adaptant a les "províncies espanyoles" i hi ha aplicat la legislació corresponent d'una manera implacable. Però així com en democràcia és raonable i de justícia que una minoria nacional tingui dret a decidir el pertanyer o no a un Estat (també artificial), mai no es pot pretendre que una divisió com la "província" i ni tan sols una comarca (que també és un invent modern), es pugui escindir en referèndum del seu marc històric i natural com és el cas de Catalunya. El problema rau en el fet que els polítics espanyols parteixen de la convicció que a l'Estat no hi ha nacions històriques reconegudes i que Espanya són 52 províncies que s'engloben administrativament en 17 autonomies . Com és fàcil de veure, aquesta manera interessada de construir l'Estat es contradiu amb el terme "nacionalitats" inclòs en la Constitució espanyola ja que aquesta no en fa cap diferència respecte de les autonomies. Aquesta inconcreció es va fer amb molta malícia com el temps està demostrant i per això ara ens parlen de separacions provincials i de braços amputats. Els catalans ho hem de tenir clar i no caure en aquest parany.

Com deia La Trinca: El gobierno y la oposición unidos Jam´s serán vencidos! I el poble què? El poble que el donin pel dubi dubi da da. El futur d'Espanya és la dictadura del PPSOE. El futur de Catalunya és escollir entre la independència o la uniformització centralista i autoritària dins de la dictadura del PPSOE.

"“La democràcia és el joc de les majories que respecten les minories..." si aquest no és el cas no hi ha democràcia... i el demés és retòrica buida... Visca Catalunya lliure ||*||

Algú em pot dir què té de bo votar ERC?

Per una sola vegada podríem votar en clau de país i no de partits ? Madrid vol enfonsar al president Mas, creient que així s'elimina el sobiranisme, per tant, votar ERC no està pas malament, però molt millor CiU pels interessos de Catalunya cara Europa. Necessitem un president ben recolzat.

Amics: tots els que no voleu votar CiU per les retallades: creieu que un govern de PSC o de ERC hauria pogut fer altra cosa? Els responsables principals són a Madrid. El President Mas està rebent totes les plantofades, perquè vol treure'ns d#aquesta dependència i fer possible que les retallades es puguin acabar, fent una gestió racional dels recursos del país. Si no voteu CiU, que no sigui almenys per motius que no s'aguanten drets.

El President es mereig un gran recolzament. Recordeu Esquerra que fa cuatre dies va posar-nos de President en Montilla i a sobre, entre ells, el PSC i Iniciativa, ens varen deixar un deute que en la actualitat ens ofega de valent.

No tenim Estat? doncs no tenim res!. Les eleccions Europees han de servir per demostrar a Europa que el desig dels catalans es FERM, que volem disposar de Estat i això sols es consegueix donant representació a la persona que s'està jugant el fisic, perquè ha escoltat la nostra demanda. Es dificil de votar per molts catalans a  CiU, jo ho faré peró pensant que voto al President Mas, al cap i la fi, el canvi de rumb que afronta Ell i el que si juga, no ho ha fet ningú, i qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra, no oblidem el "tripartit" gran part culpable de la situació en que ens trobem. ERC, ICVEUiA,PSC. Tots han fet canvi, alguns per millorar (ERC,ICVEUiA) i altres per empitjorar (PSC), cap peró per escoltar i portar endevant el clam i desig dels catalans com el President Mas, espero que si es dona el cas de boicotejarlo (fet bastabt possible) obtingui mes suport del que te per part de tots. Ara ens cal Estat Català i la brossa la treurem quan ens adonem que si no el tenim, tot seguirà NO igual, ara serà MOLT PITJOR!!

 

 

Estem sota un regim colonial ????

Cada vegada hi han més Catalans que tenen la percepció de que estem sota un regim colonial: a) Estem condemnats a pagar per tota l'eternitat el manteniment de les ruïnoses infraestructures de la península. b) Haurem de seguir engreixant als reietons autonòmics que ens escupen a la cara (bascos i navarresos inclosos). c) Haurem de seguir engreixant a la gegantesca, inútil, i ociosa casta de l'alt funcionariat de l'altiplà madrileny, casta que es va perpetuant de pares a fills per tots els racons dels ministeris, portes giratòries, i xollos diversos..Estem a prop de la suficient massa critica per anar cap a una DUI, únic mètode que ens pot alliberar de les arbitrarietats que ens fan.

Catalunya ja no està situada. Catalunya s'ha mogut. Els monopolitzadors de tots els poders del "Reino" no ho volen veure i s'aferren als murs que bastiren contra els possibles moviments dels catalans. Els financers internacionals, tant necessaris com perillosos, reconeixen ja a crits la ceguesa dels del "Reino" i voldrien parar com més aviat millor el moviment català, i per a nosaltres amb aquest toc d'alerta se'ns obre un escenari nou: hi ha un reconeixement explícit que existim a nivell europeu, i ara cal que els financers acabin per reconèixer que el nostre moviment no s'atura en un pacte fiscal ni en un blkindatge de competències garantit pel "Reino felón". Tenim una nova plana per escriure, i és possible que agafem una velocitat que ens porti realment a la plena sobirania. Aquesta és la veritable "resituació" i cal que la fem rebé. En la Europa democràtica canvis polítics tant profunds com els que estem vivim no s'aturen en els despatxos de Barcelona, ni de Madrid, ni de Londres. A Barcelona els despatxos són simplement insignificants. A Madrid el pànic paralitzant s'ha apoderat dels despatxos. A Londres els despatxos encara estan en la fase de "valoració" i ara demanen un "impossible" als de Madrid que ho viurien com una capitulació que a més resultaria segurament impresentable als despatxos de Barcelona...

Els de fora és normal que no ho acabin d'entendre (Financial times), però els de dins encara deixem que ens cantin les sirenes? de cap manera Espanya permetrà un sistema en que Catalunya tingui més autonomia, i això per dues raons fonamentals: la primera és per una cosa similar a l'enveja, si ja amb el peu al coll liderem l'economia a Espanya imagina't si tinguessim un tracte just és que els hi passariem la ma per la cara i això per a l'orgullo español és molt greu. La segona és que estan en fals, els països europeus que han unificat regnes, com Itàlia o Alemanya ho han fet per unificacions voluntàries i no pas forçades. França no ha unificat regnes el tema de la invasió del langue d'oil al languedoc ve de molt lluny i la formació de França ja ve desde llavors. El cas de Gran Bretanya és híbrid, però tot i així els escocesos demanen la independència. Es un procés normal dels pobles que estan en una estructura estatal no volguda ni desitjada que hi hagi tensió territorial perque`tot plegat està en fals. I és per això que el pitjor malson dels espanyols són els catalans perquè saben que tenen muntat un estat sobre el no res. I tots els seus esforços són i seran encaminats a mentir manipular, prohibir, enganyar, desvirtuar tot allò que pugui recordar als catalans qui són i d'on venen. Per això els problemes en temes com la cultura, l'educació, i en general sobre l'economia perquè diners vol dir poder. En definitiva que és absolutament impossible que Espanya mogui un sol dit en la direcció de la tercera via, perquè, en aquest cas dono la raó a les paraules de Rajoy "no puedo". Es cert i sobretot ara, no poden donar més autonomia a Catalunya perquè se'ls desmonta la paradeta, l'estat espanyol està posat sobre un terra de paper i qualsevol pas en fals el farà caure irreductiblement. Però evidentment nosaltres tenim una responsabilitat història amb nosaltres mateixos i els nostres antecessors, no podem deixar escapar l'oportunitat de posar les coses al seu lloc, ara que es donen tots els elements necessaris per fer-ho; i començar a viure en la veritat del que som, i deixar de ser captius.