Comença una nova etapa. El poble de Catalunya té la Paraula.

El President Mas emplaça els catalans a exercir

democràticament el seu dret a l’autodeterminació

-           

Discurs històric. El President Mas ha pronunciat davant del Parlament de Catalunya un discurs històric a l’alçada de la transcendència del moment polític que vivim i ha emplaçat els catalans a exercir democràticament i pacíficament el seu dret a l’autodeterminació per tal de garantir que el país pugui seguir sent i pugui seguir prosperant en el futur com no ho ha fet durant els darrers 30 anys.

-      

Comença una nova etapa. El passat dia Onze de Setembre la societat catalana va sortir massivament al carrer per demanar de forma cívica i pacífica un estat propi dins la Unió Europa que ens permeti seguir progressant com a nació. La gran manifestació de la Diada significa l’inici d’una nova etapa en la qual els ciutadans de Catalunya hauran de decidir quins camins cal emprendre en el futur.ç

-      

Cal traslladar la veu del carrer a les urnes. Davant d’un moment excepcional com el que estem vivint calen decisions excepcionals. En aquest sentit, el President Mas ha convocat eleccions al Parlament de Catalunya pel proper dia 25 de novembre per tal de traslladar a les urnes la veu que el passat Onze de Setembres es va fer sentir als carrers de Barcelona.

-      

Radicalitat democràtica. El President Mas ha entès i ha recollit el missatge que ha llençat la societat catalana. Si Catalunya vol engegar un procés de gran envergadura i dificultat com és el de la construcción d’un estat propi, cal consultar el poble de Catalunya i, en democràcia, l’aval del poble s’aconsegueix a través de les urnes.

-      

El poble de Catalunya té la paraula. L’any 2010 CiU va guanyar les eleccions amb el pacte fiscal en el seu programa electoral. La gran mobilització de la Diada combinada amb la recent negativa del Govern espanyol al pacte fiscal ha obert una nova etapa i, per tant, davant d’aquesta nova etapa cal també una nova legitimitat. Si ara volem anar més enllà del pacte fiscal és necessari l’aval de la ciutadania.

-      

El lideratge del President Mas. Davant d’una situació extraordinària calen decisions extraordinàries i calen també persones extraordinàries. Als polítics els correspon interpretar i liderar els moviments que es produeixen a la societat i el President Mas ha sabut escoltar i entendre el missatge dels catalans.

-      

Discurs de país. Lluny de fer un discurs de partit, el President Mas ha fet un discurs de país dirigit al poble de Catalunya. En el seu discurs el President Mas ha lligat les seves fites personals als objectius  nacionals de Catalunya, s’ha compromès amb els ciutadans a assumir personalment l’èxit o el fracàs d’aquest procés que ara tot just comença.

-          La força de Catalunya. El President Mas ha recordat en el seu discurs que ara no toca buscar enemics afora, sinó ara és el moment de fixar-nos en la força que tenim com a país. En aquest procés constituent que acabem d’iniciar ens avala una història mil·lenària, una democràcia i unes institucions de les més antigues d’Europa, una identitat forjada al llarg dels segles i una llengua pròpia que, malgrat tots els intents, ningú no ha pogut silenciar, però sobretot ens avala la nostra voluntat de ser i aquest és el millor aval que pot tenir qualsevol nació

President Mas.

Jutjar una persona no és cosa fàcil. A Mas fa uns quants anys que l'admiro, tot i que al començament el meu preferit era en Pere Esteva. Lamentablement aquest últim va optar per anar a Esquerra que ja començava a ser absolutament depenent del PSC-PSOE i tot va acabar malament amb la formació del tripartit. En Mas va començar a explicar les seves idees en alguns actes del partit, i tot i que em semblava un xic massa prudent, les raonava de tal manera, amb tanta pedagogia que ràoidament em va semblar un fora de sèrie en aquest terreny. Després va anar agafant gruix com a persona de caracter, aguantant amb dignitat totes les "indignitats" i grolleres gens encertades del programa de TV3 d'en Soler i molts opinadors interesats. Al Parlament sempre ha fet goig escoltar-lo amb un llenguatge tantr educat i correcte. Va guanyar les seves segones eleccions, Veure'l argumentar al Parlament, després de sentir en Maragall o en Montilla, o la quasi totalitat dels parlamentaris, era un exercici de desigualtat tant extrema a favor seu... En fi. Està demostrant que per fi les seves capacitats poden ser valorades i útils per obtenir el que cap altra persona s'ha atrevit a fer fins ara. Endavant President, esperem molt de vostè. //*//

Estar al govern d'un país petit un amb un estat hostil, sense majoria absoluta obliga a fer pactes amb el dimoni de tant en tant, però ara estem en un punt històric que no podem deixar escapar. Generositat política i UNITAT, i votar el camí que ha engegat el President no és tornar-se convergent, no patiu.

La llei per a tothom.

La Llei és per tothom. I per tant a la Declaració Universal dels Drets Humans l´any 1948, ja diu que tothom té dret a una nacionalitat. I per tant la dels catalans és naturalment, la catalana, i no és pas l´espanyola. Una constitució i un Estatut derivat, fets després dels Drets Humans, no té cap mena de valor, perquè si n´hi ha de jurídic, n´hi ha un que és superior que és el de l´esperit. I aquest no és negociable. Un altre amic, en J. Carner-Ribalta, va declarar a un diari de Califòrnia: In things of the spirit you can never be beaten. Estem esperant que feu una relliscada amb armament perquè quedareu desautoritzats legalment a Europa des del moment en que són membres de la Unió Europea, i no es negocia amb armes, sinó amb intel.ligència. Les armes són quan no se´n té, d´intel.ligència. I és clar, és un altre factor de dir-los passi-ho bé.

Si aquesta nit es miren al mirall els hauria de caure la cara de vergonya. Quants morts van provocar a la darrera guerra de 1936-1939?. I encara tornen a dir que en voldrien fer més?. I a sobre fer-nos creure que els assassinats són legals?, Per què ho diu un paper?. Però quina mena de gent és aquesta?. No se´ls hauria de multar, i expulsar d´Europa?. No tenen vergonya?. Es pensen que són més valents perquè tenen armes per matar?. És que m´indignen. No es poden dir persones amb aquesta mentalitat, tan espanyola, precisament. Quina sort tinc, de NO formar part d´aquella nació violenta!. Sóc català i prou!.

Si treuen un sol home armat al carrer ja hauran perdut. Això és l'Europa occidental i estem al Segle XXI i no es consenteixen coaccions ni amenaces armades per part de ningú. Aquestes amenaces de l'estat espanyol s'haurien de denunciar a la UE: Que quedin retratats com el que son: Que Europa sàpiga de quina mena de gentola ens volem independitzar.

 

Ara estan en la fase de les amenaces. A mi no em fan por, van dirigides sobretot al seu públic. El que sí que em fa por és quan comenci la fase "reality show" i es posin a somicar i ploriquejar. Hem d'estar preparats per a resistir el seu xantatge sentimental: que no s'aprofitin de la nostra tradicional bonhomia i ens menin un altre cop al seu hort.

RESPOSTA AL Sr. LARA,( igual no el trobarem a faltar)

Sr. Lara: Em sembla que vostè no entén gaire què és la democràcia. Diu que amb Catalunya lliure el treuran d´aquí?. Qui li ha dit això?. Vol dir que no pateix una gran desinformació. A Europa pot entrar i sortir tothom qui vulgui sempre i quan respecti les condicions i els costums del país. El seu pare va arribar amb els moros franquistes a Catalunya. Va fer l´imperi i es va casar amb una catalana, la Sra. Teresa Bosch, i es va pensar que ja havia complet amb el país d´acollença. El fet és però, que vostè ha viscut la seva vida d´esquena al país on ha fet negoci però quan aquest país vol ser lliure vostè ens vol espantar dient que marxarà?. Si marxa serà perquè vostè vol. I l´únic que guanyarà Catalunya és perquè enlloc de ser la capital del món on s´edita en castellà, llengua no pròpia del país, tal vegada ens plantejarem de ser la capital mundial d´edició en anglès, i potser en deu anys. Mentrestant vostè -si ho vol vostè, que consti-, podrà marxar a Sudamèrica on el català no el perseguirà. I tots amics. Per un tema de cultura catalana. I no pas d´un grup clandestí revolucionari, d´esquerres o de dreta, no.no. Vostè només dóna per la fundació del pare que té al sud d´Espanya. I poca cosa més. Vostè ha sabut mantenir i engreixar el patrimoni de la família Lara, i que s´erigí en el mandamàs, d´ençà de la mort del Fernando. Tot i així, recordo com el Pedrolo mai no va voler editar amb Planeta per dignitat. Sap què vol dir això?. Doncs que amb tot l´imperi que té vostè al darrera no em pot comprar a mi perquè voti contra Catalunya.  Però la dignitat és això. Saber jugar amb qui ho necessita i per un acte de justícia. Alguns pensaven -com amics meus que ho van escriure-, que els néts del Sr. Lara serien independentistes ja que el robatori que efectua Espanya contra Catalunya -parlis català o anglès-, és tan brutal que afecta tots els que hi viuen. Fins i tot aquells que són fatxes o ultracomunistes, tant se val. Tothom passa per caixa d´Espanya. Ara vostè es despenja amb aquestes manifestacions i truca el President Mas per dir-li que no li agrada la llibertat dels catalans, tan anhelada. Doncs miri Sr. Lara, nosaltres serem lliures malgrat vostè. Quan se li ha trucat a la porta per tal que sabés què és Catalunya, ens la va tancar perquè tenia pressa a fer diners. I més diners. I més diners. La porta per tal que vostè fos una persona més entre la burgesia catalana la tenia oberta. I vostè la va tancar. Ara no es queixi. Ara quan les coses es posaran a lloc, ara vostè li molesta. Què hi farem. Els catalans també tenim drets i fins i tot d´abans que el seu pare vingués aquí. Catalunya és oberta i fins i tot agraïda amb els seus

enemics. Però un dia o altre això s´havia d´arreglar. I vés per on, ha tocat ara. I així serà. I li pot dir qualsevol que sigui malalt, jubilat, desnerit, pobre, humil, sense patrimoni, sense cultura, però amb una dignitat que vostè ni mil com vostè em podran destruir. Ah!. I encara he estat client d´alguna de les seves enciclopèdies com la de l´art i altres llibres -naturalment, catalans-, que he llegit, gaudit i guardat amb afecte. I fins i tot em van venir a buscar perquè traballés a l´Editorial Planeta. Però això, ja li vaig dir que mai, mai. mai ho faria. Exactament igual com l´amic Manuel de Pedrolo, per dignitat. A vostè li tocava donar un pas endavant a favor de Catalunya i no ho ha sabut fer. Ho sento per vostè. D´oportunitats se li han brindat però la seva obsessió pels diners l´ha traït. Nosaltres serem lliures i vostè faci el que més cregui convenient. Però ho farà vostè, sense que ningú no li digui res. Entengui-ho si pot. No culpabilitzi ningú. Vostè i només vostè és l´amo dels seus actes. Però cregui´m que si marxa no el trobarem a faltar.

ESCENARIS INDEPENDENTS.

És evident que el farol del pacte fiscal és només això, un farol. Però a la vegada una excusa per a les importants decisions que es prendran els propers mesos. Com aquell que diu "ja us vaig avisar..."

Els milhomes de Madrid, els "macarres" com algú del Govern els va definir, han dit el que havien de dir, sorneguers i prepotents, i que de fet era el que el MH esperava. La coartada és perfecta. El suport a una secessió unilateral és majoritari al pais. Com a bon convergent, tot ha d'estar ben lligat abans de prendre qualsevol decisió, per intrascendent que aquesta sigui. El compte enrrere ja ha començat i a Madrid ho saben. La maquinària estatal fa temps que treballa, primer a l'ombra, i després, quan la cosa ja sigui oficial, obertament.

Hem d'esperar, doncs, un reguitzell inacabable d'imputacions judicials dels líders soberanistes en temes que molts ja creien oblidats o de nous i dissenyats per a la ocasió.

Cap a la tardor, davant del fracàs irreversible del pacte fiscal, el MH haurà de convocar eleccions, presentant-s'hi amb un programa ja obertament sobiranista, sense ambigüitats, que juntament amb Esquerra, Solidaritat i Iniciativa han de donar una majoria parlamentària àmplia per a una declaració unilateral d'independència i que hauria de ser refrendada pel país a posteriori. El repte és temptador per a qualsevol polític. És una ocasió única per passar a la Història i voluntaris no en faltaran. La Història. Qui sap. Ara ja hi ha més a guanyar que a perdre. Però només ara, mai abans havia existit una confluència de factors com l'actual.

I és aquí on comença el veritable ball de bastons ja que aquest paisatge, nou i radical, ensorraria les perspectives de recuperació econòmia d'Espanya, abocant-la definitivament al rescat total.

Antes pobre que rota. A La Moncloa, algú ja ha començat a rellegir l'article 8 de la Constitució. Els punts, les comes, les ambigüitats. Tot compta a l'hora d'una decisió com aquesta, possiblement la més important que mai s'hagi pres a Espanya.

Mentrestant, els Comités de Consciencia Ciudadana estan a l'aguait, preparats arreu del país.

El punt d'inflexió, ara si, la tardor del 2012.

 

No patiu per Europa, hi serem.

Si Europa no admetés Catalunya com a membre de la Unió no estariem obligats a pagar la part proporcional del deute espanyol que ens pertoca. De veritat creieu que això ho permetria Europa? Se n'està parlant molt de com quedaria Catalunya quan siguem estat independent però... com quedaria Espanya? si Europa no ens admet per manca d'unanimitat (per ex. perquè Espanya s'emprenyi i ens foti el seu vot) nosaltres, obviament, no estariem obligats a pagar ni un euro del deute amb Europa (perquè no hi seriem), és a dir, seria Espanya (ja sense els calers de Catalunya) qui hauria d'assumir aquesta obligació. 

A més a més, no hi ha cap precedent d'un estat que s'hagi fet independent d'un altre que ja és a Europa, per tant, no és matemàtic que ens facin fora d'Europa. Catalunya, incardinada a Espanya, ja és a Europa des de fa molts anys (apliquem les seves lleis, etc). És una qüestió política i de diplomàcia perquè no hi ha cap llei que ho prohibeixi.

Resumint; no patiu, ni a Espanya, ni a Europa els hi convé que ens quedem fora d'Europa. Tota la por que estan fotent des del govern espanyol és pura estratègia política perquè, precisament, són ells qui tenen por.

La diada dels xarnegos.

Molts parlen castellà a casa, com jo. Molts tenen el seu Facebook en castellà (jo el tinc en català). Molts responen que se senten catalans i espanyols a les enquestes (jo català). Però s’han cansat, ens hem cansat de ser instrumentalitzats pel discurs de la por, aquell que diu que la majoria silenciosa castellanoparlant s’aixecarà si els catalanets de sempre s’atreveixen a desafiar l’ordre establert.

I estem per la independència perquè no ens devem al lloc on van néixer els nostres pares, sinó allà on volem que neixin els nostres fills. I jo vull que els meus fills neixin en una Barcelona capital d’una Catalunya oberta al món, no tancada a Espanya per les hipoteques dels avantpassats. En un país que ajuda al desenvolupament de qui treballa, no dels vividors que es van quedar al poble dels avis. Una nació democràtica que valora la diversitat, no intenta aniquilar-la.

La Catalunya dels xarnegos s’ha tret els complexos noucentistes del país petit. La barreja no ens ha derrotat, ens ha enfortit. Ara és el moment de dir al món que volem tornar a existir després de 300 anys. Que aquesta Catalunya que parla català, castellà, i ben aviat urdú i el que calgui, torna a l’escena internacional en un moment de crisi total per ajudar a construir una Europa i un món més segurs, més justos i més emocionants.

Un món on els homes i les dones puguem continuar la nostra recerca de la felicitat sense aquesta paret administrativa que ens vol invisibles. Jefferson, Franklin i Adams ho haguessin aprovat, ells també eren xarnegos.