Adéu Espanya !!!!!!!!!!!!!

Qui no ho entengui que s'ho faci mirar. Convergència és avui dia l'únic col·lectiu que pot portar-nos a una independència real. Fora de proclames i escarafalls que no porten enlloc, CDC, amb persones com en Rull i en Pujol, acabaran aconseguint amb menys soroll, però amb més seriositat, rigor i bona feina, allò que la majoria de catalans volem. Només espero que aquells que poseu CDC i CiU al punt de mira constantment, tingueu la decència de reconèixer-ho quan arribi, i la mínima habilitat per no posar-hi pals a les rodes en el procés. Que fins ara, és l'únic que heu sabut fer. Perquè algú m'explicarà quin progrés en pro de tenir un veritable Estat Propi o Independència hem aconseguit després de 7 anys de que un partit independista hagi donat el govern al PSOE i de passar-se el dia criticant i matxacant el Govern de Catalunya des que Mas és President. Qui és que no entén que per ser independents primer cal ser majoria??
ls Catalans no volen ni poden ser esclaus d'una colònia espanyola. Cal insistir i lluitar per a assolir la igualtat total d'oportunitats, drets i deures. La reciprocitat és la clau. Adéu espanya!

Vida de Brian.

Vida de Brian no satiritzava cap equivalent a CiU. Al contrari. Vida de Brian satiritzava els grupúsculs radicals de l'independentisme jueu que, tancats en les seves interminables diarrees doctrinàries perdien el món real de vista i, efectivament, prenien el principal partit del nacionalisme jueu com l'enemic i se n'acabaven oblidant dels romans. Vida de Brian no satiritzava Convergència, per entendre'ns. Vida de Brian satiritzava l'independentisme català escindit en mil microgrupúsculs de sonats però units tots ells en l'obsediment a odiar amb ferocitat Convergència. Vida de Brian satiritzava transtornats energúmens fora del món real com els acostumen a empastifar aquest digital. Energúmens que deixen curta la sàtira de la pel·lícula perquè el seu odi els pot dur a l'extrem, no ja d'oblidar-se dels romans sinó A PREFERIR-LOS I FER-SE'N SOCIS! El que va fer Esquerra amb el Tripartit fa que, en comparació, Vida de Brian quedi curta en la sàtira del que, en realitat, és un fenomen habitual de deriva sectària en els extremismes grupusculars. Perquè, òbviament, Monty Python no pretenia ridiculitzar ni el nacionalisme jueu ni el nacionalisme català. Monty Python pretenia ridiculitzar l'extremisme d'esquerres. Allò que per cert aquí també vam viure en el tardofranquisme, d'uns trotskystes o uns maoïstes pels que semblava que l'enemic era el PSUC. Tan bojos estaven, aquells sonats que després es farien mestres, periodistes o regidors d'ajuntament i així hem anat, que al seu parer el PSUC 'frenava'. Si no hi havia revolució socialista era per culpa del PSUC. D'aquells transtorns mentals, per cert, vénen desgràcies encara ben actuals a Catalunya.

ESPOLI FISCAL BRUTAL.

Els catalans estem sotmesos de fa molts anys a un espoli fiscal brutal, a una manca de compliment d'inversions també brutal, i ara amb la crisi l'asfixia financera a que ens esta porta'n el pp amb la complicitat de ciu, acabara amb la majoria de catalans amb problemes seriosos per subsistir, la pèrdua de prestacions sanitàries, pèrdua de qualitat educativa, pèrdua de un sistema financer propi i solvent, pèrdua de competitivitat de les empreses per manca de finançament, per mancar de les infraestructures necessàries tant interiors com cap a l'exterior, aquest robatori de recursos que generem els catalans amb el nostre esforç i treball, cada cop seran menys, perquè mes catalans es quedaran a l'atur, estem en una espiral destructiva que si no es fa un gir radical i s'actue amb contundència i rapidesa, els catalans pagarem molt car el continuar estant sotmesos a espanya i als aliats que tenen a Catalunya, necessitem com l'aire que respirem decidir si volem continuar sotmesos a Espanya, necessitem administrar els recursos que generem, necessitem decidir les polítiques en inversions, en recerca i desenvolupament, en educació, en sanitat, en sistema financer, en polítiques de foment de l'ocupació, creació d'empreses, en infraestructures, en cultura, llengua identitat, en els nostres malalts, els nostres pensionistes, els nostres fills, prou servir a espanya al preu de destruir Catalunya, fem alguna cosa ràpidament o prepareu-vos pel pitjor.

Multicultural anti-sistema.

 ja vaig dir que seria més llarg i feixuc acabar amb l'antifranquisme, que amb el franquisme. I que comptat i debatut haurà fet un mal major.

La frase d'Imma Mayol va ser l'inici de la reacció. Millor dit: el que va marcar el camí de la reacció va ser la resposta de Xavier Trias ('Som els inventors d'un nou tipus d'antisistema, que és l'antisistema que va en cotxe oficial'). Però veníem de dècades d'aquell discurs multiculti antisistema papeles para todos y más escuelas y menos policía. L'únic país del món on, si no simpatitzaves amb els okupes, quasi que feia por d'admetre-ho. El mal és molt, molt previ a la frase d'Imma Mayol. I a Espanya ja li va anar bé que perquè aquí hi havia un intent de redreçament nacional en marxa i, mira, mal per mal, 'antes antisistema que rota'.

Una molt mala noticia pel tripartit de la kaleborroka i l'aldarulls.

Independencia ja... aixo si, quan s'erradiqui per complert tot el tema de la nova kaleborroca antisistema... que som la riota d'Espanya en aquest tema... ha fet molt mal tants anys de tripartit... ICV Mayol a favor d'aquest col·lectiu terrorista... lamentable...

100 DIES DE DESGRÀCIA.

Lo fàcil, és la critica sistemàtica de la classe política i del periodisme cassola d'aquí i d'allà cap a la senyora Merkel. Això cola, i a més surt barato...tenim que explicar la veritat sis-plau, expliquem que els països europeus que es caracteritzen per gastar els diners d'una manera racional i ser competitius treballant, s'han cansat d'avalar la “fiesta” espanyola...Com la competitivitat industrial espanyola és gairebé cero ja que la vostra vocació ha estat el negoci fàcil del totxo, blanqueig de diners i del trafic d'il·legals, nomes es queda la solució de sortir de l'euro per guanyar competitivitat. En cas contrari, seran els mateixos europeus qui a la llarga, us fotran fora..Sortir de l'euro i aprofundir encara més en la absoluta prostitució de Catalunya des de la Jonquera fins Salou aprofitant la generosa oferta del senyor Sheldon Adelson de les Vegas, provablement seria una solució. L'altre solució seria que el nostre parlament rebutges prostituir Catalunya per salvar l'economia espanyola i declarar la independència unilateral.
Més aviat 7 anys i 100 dies de desgràcia, perque per molt que s'hi esforci el PP, mai podrà superar al tripartit ni al zapaterisme.

Els piquets , els esquirols i la DEMOCRACIA.

1. Els piquets no són tan informatius com el nom tradicional indica (és possible que escrigui properament un article sobre els piquets, espero que no  us indigneu perquè no hi poso mala intenció!).
2. Els esquirols són gent que, al capdavall, senzillament no estan d’acord a seguir la vaga general pel motiu que sigui, i en principi convindria respectar-los la decisió.

La democràcia és, d’entrada, una utopia inabastable. Hi ha països que s’hi acosten més, d’altres que menys i després està Espanya, que és un escàndol a tots els nivells. No dubto que el parlamentarisme no és representatiu, perquè, fins i tot en el cas que de debò la gent se sentís identificada amb algun partit, l’opacitat parlamentària posa molts esculls, començant per les llistes tancades i acabant per aquesta elitització actual dels polítics, que sembla que visquin a banda del poble. Ara per ara, em donaria més garanties una evolució des de dins del sistema, amb un grup de persones incorruptibles que fossin prou fortes per posar-ne en dubte les bases capitalistes i allunyar-se’n progressivament. Sé que és difícil, que com bé deien al principi no deixa de ser reformisme en comptes de ruptura, però em sembla la via més encertada, potser per una mera inclinació personal cap a l’acomodament. De totes maneres, m’ha interessat molt llegir les diferents opinions, perquè sotmeto la meva ideologia a matisos constants, nodrint-me tant com puc d’allò que m’expliquen i, si a hores d’ara refusaria l’activitat radical, el curs dels esdeveniments ens obliga a no donar res per refusat eternament. Gràcies, doncs,per la vostre paciencia.

VAGA GENERAL.

Deixem que  corregeixi una cosa, el camí emprés pel PP no és reformista sinó reacionari. Una actitud reaccionaria busca un canvi per tornar a un antic estat (i aquesta reforma fa retrocedir bastants anys de drets laborals, aconseguits amb vagues). Una reformista, en canvi, busca un progrés a base de petits canvis i sense l'ús de la violència, però mai enfrontat el problema real de cara: l'Estat i el Capitalisme. Aquesta sembla ser la actitud.

Deixem dir-te també que crec que no estas molt ben assabentat de quin dia era el 29M.
Era un dia de VAGA GENERAL, vull dir, la manifestació no era l'eix de la jornada, no era la finalitat mostrar el nostre rebuig. La finalitat d'una VAGA GENERAL és minar l'economia, fer devallar el PIB de l'Estat i el benefici de les empreses i la burgesia per demostrar que la classe obrera no està disposada a aguantar l'esclavització a que ens sotmet aquesta reforma, i que tenim molt de poder.
L'objectiu d'una VAGA GENERAL és tocar on els hi fa més mal, la butxaca! No pas unir-nos molta gent a fer quatre crits, aixó és a més a més.

Respecte el dubte que tinc sobre si hi ha ideals darrere les accions que pretenen criminalitzar, jo dic que si. En TOTES les accions? Això ja no ho sé, però algunes tenen raó de ser.
Les fogueres  són barricades, tallen el trànsit evitant l'accés de mercaderies i esquirols que venen de ciutats dormitori, també intenten evitar el pas de les furgones dels mossos. Per què? Doncs perquè els piquets puguin actuar. I com actuen? doncs destrossant bens materials. Arbitrariament? no, ataquen a les multinacionals capitalistes i bancs/entitats financeres. Darrere aquest tipus d'actuacions hi ha ideals, hi ha una lluita anticapitalista.

Finalment,  volia dir que la societat ja fa temps que ha abandonat 2 dels eixos que s'esmenten. La democràcia no és parlamentarisme, només en una societat autoorganitzada en assemblees hi ha realment democràcia. I la veritable esquerra només es troba en les posicions suficientment crítiques com per posar en dubte el sistema establert, el capitalisme.