Que tinguem sort.

Ja fa temps que la situació de Catalunya anava abocada a la de l´actualitat. El que passa que encara la majoria del poble català no se´n convenç que la llibertat nacional és necessària per sobreviure. No per fer volar coloms, sinó senzillament perquè estem desapareixent. Per tant, hem de començar com els 12 apòstols i després de 2000 anys mireu si hi ha gent que s´hi ha afegit a unes creences. Nosaltres no som diferents de ningú. Difícil ho tindrem però no pas impossible. De forma que, cal començar com més aviat millor, i ja ens anirem afegint fins a ser la majoria. És importantíssim que la gent vegi que si vol la prosperitat per a la seva família i el seu futur, els fills i néts, és bo per a ells que se sumin a la llibertat de Catalunya. Cap poble que l´ha assolit mai més ha volgut reintegrar-se de nou al poble on era abans. I quant a la Unió europeua, em sembla que podem presentar unes credencials més que suficients de maltractament per part del país ocupant. Així és que la raó també és al nostre favor. Cal lluitar perquè el català indecís i l immigrat enganyat, facin el pas valent endavant perquè també ells seran els primers beneficiats. Que tinguem sort, com canta el Llach. 

Ser progre no es fàcil.

Ser progre no és fàcil. Es necessita molta pràctica, anys de feina dura i un perseverant esforç diari. El bon progre es construeix dia a dia, en tots els seus actes i en cada petita decisió. Sorprenentment no existeix cap manual. Després de buscar a diverses llibreries he comprovat que, de moment, no s’ha escrit cap mena de guia de comportament. Aquí hi ha un buit immens. La Maruja Torres o la Rosa Regàs s’hi podrien posar. De moment, i perquè no sigui dit, un servidor es proposa ajudar-los amb els 10 manaments imprescindibles per esdevenir un bon progre.

1. És elemental comprar El País o El Público. Tot i que El País sempre havia estat un referent progre indiscutible, actualment El Público té més categoria. Combina la lectura d’aquests diaris amb escoltar la SER cada matí.

2. Estèticament no hi ha un patró progre ben definit. Ara, hi ha dues coses que són elementals: portar ulleres de pasta i no lluir mai cap corbata. Es recomana vestir amb una camiseta del Che i un mocador palestí.

3. El bon progre té força opcions electorals. Pot votar ICV-EUiA (PSOE en alguna circumstància extrema), algun partit monotemàtic extraparlamentari, pot fer vot nul, en blanc o abstenir-se.

4. És fonamental que tingui alguns Estats-monstre de capçalera. Els Estats Units d’Amèrica i Israel encapçalen totes les llistes. Això s’ha de complementar amb la defensa de Cuba (perquè “allà, com a mínim, ningú passa gana”) i de Palestina.

5. És imprescindible acusar al capitalisme salvatge i a l’Església catòlica de tots els mals de la humanitat. Hi ha una frase que sempre que pugui repetirà: “el comunisme és una bona idea però que no s’ha sabut aplicar”.

6. El bon progre ha d’estar en contra de la globalització (en totes les seves facetes) i de qualsevol mena de multinacional. La seva particular fórmula per combatre-la és substituir la Coca-Cola per l’Alter-cola.

7. El vocabulari del progre té les seves peculiaritats. No utilitzar mai el vostè, tutejar sempre a l’interlocutor i referir-se a tothom com a “company” o “amic”. A més, s’ha de demostrar que el llenguatge maltracta el gènere femení i, per tant, sempre diran “companyes i companys”, “amigues i amics” o “mares i pares”.

8. El progre ha de tenir un fals orgull pagès (sobretot en el menjar) i ha de practicar alguna filosofia/tècnica oriental. Rebutjarà qualsevol missatge cristià, però confiarà en budes, energies de la mare terra i tot tipus d’encens.

9. Defensarà alguns col•lectius i moviments com els seus propis fills. El col•lectiu okupa, el moviment del 15M i els antibolonya són tres referents. Per altra banda, sempre criticarà els banquers, a la classe política, als empresaris i a la policia.

10. Per últim, el bon progre ha de ser soci d’alguna associació ecologista, animalista o altermundista. Normalment defensarà causes molt nobles de països remots i tendirà a ignorar les causes identitàries més pròximes. Per exemple, queda molt bé defensar les foques de l’Antàrtic i la independència del Tibet o del poble sahrauís. La de Catalunya normalment queda classista i esnob.

La llibertat de Catalunya.

Catalunya ha d'avançar vers la llibertat, però algun independentisme que no contempla interlocutors com Espanya i Europa és poc seriós. O penseu que Escòcia no pensa en Londres i Brusel·les? La independència que es pren requereix un consens social amplíssim, que fins ara l'independentisme català no ha sabut treballar "científicament", sinó insistint sobre desenes de plataformes, referèndums, etc on acudeixen bàsicament aquells que abans ja eren independentistes. I l'argument de la balança fiscal fins ara no ha guanyat les adhesions que era d'esperar. En poques paraules, la clau és guanyar adhesions socials a partir de criteris sociològics intel·ligents, i requereix no menys de dues dècades. Per molts és difícil assumir això i es radicalitzen, fet que alhora allunya els no militants (cercle viciós).

Res m'agradaria més que assumir la independència però no es una cosa que la pugem tenir d'un dia per altre i en part te raó el President Pujol que assolir la independència no es fàcil es molt complexa, per lo que necessitem un lider rodejat de gent amb vàlua ganes de treballar amb carismes i credibilitat fora de la península i actualment això no ho tenim en els partits independentistes, Madrid no ens la donarà mai per interessos propis però si que es pot fer algú productiu via Europa i per això tenim de treballar molt dur.

El futur de Catalunya.

Els plantejaments covards no son el que ara necessitem, els catalans que volem sobreviure econòmicament, culturalment, identitari-ament, que no volem que els nostres diners marxin i no tornin, i mentre cada cop tenim menys serveis paguem mes impostos, tiquets moderadors, taxes, peatges....,ens volen reduir la nostra cultura, llengua, identitat a un fet folklòric residual, Catalunya lluny d'esser una nació amb aspiracions, esta quedant reduïda a una regió espanyola de tercera fila, tot això instigat, promogut, provocat des de espanya però també amb molta ajuda de gent de Catalunya, pp, psc,ciudadanos , que estan al servei del poders fàctics, com molt dels mitjans de comunicació, empresaris.... Només des-de plantejaments valents, sense por, sense límits i sobretot amb l'unió de tots els que desitgem que sigui el poble de Catalunya el que pugui decidir amb plena llibertat el seu futur ens en sortirem, nomes li demano, ara que semble que te mes clar quina es l'única via que li quede a Catalunya, la recolzi,promogui amb mes convicció i valentia.

Catalans lluitem per nosaltres.

La falta d'escrúpols dels polítics espanyols no te límits, l'únic objectiu de l'estat espanyol es treure tot el suc que pugui dels catalans i al mateix temps acaba amb la nostra identitat i les vies per fer-ho son: 

1ª treure el poc poder polític que te la Generalitat, lamina les poques competències, anular-les, imposar noves lleis contraries als interessos de Catalunya i un llarg etc.... 

2ª asfixia fiscal via robatori d'impostos que es recapten a Catalunya i no tornen (uns 20.000.000.000 milions d'euros anuals. 

3ª falta de compliment dels compromisos en infraestructures, acords de finançament..... 

4ª utilitzar tots els recursos que te l'estat espanyol bona part finançats per nosaltres per acabar amb la nostra identitat, reduir la nostra llengua, cultura, a un fet residual i folklòric. 

5ª utilitzar les forces polítiques catalanes que per convicció o per interessos estan disposades a col.laborar en aconseguir tots aquests objectius ( pp,psc-psoe,ciudadanos). 

6ª i potser la mes important, comptar amb la col.laboració del govern de la Generalitat es l'únic bri d'esperança que tenim, es que hi ha una part important de la nostra gent que lluite perquè això no arribi a consumar-se, sobretot gent de la societat civil, entitats, associacions .... ara mes que mai ens fa falta despertar consciencies i lluitar per la nostra llibertat identitària com a poble, necessitem mes que mai unitat de tots els que se senten catalans i per tant veuen en perill la seva identitat nacional, el seu futur econòmic, social,cultural... van a per nosaltres, des de fora i des-de aquí, la nostra vida serà cada cop mes precària, a nivell econòmic, social, de valors, d'identitat o tenim molt magre, si no som capaços de unir-nos en un projecte comú valent, sense por, sense límits, i no ens trèiem de sobre l'escanyament a que ens te sotmesos l'estat espanyol, amb la col.laboració de molts poders interessats en que això continuï i desmuntar així el futur d'una Catalunya lliure, independent en la que pugui decidir la seva gent, el que realment ens convé i no ens vingui imposat des de fora amb la col.laboració alguns d'aquí, que es el que ha estat passant els últims 300 anys, Catalans només nosaltres ens podem fer lliures si lluitem per nosaltres.

PENÚRIES DEL POBLE CATALÀ.

Sr. Mas- Colell, crec que a nivell personal i institucional fan tot el possible perquè l´economia catalana no decreixi, però vostès tampoc han d´ignorar les "trifulques" , penúries que el "poble català" les classes més humils estan passant. Perquè el que ha passat , el poble no en té cap culpa i és el que ho està sofrint de manera més forta. Han estat els governants que ens han posat en aquest embolic-crisis- estafa, amb el recolçament de les entitats bancàries  i altres. . .que han estat capaços de mentir, enganyar de manera vergonyosa, endosant les 2participacions Preferents de Repsol, Telefònica i les pròpies de les mateixes entitats. Per tant els hi prego que posin mà tambè a aquestes entitats que han estat capaces de mentir endosant productes tòxics a moltes persones que tenien confiança amb que estava a darrera la taula fent la gestió. Venent quelcom que sabien que hipotecaven al comprador de qualsevol cosa menys estabilitat i confiança en el futur. Espero que no es deixin intimidar i ajudin a aquests contribuients que ho estan passant molt malament, i que no saben per on encaminar aquest mal son. Perquè no es tracta d´anar al Síndic de Greuges, i dona una carta denunciant el que passa. . amb aquesta acció no s´ha arreglarà res.Primer independència. llavors a resoldre els problemes normals de un país lliure. Evidentment que tindrem problemes de tot tipus, pero serà més fàcil intentar resoldrels. La independencia no es la panacea, pero es molt dificil fer coses (com per exemple, sortir de la crisi) quan el teu propi estat t'espolia el 10% (a mes de no inversions signades i no fetes) del PIB i legisla en contra teu.

TV3 I CATRADIO.

No em preocupa gaire que tv3 i Catalunya radio tinguin menys pressupost, potser així podran recuperar el seu esperit fundacional. Un esperit fundacional que traspassava la pantalla en forma d'un entusiasme indescriptible. Aquells joves amb una sabata i una espardenya i durant molts anys, van fer meravelles per aixecar l'autoestima del país. Avui, amb la fastigosa censura en forma de quota política, serien impossibles els memorables programes de radio com El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico o els extraordinaris debats polítics i culturals que si feien a tv3. En l'actualitat tenim uns infectes telenotícies, absolutament espanyolitzats. La completa absència d'autèntics debats, a menys, que aquestos estiguin prèviament ben pasteuritzats per la censura en forma de quota política. Nomes cal veure com llanguix l'ultim que queda dels grans, com era Millenium. De moment, l'aguanten gracies al seu antic prestigi però el van desnaturalitzant poc a poc fins que la seva desaparició passi inadvertida per la gent...Per això és tan important la creació un mitja que sigui prou potent i en clau Catalana, un mitja que aposti descaradament per la independència de Catalunya. Un mitja, que necessàriament hauria d'estar finançat per patriotes amb diners i per la butxaca de la gent del carrer. Sense aquest mitja, la nostra societat li mancarà sempre la suficient massa critica per obtenir la independència.