Les intencions del govern espanyol.

¡Així, no!

MIQUEL
BUCH

 

És un mandat parlamentari i un compromís del govern que aquest any entri al Parlament una proposta de nova llei de governs i hisendes locals de Catalunya. Les entitats municipalistes i el Departament de Governació fa mesos que treballen perquè, des del consens i fruit d’una rigorosa anàlisi de les necessitats del nostre país, puguem definir una nova organització dels ens locals més eficient, eficaç i austera, i que defineixi a qui correspon exercir les competències.
És el que jo anomeno «qui fa què, què fa qui, i qui ho paga», sempre pensant com es presten millor els serveis per als nostres veïns i veïnes. Aquesta iniciativa la portem des d’aquí perquè el nostre Estatut d’Autonomia deixa clar que l’organització territorial i competencial dels ens locals és part del nostre autogovern.
En paral·lel, ens trobem que des de Madrid arriben cada setmana idees diferents: primer, es parla d’eliminar municipis; després, només de traspàs de competències; després, de l’eliminació de mancomunitats i consorcis (figures que en molts casos no tenen cap cost econòmic i que aconsegueixen que sigui molt més barat el servei que presten). ¿Aquesta és una bona manera de fer les coses? De ben segur que no. A més, la reforma neix amb una temptació recentralitzadora i d’envair el nostre autogovern i l’autonomia dels ens locals. No hi ha hagut consens entre l’estat i els governs locals ni amb la resta de forces polítiques. Potser es farà per empatx de majoria absoluta. El govern central posa l’altaveu anunciant una gran reforma del món local, com si els ajuntaments fóssim el gran problema, i com si això fos la solució al problema de l’administració espanyola. I, davant d’aquesta situació, els alcaldes i alcaldesses diem prou. L’administració local enfront de la resta d’administracions, segons el CIS, és la més ben valorada pel ciutadà. Tot el món local és el responsable de només el 3,4% del deute de les administracions públiques. Aquesta dada demostra que no som els màxims responsables de la mala situació general. Cada administració ha d’assumir la seva part de responsabilitat, en particular la de l’Estat, la més deutora.
Abans de voler resoldre l’organització municipal, potser haurien de començar assumint que ells sí que són una part important del problema, suprimint alguns ministeris amb competències descentralitzades. Desconfiem per tant de les receptes «que tot ho curen», i sobretot «que només curen els mals aliens». Sembla que les intencions del govern espanyol passen per amputar un conjunt de competències dels municipis de menys de 20.000 habitants que passarien a ser gestionades des de les Diputacions. A Catalu-nya, això comportaria quedar-nos només amb 63 ajuntaments amb la gestió directa de les actuals competències; 44 a la demarcació de Barce-lona, 10 a Tarragona, 8 a Girona, i en el cas de Lleida, només la capital. Una proposta que, a Catalunya, ignora els consells comarcals o l’Àrea Metropolitana, que, per proximitat al territori, ja estan prestant avui serveis de manera eficaç. Unes entitats que ja he dit al principi que s’han de repensar i fer més austeres, eficients i eficaces. ¿Estem dient que un veí de Llavorsí haurà de fer 138 km fins a Lleida per poder fer un tràmit? Convertirem els veïns i veïnes de pobles petits i allunyats de la capital de demarcació en ciutadans de segona, i no ho podem permetre.
Catalunya té una organització institucional que respon a la realitat del nostre territori i els representants del món local defensarem aquesta realitat. Si es concreta la proposta, es trobaran amb un rebuig frontal del món local català, encapçalat per l’entitat majoritària del municipalisme català, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.

PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS