Anem llestos Independència quan mès aviat millor.

Sobreviure el fallit històricament estat ESP. Un estat que mai ha sapigut ni li ha interessat saber quina és la finalitat dels estats: Donar benestar i dignitat als seus ciutadans. Entenen l'estat ESP com la megacasta funcionarial-oligarquica que sempre ha viscut d'uns altres pobles i ha deixat el poble ESP a la miseria. Algú em pot dir algún moment de la història de l'estat ESP en què no hagi ofert miseria, violència i indignitat?. L'estat ESP no va passar la Ilustració i menys encara la Revolució Industrial ... i no cal recordar que tampoc va tindré mai unes Corts medievals com les catalanes precursores del Parlamenterarsme modern. L'estat ESP es va quedar anclat en el Feudalisme més ranci i més ineficient. Les mesures actuals tracten de salvar l'estat no els ciutadans que li donin el sentit de ser. Per tant no tinc cap rencança en dir que l'estat ESP se'n pot anar a la merda doncs com a estat és d'una inutilitat i d'una manca d'ètica que no mereix cap esforç que puguem fer els ciutadans que per la força ens veiem obligats a pertanyer-hi. Som ciutadans, oi? Doncs ... per què no actuem com a tals?

Si ens hem d'esperara a lliurar-nos de corruptes, explotadors, banquers (i banqueres) tirans, etc. etc. , anem llestos, Independència quan més aviat millor, ara si pot ser, gentola sempre n' hi ha hagut, la hi ha, i la hi haurà, simplement el mon es així, te aquestes coses, i hem de lluitar contra elles, des de dintre, no hem d'esperar tots siguem purs i candits per organitzar-nos la vida.

La crisi farà reviure conceptes com ara la lluita de classes que els ideòlegs del liberalisme creien extingits com els dinosaures. Efectivament, amb el model neoliberal vigent s'estan aguditzant les contradiccions del propi sistema i posant en perill la pròpia supervivència del mateix. La "fi de la història" va morir fa uns quants anys. En la seva recerca desenfrenada d'increment de plusvalues avui devaluades les classes dirigents estan possant sota una olla de pressió les classes populars en un procés que se'ls pot girar en contra. Ho veiem dia rera dia com en aquest sistema corrupte i podrit els sacrificis van adreçats només cap el d'abaix mentre s'està produïnt un trasvàs i robatori de riquesa d'avall cap amunt i cap els qui tenen més, accentuant la precarització i exclussió de les classes populars.