Els piquets , els esquirols i la DEMOCRACIA.

1. Els piquets no són tan informatius com el nom tradicional indica (és possible que escrigui properament un article sobre els piquets, espero que no  us indigneu perquè no hi poso mala intenció!).
2. Els esquirols són gent que, al capdavall, senzillament no estan d’acord a seguir la vaga general pel motiu que sigui, i en principi convindria respectar-los la decisió.

La democràcia és, d’entrada, una utopia inabastable. Hi ha països que s’hi acosten més, d’altres que menys i després està Espanya, que és un escàndol a tots els nivells. No dubto que el parlamentarisme no és representatiu, perquè, fins i tot en el cas que de debò la gent se sentís identificada amb algun partit, l’opacitat parlamentària posa molts esculls, començant per les llistes tancades i acabant per aquesta elitització actual dels polítics, que sembla que visquin a banda del poble. Ara per ara, em donaria més garanties una evolució des de dins del sistema, amb un grup de persones incorruptibles que fossin prou fortes per posar-ne en dubte les bases capitalistes i allunyar-se’n progressivament. Sé que és difícil, que com bé deien al principi no deixa de ser reformisme en comptes de ruptura, però em sembla la via més encertada, potser per una mera inclinació personal cap a l’acomodament. De totes maneres, m’ha interessat molt llegir les diferents opinions, perquè sotmeto la meva ideologia a matisos constants, nodrint-me tant com puc d’allò que m’expliquen i, si a hores d’ara refusaria l’activitat radical, el curs dels esdeveniments ens obliga a no donar res per refusat eternament. Gràcies, doncs,per la vostre paciencia.

VAGA GENERAL.

Deixem que  corregeixi una cosa, el camí emprés pel PP no és reformista sinó reacionari. Una actitud reaccionaria busca un canvi per tornar a un antic estat (i aquesta reforma fa retrocedir bastants anys de drets laborals, aconseguits amb vagues). Una reformista, en canvi, busca un progrés a base de petits canvis i sense l'ús de la violència, però mai enfrontat el problema real de cara: l'Estat i el Capitalisme. Aquesta sembla ser la actitud.

Deixem dir-te també que crec que no estas molt ben assabentat de quin dia era el 29M.
Era un dia de VAGA GENERAL, vull dir, la manifestació no era l'eix de la jornada, no era la finalitat mostrar el nostre rebuig. La finalitat d'una VAGA GENERAL és minar l'economia, fer devallar el PIB de l'Estat i el benefici de les empreses i la burgesia per demostrar que la classe obrera no està disposada a aguantar l'esclavització a que ens sotmet aquesta reforma, i que tenim molt de poder.
L'objectiu d'una VAGA GENERAL és tocar on els hi fa més mal, la butxaca! No pas unir-nos molta gent a fer quatre crits, aixó és a més a més.

Respecte el dubte que tinc sobre si hi ha ideals darrere les accions que pretenen criminalitzar, jo dic que si. En TOTES les accions? Això ja no ho sé, però algunes tenen raó de ser.
Les fogueres  són barricades, tallen el trànsit evitant l'accés de mercaderies i esquirols que venen de ciutats dormitori, també intenten evitar el pas de les furgones dels mossos. Per què? Doncs perquè els piquets puguin actuar. I com actuen? doncs destrossant bens materials. Arbitrariament? no, ataquen a les multinacionals capitalistes i bancs/entitats financeres. Darrere aquest tipus d'actuacions hi ha ideals, hi ha una lluita anticapitalista.

Finalment,  volia dir que la societat ja fa temps que ha abandonat 2 dels eixos que s'esmenten. La democràcia no és parlamentarisme, només en una societat autoorganitzada en assemblees hi ha realment democràcia. I la veritable esquerra només es troba en les posicions suficientment crítiques com per posar en dubte el sistema establert, el capitalisme.

la força de la raó.

Amb Espanya el poble català va a la ruïna i per això cal que tant aviat com es pugui marxem. No dubto que hi haurà problemes però mai seran tan grans com els que hem hagut de patir des de fa més de tres-cents anys. Si  volem quedar amb la  utopia d'una Espanya de tots, hem quedarem  però no ens vingueu a dir-nos què ha de fer el nostre poble. A Espanya, com va dir Joan Maragall, ha arribat l'hora de tallar els lligams i abandonar el mar podrit on ens trobem i anar cap Europa com a catalans i catalanes. I Espanya no ho podrà impedir perquè si ells tenen la raó de la força, nosaltres tenim la força de la raó i Europa entendrà que no es pot impedir que democràticament i pacíficament ens declarem República Catalana i si Espanya fa ús dela força, a banda de les repercussions militars dels altres països europeus i Estats Units [recordem el cas de Sèrbia], segur que seria expulsada de la UE.

PREFERENTS = ESTAFA ?'???

Que valents que són aquests de la Caixa, i els seus amiguets, amagant-se darrere les poltrones. Fan la gran estafa però, al mateix temps, t'amenacen que si no compleixes amb els teus compromisos et prendran tot el que tens i més. Be, que t'arruinaran la vida. No se si la gent ho veu, però el màxim responsable d'aquesta crisi, el sistema financer, està acoseguint, després de tres anys, de sortir-ne guanyador i fer pagar els plats trencats a una ciutadania que és victima de sistema.
Aquest pinxos, "xulos", prepotents, lladres, perquè ho són, mentiders, perquè ho són en vendre el què han vegut a gent ignorant en temes financers, són pitjors encara que els anti-sistema. Però no cal que patim, aquests no aniran pas a la presó, abans al contrari, encara els riuran les gràcies per allò que han fet i deixar d'explicar. I no parlem d'en Botin, el gàngster més gàngster que un "capo" de de la "Cosa Nostra" o la màfia.

Estat propi: ara toca Unió

No fem més demagògia i recordem que els partits polítics representen un segment de la sciedad, no tota la societat.
Gairebé n'agraeixo totes les arrabassades i crims que ens hi fa espanya si són per posar en estat d'alerta tant de català de bona fe ( així ignorant) àdhuc de simple ésser humà amb consciència, de bona consciència!, ço és, com bé n'acaba el text .. el farà ser, per fi, ' responsable ' així pro sobirà/ demanar se'ns independitzin d'una punyetera vegada! PD: espanya és misèria i mort moral i material i seguir-hi .. n'és ser ' còmplices de nostre propi assassinat '! Nota: si encara a hores d'ara no se n'adona .. vagi's a fer una volta per on diuen d'ésser compatriotes nostres i sabrà els cops que hi rep! Anotació al marge: verament n'estic esgotat de tant ' nyic-nyic ', de capgirella'm indefinidament pel mateix assumpte .. si us plau!, què més ens hi han de fer?
Nomes afegir, que accepto els molts errors comesos pel Catalanisme al llarg de seva historia recent dels últims trenta-cinc anys. Potser que davant les circumstancies i de les contradiccions en que ens hem trobat eren inevitables...Peró el que no podem fer mai, és fer de tontos útils del espanyolisme. Com sí han fet segurament amb bona fe, molts polítics independentistes (dividits i barallats) gastant unes energies que no tenim, en focs d'artifici que no van en cap lloc. Nomes serveixen per fer el joc a la extrema dreta feixista que espera la seva oportunitat...El camí per la independència passa per ser decidits i valents. Peró sense unes grans dosis d'intel·ligència i oportunisme no arribarem a cap lloc...Una bona mostra d'intel·ligència i camí a seguir, és la recent Assemblea Nacional del palau Sant Jordi.

la fase decisiva.

En Patxi López no és més que un peó del nacionalisme espanyol, un pobre home que fa el paper assignat. Hem de ser conscients que si be fins ara era rapinya i menyspreu, es pot dir que el conflicte, els prolegòmens de la lluita per la independència ja ha començat la seva fase decisiva. Veu que hem perdut la por, i l'Estat mou les seves fitxes, es prepara per a neutralitzar-nos, sense que fora d'Espanya es noti gaire. El setge actual anirà creixent, mitjançant l'economia, les lleis, els jutges, etc., i òbviament la política, car ells tenen la paella pel mànec. Si la discriminació de les infraestructures catalanes o la desaparició del sistema bancari català són peces clau per restar-nos força, el control de la policia els és vital per neutralitzar qualsevol iniciativa reixida, arribat el cas, àdhuc empresonar polítics. Després ja s'inventaran alguna llei per a justificar-ho. Siguem-ne conscients perque, des de les clavegueres de l'Estat, ja han començat la partida, a partir d'ara tocarà bastos dia si dia també, a plena llum o d'amagat, i cal decidir quin paper farem davant els nostres fills i el món.
Ahir un conegut em va enviar un correu electrònic fent-me la pregunta de si recordava quina va ser la darrera vegada que dins l'entorn de la nostra gent d'ordre es produeix algun gest nacional i al cap de poques hores no ho responen amb imatges als telenotícies de persones emmanillades més o menys d'aquell entorn. No vaig saber què respondre perquè hauríem de tirar molt, molt enrere i la meva memòria no dóna per a tant. Però sí que vaig pensar que, tan bon punt Unió assumís les posicions de Vila d'Abadal, tindríem algun democristià amb manilles obrint els telenotícies acusat, no sé, de pagar en negre la dona de fer feines.

Jo avui treballo.

Primer de tot, els felicito per la seva coherent intervenció en el programa de Els Matins de TV3. Ja és hora de que plantem cara en aquest intocables dels sindicats. Mentre promouen la vaga, sense arriscar ni un cèntim d'euro de el seu sou, nosaltres perdem un dia de sou si fem vaga. Ells no tenen cap risc de perdre la feina (doncs son del sindicat de treballadors) i la resta posem en perill la nostra feina. On s'ha vist i escoltat que un sindicalista demani " un aprovat pels piquets", FINS AQUÍ HEM ARRIBAT! Aquesta vaga jo crec que no arreglarà re més aviat al contrari. Sindicats? sí per els que ho vulguin però cap coacció per els que pensem que no ! Crec que és bo estar amb una societat democràtica i poder expressar-nos lliurement encara que hi hagi gent que no admeten " com ho fan el dictadors" la disconformitat amb ells.
ara que els baixen la subvenció protestant! els sindicats sí fossin com els del principi fora bo. Ara no més serveixen per ells mateixos. Bons menjars, bons viatges i sous de directius! és per això que sempre anem con els crancs, marxa enrere i derrapant!
Demostra una cosa: els sindicats continuen tenint sentit en el món més obrer i industrial. Els treballadors de puny de camisa, com diuen al Regne Unit, els que van a treballar amb vestit i corbata, tenen un allunyament a això. L'americana promou una disjuntiva: aquella assimilació a la patronal. Mai no havia estat tan fàcil amansar les masses que posant-los una americana i donant-los un despatxet o una targeta de visita. Per la resta, els Sindicats -així, en majúscula i en genèric- no vol dir res. Demostra el poc coneixement que en tens i el parlar per parlar. Els sindicats -en minúscula- sovint fan bona feina i lluiten perquè tots (tant els que els critiquen com els que no) en surtin beneficiats. I això sembla un pamflet radical a favor de la lluita obrera (bla bla bla). I res de tot això. Sóc convençudament de dretes i em sembla LAMENTABLE assimilar sindicalisme amb dreta i esquerra. Sindicalisme va unit a treballadors, per oposició a patronal. Cadascú es posiciona on vol, només faltaria, però em fa riure o vergonya aliena tota aquesta gent que, essent un treballador com qualsevol altra, es permet de mirar els treballadors menys qualificats com els pobres obrers. Com si hi hagués gaire diferència...