A les seves ordres, MH President Mas!!*!!

El President Mas és el President de la Generalitat a qui li ha tocat liderar la transició nacional. Ell és l'home afortunat que té l'encàrrec de fer de "President Frontissa". Ell és qui ha tingut el coratge, el seny i la responsabilitat de recollir la inquietut de la majoria dels catalans i qui formalment, ha començat a fer passes institucionals en aquesta direcció. És indispensable que tots li fem costat al marge de la ideologia que ens defineix. Ara, allò que és important és la independència, objectiu transversal que plana per sobre dels partits i de les estratègies polítiques de baixa volada. Tots els partits catalans li haurien de fer costat i tota la població hauríem d'estar al seu darrera donant suport incondicional. No es tracta de messianisme, ni molt menys, el President Mas no el veig, precisament, embriagat. És molt important la unitat de tots els partits catalans i aquells que no vegin clar que ara és el moment de fer pinya a l'entorn del President Mas voldrà dir que tenen un greu problema de miopia política i se'ls podria retreure una greu manca de generositat envers el país. Ens cal un President fort perquè pugui suportar tota la pressió d'aquest punt d'inflexió tan important i decisori que ens ha de permetre passar pàgina en la història del nostre país. Un cop assolida la independència ell ja ha advertit que no es tornaria a presentar, esperem que sigui en compliment de la seva paraula i no perquè no pugui. Des de l'exterior, la resta de països i d'estats del món que observen el naixement d'un nou estat a Europa, no entendrien un procés d'alliberament nacional sense un cap visible al front de tots els catalans. Ell és, doncs, la cara visible, prudent, pacífica i amable tan a l'interior com a l'estranger. Calen més veus que l'enforteixin perquè en ell és on pivota i es centrarà la pressió quan arribi el moment de fer l'últim salt final. Ens cal fer més explícit aquest suport per part de tots els partits catalans. Totes les oportunitats perdudes en fomentar la unitat han de ser considerades autèntics actes de deslleialtat al país. A partir d'ara s'imposa treballar per aquesta desitjada unitat de tots els partits i fer-ho explícit, sense vergonya, amb la fórmula que sigui i que més convingui. Les circumstàncies fan que tingui sentit, per exemple, fer un front comú a les properes eleccions europees. Creieu-me. No en dubteu.

Tots som el país, tots som la nació.

Aquestes dates marquen, es vulgui o no, agradi o no, el nostre ADN individual i col·lectiu, el nostre caràcter, la nostra manera de fer i de ser. I és important recordar-ho avui, un any més, perquè el nostre autogovern no neix amb la Constitució espanyola de 1978. Fa segles que tenim la voluntat d'autogovernar-nos.
Per molt que alguns no ho vulguin, la història s'ha de tenir present. Ha d'estar en la nostra memòria. Com una vegada em va dir un amic: “la història és l'únic que les persones no ens podem fer a mida”.
Cal un respecte majúscul per la història i més per tots aquells que l'han fet, la fan i la faran possible. Els pobles d'arreu no serien pobles, si no honoressin la seva memòria.
Afortunadament però, lluny ens queda aquell segle XVIII. Avui a Catalunya hi viuen i conviuen en pau centenars de milers de persones diferents, malgrat passem per moments de gran dificultat, de preocupació, d'una certa convulsió. Són molts aquells que pateixen les ferotges conseqüències d'una crisi que està sent massa llarga i poc piadosa. Però ens en sortirem! Costarà, però ens en sortirem!
Seguirem caminant, sense perdre l'esperança, per continuar construint una nació al servei de les persones, de tots i de totes, no d'uns quants, com alguns ens volen fer creure.
Ens ho volen fer creure atacant el fonament de la igualtat a casa nostra: la cohesió social de totes les persones i la llengua, com a instrument bàsic d'inclusió.
Tot i el patiment actual, tot i les amenaces constants contra les nostres institucions, la nostra cultura, la nostra economia, el nostre autogovern ... no podran desfer la cohesió social del país, malgrat ho intentin. No ens resignarem. Aquí sí que no podran.
Perquè la nostra nació no tindria sentit si no poséssim en valor primerament els catalans i les catalanes. Catalunya necessita de tots nosaltres. Necessita que la seguim construint des del progrés, la igualtat, la llibertat i la justícia social. Perquè aquest país és viable i és competitiu. Per això cap català, cap catalana, en pot quedar al marge, parli la llengua que parli, sigui quin sigui el seu origen, condició, ideologia o orientació. Tots som el país, tots som la nació.
Com tampoc podran, malgrat les amenaces constants, trencar el nostre major signe d'identitat col·lectiva i de comunicació: la unitat de la llengua. L'any passat m'atrevia a dirigir-vos unes paraules en mallorquí i valencià. Enguany, unint-me al crit unànime en favor de la unitat de llengua, davant el rebateig polític i d'insult a la intel·ligència que ha merescut el català a la terra germana de l'Aragó, fins i tot corrent unes sigles que no vull ni pronunciar, i amb el posicionament contrari d'una bona part de la societat aragonesa i de les seves Corts, només uns mots en una de les parles de la Franja.
Patriotes, el catalanisme cívic, constructiu i pacífic fa por. Continuem doncs sent cívics, constructius i pacífics, per ser alhora inclusius, com hem fet tota la vida. Com us deia, la nació que som, el país que construïm, és de tots.
El dret a decidir no ha de fer por. Les urnes democràtiques no han de fer por perquè no podem posar límits a la democràcia. El dret a decidir no és cap confrontació, com alguns també ens volen fer creure. El dret a decidir també és cívic, constructiu i pacífic. I per damunt de tot, el dret a decidir és democràtic.
Catalunya té voluntat, té talent, té orgull, té institucions, també té errors, però ens té a tots plegats. Per tant, tenim raons suficients perquè el poble català segueixi somrient, segueixi somiant.

Memòria, criteri, seny i sentit comú !!!!! Pot tornar en Carod ?????

Evidentment poca gent va entendre Carod. Només els escollits i il·luminats per aquest magne personatge heu sabut copsar la seva grandesa. Jo com a plebs que sóc no estic capacitat per entndre'l, i no sabeu com me n'alegro! Ho sento, no dec ser massa intel·ligent i encara no he pogut superar el trauma dels dos tripartits, i em sembla que em moriré sense fer-ho. Per mi ERC pot fer allò que més li plagui, en té tot el dret, així com jo el tinc per passar-ne olímpicament.

Memòria, criteri, seny i sentit comú!, A totes les futures eleccions, europees, municipals, consulta i potser governamentals, hem de tenir memòria, criteri, seny i sobre tot sentit comú. Memòria per recordar que les formacions que varen conformar l'anomenat tripartit, van donar el govern de la Generalitat a Madrid, no una legislatura, dues!!, deixant Catalunya amb un exponencial endeutament, descrèdit internacional i mancat de creixement. Criteri, no ens hem de deixar influenciar massa pels molts comentaristes que intenten infiltrar determinats perjudicis als ciutadans, nosaltres ho hem de tenir clar. Seny , encara que tinguem unes simpaties o unes antipaties polítiques, hauríem d’ésser capaços de deixar-les de banda, costa, però si els partits favorables a la llibertat del poble català demanen entrar al govern i es forma un govern de coalició, penso que haurà quedat demostrat la bona voluntat de tots ells i el poble català podrà prendre consciència que s’està actuant pel be dels ciutadans i no en sentit partidista. Sentit comú, hem de reconèixer que l’equip de CDC, és l’únic que està preparat i reconegut per encapçalar aquest procés cap a la llibertat, i si com esperó si sumin altres forces polítiques, llavors la llibertat del poble català està mes a prop que mai.

Comprenc les reserves de molta gent de que torni, però no ens podem permetre el luxe de perdre gent tan brillant, intel·lectual i políticament, com Carod..Penso que la seva aposta de fer president un Andalus com Montilla per cohesionar Catalunya era encertada, però mai en el segon tripartit, quan s'estava ensumat l'esclat de les bombolles del complex mafiós: Totxo/Financer, que van provocar la ruïna de la Generalitat per la mala gestió del tripartit, sense cap dubte, si esquerra s'hagués aliat amb CiU, ens haguéssim estalviat l'actual forat econòmic de la Generalitat..

FOC NOU, ens cal el foc nou actual, no les brases antigues. En Carod podria tenir "cadàvers" a l'armari. Millor que es quedi a casa, el seu moment va passar i el va desaprofitar.

Gràcies a Déu ens ho estant posant bén fàcil...

Poc a poc, i com la pitó constrictora, els espanyols ens aniran ofegant fins la desaparició de la classe mitjana de Catalunya en primer lloc, la progressiva desaparició de l'industria que va fer gran Catalunya d'una manera planificada, per acabar prostituint els catalans amb feines del sector serveis a sou del turisme de saturació, com: “Si no coneces Salou no coneces espanya”...Comprenc que el govern es vulgui carregar de raons, però no tingueu cap dubte que al final d'aquest proces, haurem de decidir entre la submissió, o una declaració unilateral d'independència..Hauríem d'anar preparant a la gent perquè entenguin que les incerteses d'una DUI, són infinitament millors que la certesa absoluta de la mort de Catalunya com a nació, si ens quedem com estem.

El poble, entenent com a tal el conjunt d'individus considerats com a ciutadans, no te els coneixements necessaris que es requereixen per formular i pretendre tirar endavant una pregunta tant transcendent com aquesta, per la que portem esperant 300 anys. Per això hi ha uns professionals de la política que amb el degut assessorament de juristes, lingüistes, diplomàtics i un ampli ventall de professionals de diversos àmbits i de gran renom i rellevància, estant treballant per que abans del 31 de desembre d’enguany, els ciutadans tinguem la data de la consulta i la pregunta mes adient possible, tal i com ens varen dir. El que s’està plantejant per algunes persones ho podríem extrapolar, com aquell que va al cirurgia amb un dolor de ventre i li diu com ha de fer la incisió, amb quin instrument i per on ha de tallar, oi que fora impensable?. Per tant sobren tots els comentaris absurds i demagògics que dia rera dia van repetint. Doncs el que porten aquests comentaris es al nostre propi descrèdit davant els qui no volen que aquest procés tiri endavant. A l’equip de govern hi han grans professionals als qui em d’agrair tot el seu treball i dedicació, i en un moment com aquest, pretendre fer partidisme, com fan els grups minoritaris, em sembla un insult majúscul a la resta de ciutadans, i que només demostra una manca de maduresa política i de professionalitat, com també una manca evident d’equip per governar. Sembla clarament que el pretenen és carregar contra CIU, això podrien fer-ho sempre i quan sol·licitessin al govern actual participar en la governació, llavors poden aixecar la veu, però sense implicar-se directament en la governació i en el delicat moment que vivim, és com diríem col·loquialment “enfotresen”. Per tant, poble de Catalunya, hem esperat 300 anys, podem esperar tres setmanes oi?

Gràcies a Déu ens ho estant posant bén fàcil...Ja no hi ha CAP excusa per no fer la consulta (i/o convocar eleccions plebiscitàries l'any que vé. Ah! I a més cal portar el "govern central del PP" davant el Tribunal Europeu de Justícia, atès que vol carregar-se l'aplicació del principi de subsidiarietat - que forma part de la nomativa comunitària i té rang superior a la "constitución" - en detriment de la Generalitat, que TAMBÉ forma part de l'estat espanyol que exerceix competències pròpies en el marc de la UE i fins i tot de l'"estatutet" (que - mentre no esdevinguem independents - ENCARA forma part del "bloc de la constitució").

Si no assolim la independència patirem una desfeta com a minim tan grossa com la de 1714 i ens collaran encara mès. Perque els nous decrets de nova planta jà estan en marxa: llei Wert, llei Fernandez, proposta de reforma de les administracions, i tot el que vindrà despres com a revenja per la gosadia de posar en perill la seva sagrada unitat... Independència o mort com a poble i cultura. No ens queda un'altra.

Aviat us direm adéu.

 Aviat us direm adéu, i els vostres capsigranys a Catalunya (PP, C's i les restes del PSC), es veuran catapultats al ridícul més absolut, i a la desparició conjunta amb el vostre decrèpit i fallit estat. Aquesta marginalitat en la qual us posicioneu és el símptoma de la impotència del colom que es mor, i que s'amaga en una portalada o en una rac´fins que perd tota força vital. Això us passa, i voleu morir matant. Que trist i retrògrad! A Escòcia es riuen de vosaltres, a Gibraltar també, a França, Alemanya, Àustria, Luxemburg i Holanda, per no citar Itàlia, ho fan més discretament. I a Catalunya cada dia ens pixem més de riure amb les vostres titellades. Tancament de Canal 9; agressions al català i a l'escola de les Illes, llei Wert, llei Fernández-Díaz, Tribunal Constitucional; negativa a Catalunya per poder votar democràticament...et al. Esteu arribant a la desfeta absoluta. Us esteu podrint i encara no sou morts del tot: fixeu-vos quina fi us espera. I ara està despertant democràticament allò que vosaltres anomeneu colonialment Las Vascongadas, o sigui, Eukal-Herria. Us queda ben poc, per desaparèixer definitivament. De fet, sou un mirall de Sèrbia; el resquici de la ruïna del que va ser el Gran Imperio dels que ho van violar tot arreu. Quin riure, i quina sensació de privilegi poder viure la vostra fi. Se us escapen els pets de moribunds, i no ho podeu evitar. Heu sembrat odi entre la gent ignorant, per romandre en el poder mig segle més, però Catalunya es va despertar fa un segle, perquè el que hi passa avui no és fruit de tres mesos, ni del franquisme, ni dels polítics del Parlament; és el resultat del pensar de gent intel·ligent durant tres segles; l'herència història que besavis han llegat a avis; avis a pare, pares a fills, fills a néts i néts a besnets. La història fidel i real, no la que us heu inventat vosaltres, i que avui voleu fer passar com a bou per bèstia grossa. Catalunya ha estat, des del 1714 i fins avui, una colònia impositiva, on els botiflers han suposat el vostre gran capital, i després, sistemàticament, els heu anat decapitant. Però els esclaus i els botiflers no se n'adonen, ni avui. I la resta ho tenim tan clar! Tan clar! No us estimem, perquè no es pot estimat l'agressor que arrabassa drets i sentiments, que vol imposar a casa d'altri i transformar la llar aliena en la seva, desposseint el legítim titular/propietari de tot dret i costum propi, que es canvia per drets, costums i lleis foranes: heus aquí els Decrets de Nova Planta, i fins avui. Ni els immigrants de fa 50 anys us estimen, malgrat que els vau enviar per eradicar la llengua, la cultura i la catalanitat d'aquest poble. I això és el que teniu avui. Més clar, l'aigua. Sou una xacra i una vergonya pel futur del món. Good Bye, Spain, you are Pain sense remei! Us esteu podrint...sense remei.

La moda d'ERC : Oriol Junqueras.

Oriol Junqueras, president d’ERC, és un home que ha cultivat una imatge planera, senzilla i propera, i que utilitza un llenguatge que els ciutadans entenen. Però el gran encert de Junqueras és haver-se allunyat prou del PSC com perquè ningú li hagi d’anar recordant els set anys que van compartir la moqueta del poder; i haver-se acostat en la mesura justa a CiU sense embrutar-se en la governabilitat del país. És a dir, Junqueras ha avalat i votat des de l’oposició al Parlament les retallades socials que els catalans tant critiquen però la ciutadania no ho ha arribat a percebre. No surt mai a la foto de les retallades, només surt a la foto de la reivindicació nacional. Tot això en un moment que l’opinió pública ja parla de forma oberta del dret a decidir, de la independència i de l’estat propi per Catalunya.
Oriol Junqueras, president d’ERC, és un home que ha cultivat una imatge planera, senzilla i propera, i que utilitza un llenguatge que els ciutadans entenen. Però el gran encert de Junqueras és haver-se allunyat prou del PSC com perquè ningú li hagi d’anar recordant els set anys que van compartir la moqueta del poder; i haver-se acostat en la mesura justa a CiU sense embrutar-se en la governabilitat del país. És a dir, Junqueras ha avalat i votat des de l’oposició al Parlament les retallades socials que els catalans tant critiquen però la ciutadania no ho ha arribat a percebre. No surt mai a la foto de les retallades, només surt a la foto de la reivindicació nacional. Tot això en un moment que l’opinió pública ja parla de forma oberta del dret a decidir, de la independència i de l’estat propi per Catalunya.
La política té aquestes coses. Quan CiU --la força hegemònica durant 30 anys que sempre ha evitat el xoc de trens i ha apostat per negociar amb l’Estat-- es troba un mur infranquejable a Madrid que nega al país la possibilitat de cercar un encaix adient amb Espanya; que bloqueja qualsevol avenç en el finançament; que rebutja el Pacte Fiscal i que menysprea amb la seva actitud el país compareix davant el poble de Catalunya per dir: A Madrid no volen saber-ne res, no mouran ni un dit per canviar el nostre malestar, ja els va be, ha arribat l’hora que els catalans votin que volen fer, a partir d’aquell moment l’electorat castiga Mas per les retallades i la crisi econòmica i no el compensa ni li valora la valentia de fer un salt nacional. És digne d’estudi que Catalunya infravalori el treball del president de la Generalitat que impulsa la consulta dels catalans per saber si estan a favor o en contra de la plena sobirania o de la tercera via; i que, en canvi, cotitzin a l’alça als que estan còmodament assegut esperant veure passar el cadàver polític de l’actual president de la Generalitat.

Què ha canviat a ERC en tres anys? Bàsicament, que saben esperar el seu moment, que el seu líder no milita en l’anti-CiU, que el PSC està en hores baixes i que el seu producte estrella, la independència, està a l’alça.

Sabria gestionar el post consulta pel Dret a decidir el partit de Junqueras? Si les enquestes com la del CEO són bones, el temps ho dirà.

TOTS A UNA, seguint el lideratge de l'ANC.

Jo el que recomanaria es que seguíssim tots a una la pauta que marqui l'ANC, que fins ara ha demostrat saber fer les coses amb la barreja exacta de coratge i pulcritut democràtica. Si cadascú comença a tirar per un cantó, es podria esgarriar el procés. Sobre tot, sobre tot, sobre tot, que no hi hagi accions violentes o ofensives o intimidatòries de cap mena contra els que no pensen igual, especialment, contra els espanyolistes. Si alguna cosa estan esperant amb ungles i dents els nostres adversaris és que la caguem. La més mínima possibilitat que els donem de comparar-nos amb els abertzales batasunos o la kale borroka, l'aprofitaran i no la deixaran anar fins haver aconseguit destrossar el moviment social sobiranista. UNITAT D'ACCIÓ, DISCIPLINA, RESPECTE ESCRUPULÓS ALS QUI NO PENSEN IGUAL, PACIFISME A ULTRANÇA, violències ni per respondre a provocacions. I després, si cal fer accions de desobediència civil, que es facin, però no la que a cadascú se li passi pel cap, sinó TOTS A UNA, seguint el lideratge de l'ANC que és precisament a on hi treballen cada dia moltíssims voluntaris, molta gent molt ben preparada, que porten anys preparant curosament aquest procés des de baix per a que no falli res.

Però a la vegada ens és necessari que ecspanya cometi un error, dit d'altra manera, amb permís, que faci una cagada. Si, amb permís, la cagada és prou forta com empresonar al MHP Mas, abolir l'autonomia catalana, i alguna altra animalada que no em puc ni imaginar i que l'Espanya imperial és molt procliu a cometre, l'Espanya que coneixem haurà begut oli. Ja podrem dir "finis coronat opus", que té res a veure amb l'opus dei.

La primera impressió va ser de fora de joc, i molts unionistes van creure que havia comés el seu primer error greu i es van llençar a intentar el que desitjaven feia molt de temps: desacreditar-lo per alguna cosa més que mofar-se del seu físic (cosa que demostra la seva catadura moral). Però a mesura que passen els dies es va veient que les paraules del Junki van fent forat i que produeixen un efecte de rearmament moral en les files de l'independentisme. Crec que al voltant de la via catalana s'ha produït, pel moment polític en què ens trobàvem, un error estratègic: no s'ha explotat convenientment l'èxit, i ha dominat totalment la reacció espanyolista "a cara de perro". Ells són conscients que estan en guerra (per ara només psicològica -mass media i diplomàcia- i logística -ofec econòmic-), i nosaltres estàvem aturats discutint la pregunta amb el lliri a la mà. Ara es para de "resistir", però això és impossible sense una visió estratègica encertada i sense tenir clar que si no tornem a prendre la iniciativa decididament i creativa no hi haurà defensa ni resistència possible. La nostra nació mil·lenària està sotmesa a una prova decisiva. No defallim, confiem en nosaltres mateixos i enfrontem els que ens volen anihilar i negar el pa i la sal com millor saber, des de la dignitat pacífica i democràtica,exercint-la com un poble lliure més sobre la terra.