Situació dura i difícil per CATALUNYA.

Com poden a hores d'ara continuar parla'n de concert econòmic, es que no pararan mai d'enfoter-se'n dels catalans. Catalunya pateix un espoli tant brutal que amb els anys acumula una quantitat de diners que si ara els tinguéssim seriam el país mes ric d'Europa. L'estratègia de l'estat espanyol amb L'avinentesa de la crisi, es acabar amb el ridícul autogovern que tenim, amb l'asfixia econòmica, treure pràcticament totes les inversions que necessitem per tornar a incentivar l'economia, a part de no haver complert bona part de les que s'havien de fer durant tots aquests anys, no pagar ni que la llei o marqui retornar una molt petita part dels diners que ens roben, acabar amb la nostra cultura, llengua identitat i un llarg etc..,  encara estem parla'n de concert econòmic, perquè per que no independència estem permeten que la majoria de catalans, cada dia que passe estiguem mes mancats de serveis bàsics, tinguem menys diners per arribar a final de mes i molts ja comencem a tenir problemes per sobreviure dignament, i tot això saben que si ens plantem i decidim el nostre futur democràticament i en solitari molts dels problemes que ara tenim es podrien anar sol-ventant: - si tots els diners que generem amb el nostre treball, esforç i sacrifici i els impostos, que S'i en deriven els administrem nosaltres, podríem fer una política econòmica seriosa, inversions en infraestructures per ajudar a l'implantació i desenvolupament del teixit empresarial, un sistema financer català solvent i que compleixi la seva funció de estimulació a traves del crèdit, ajuts..., de les empreses i famílies, tot això comportaria la creació de noves empreses i nous llocs de treball, la reducció de una part de l'atur i una estimulació de l'economia de la despesa. en definitiva hi hauria mes diners circulant, menys parats, mes feina, mes empreses, mes inversions publiques i privades, mes consum. i això comportaria mes bons serveis bàsics com l'educació, la sanitat, serveis socials, els nostres avis i també els nostres fills tindrien un futur molt millor. continuar a espanya vol dir tot el contrari del que exposat anteriorment,  no podem continuar amb la mateixa política que porte fent des-de els anys 80, perquè aquest cop si ho fem, deixarem a Catalunya i als catalans en la situació mes dura i difícil des-de la postguerra.

I en què consistirà el rescat?

 Cal tenir clar que un rescat no implica la sortida de l’euro, sinó que es fa precisament per evitar aquesta sortida. En essència, vol dir que aquest bilió d’euros guardat a Luxemburg es posarà a disposició de l’Estat en forma de préstec assumible, segurament al voltant del 4-5% (quan els mercats estaran demanant el 8 o el 9%). A canvi, és clar, arribarà la temuda intervenció directa de l’economia espanyola.

Qui intervindrà Espanya? El precedent ens diu que la Unió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional -la troika, en argot comunitari- elaboraran un pla d’emergència i obligat compliment per a Espanya. La intervenció no significa necessàriament la caiguda del govern, tot i que tan a Grècia com a Portugal els governs que van acceptar els primers plans de salvament no han sobreviscut.

Què haurà de fer l’Estat? Si ens fixem en Grècia i Portugal podem tenir una idea de quines seran les prioritats de la troika:

1. Reducció dràstica de la mida de l’Estat, tancant o venent empreses públiques, acomiadant funcionaris i eliminant administracions superposades. Es fixaran en les diputacions o en les comunitats autònomes?
2. Recapitalizació i venda a qualsevol preu de les “caixes zombi” a inversors nacionals o internacionals.
3. Reorganització a fons del sistema judicial per accelerar els processos.
4. Simplificació fiscal i increment de l’IVA en comptes de l’IRPF.
5. Aturada indefinida de les obres d’infrastructures no estratègiques (com els AVE).

Es convertirà l’Estat Espanyol en un “bon alumne” després d’aquest rescat? Les apostes estan obertes...

No només Iniciativa.

No només Iniciativa. No només Iniciativa. L'esquerra sucursalista en general. I per extensió els nous gauchismes figura que independentistes però que li posen el cul a l'esquerra sucursalista. Antonio Franco no dirigia pas un diari d'Iniciativa, oi que no? El Periódico és sociata. Cent per cent sociata. Estrictament sociata. Llegit pels més analfabets funcionals dels sociates que llegeixen algun diari. Doncs bé, any 1997, Franco, eix hòmen, presumia de tenir un lector que simpatitzava amb el moviment okupa. Circumstància abracadabrant, perquè inicialment això dels squatters va ser una collonada europea que ni de conya, buscava solucionar cap problema habitacional de ningú. Ni de conya! Allò només era un estirabot radical de minories antisistema completament marginals. Minories antisistema que van barrinar: 'Què podria emprenyar més a l'stablishment?' I van concloure que dues coses: ocupar propietats immobiliàries i portar esvàstiques. Perquè els punks squatters de Berlin i Londres també duien esvàstiques, eh? Eren nazis? Ni pensaments. L'esvàstica també era per collonar. Doncs bé, mireu si hem viscut o no en un Gran Parc Temàtic Progre fomentat per Espanya perquè aquí hi havia un intent de redreçament nacional català en marxa, que allò que a les ciutats d'Europa va ser un circumstancial, efímer i marginal estirabot radical, aquí a Catalunya es convertia en quelcom raonable, assenyat, positiu, bo. Juro que recordo un director sociata d'escola pública defensant-me el moviment okupa i només lamentant-se que 'els joves d'avui no tinguin més llocs on apuntar-se per rebel·lar-se'. I també juro que, com ja he dit, el director del diari més llegit de Catalunya es vantava que una dada del perfil del seu lector-tipus era la simpatia amb el moviment okupa. M'estalvio estendre'm més per entrar en la infinita hipocresia dels nostres okupes, tots pijoprogres de famílies multipropietàries. O sigui que no. Res de centrar-ho en Iniciativa. Que tota una Tinent d'Alcalde de Barcelona es proclami antisistema és de traca, especialment quan portaven dècades al govern municipal. Però allò va ser la cirereta. L'important és el pastís. Els progrés. No només els quatre gats d'Iniciativa. Els progres en general han tingut aquests esquemes heretats i enquistats des de l'antifranquisme.

Adéu Espanya !!!!!!!!!!!!!

Qui no ho entengui que s'ho faci mirar. Convergència és avui dia l'únic col·lectiu que pot portar-nos a una independència real. Fora de proclames i escarafalls que no porten enlloc, CDC, amb persones com en Rull i en Pujol, acabaran aconseguint amb menys soroll, però amb més seriositat, rigor i bona feina, allò que la majoria de catalans volem. Només espero que aquells que poseu CDC i CiU al punt de mira constantment, tingueu la decència de reconèixer-ho quan arribi, i la mínima habilitat per no posar-hi pals a les rodes en el procés. Que fins ara, és l'únic que heu sabut fer. Perquè algú m'explicarà quin progrés en pro de tenir un veritable Estat Propi o Independència hem aconseguit després de 7 anys de que un partit independista hagi donat el govern al PSOE i de passar-se el dia criticant i matxacant el Govern de Catalunya des que Mas és President. Qui és que no entén que per ser independents primer cal ser majoria??
ls Catalans no volen ni poden ser esclaus d'una colònia espanyola. Cal insistir i lluitar per a assolir la igualtat total d'oportunitats, drets i deures. La reciprocitat és la clau. Adéu espanya!

Vida de Brian.

Vida de Brian no satiritzava cap equivalent a CiU. Al contrari. Vida de Brian satiritzava els grupúsculs radicals de l'independentisme jueu que, tancats en les seves interminables diarrees doctrinàries perdien el món real de vista i, efectivament, prenien el principal partit del nacionalisme jueu com l'enemic i se n'acabaven oblidant dels romans. Vida de Brian no satiritzava Convergència, per entendre'ns. Vida de Brian satiritzava l'independentisme català escindit en mil microgrupúsculs de sonats però units tots ells en l'obsediment a odiar amb ferocitat Convergència. Vida de Brian satiritzava transtornats energúmens fora del món real com els acostumen a empastifar aquest digital. Energúmens que deixen curta la sàtira de la pel·lícula perquè el seu odi els pot dur a l'extrem, no ja d'oblidar-se dels romans sinó A PREFERIR-LOS I FER-SE'N SOCIS! El que va fer Esquerra amb el Tripartit fa que, en comparació, Vida de Brian quedi curta en la sàtira del que, en realitat, és un fenomen habitual de deriva sectària en els extremismes grupusculars. Perquè, òbviament, Monty Python no pretenia ridiculitzar ni el nacionalisme jueu ni el nacionalisme català. Monty Python pretenia ridiculitzar l'extremisme d'esquerres. Allò que per cert aquí també vam viure en el tardofranquisme, d'uns trotskystes o uns maoïstes pels que semblava que l'enemic era el PSUC. Tan bojos estaven, aquells sonats que després es farien mestres, periodistes o regidors d'ajuntament i així hem anat, que al seu parer el PSUC 'frenava'. Si no hi havia revolució socialista era per culpa del PSUC. D'aquells transtorns mentals, per cert, vénen desgràcies encara ben actuals a Catalunya.

ESPOLI FISCAL BRUTAL.

Els catalans estem sotmesos de fa molts anys a un espoli fiscal brutal, a una manca de compliment d'inversions també brutal, i ara amb la crisi l'asfixia financera a que ens esta porta'n el pp amb la complicitat de ciu, acabara amb la majoria de catalans amb problemes seriosos per subsistir, la pèrdua de prestacions sanitàries, pèrdua de qualitat educativa, pèrdua de un sistema financer propi i solvent, pèrdua de competitivitat de les empreses per manca de finançament, per mancar de les infraestructures necessàries tant interiors com cap a l'exterior, aquest robatori de recursos que generem els catalans amb el nostre esforç i treball, cada cop seran menys, perquè mes catalans es quedaran a l'atur, estem en una espiral destructiva que si no es fa un gir radical i s'actue amb contundència i rapidesa, els catalans pagarem molt car el continuar estant sotmesos a espanya i als aliats que tenen a Catalunya, necessitem com l'aire que respirem decidir si volem continuar sotmesos a Espanya, necessitem administrar els recursos que generem, necessitem decidir les polítiques en inversions, en recerca i desenvolupament, en educació, en sanitat, en sistema financer, en polítiques de foment de l'ocupació, creació d'empreses, en infraestructures, en cultura, llengua identitat, en els nostres malalts, els nostres pensionistes, els nostres fills, prou servir a espanya al preu de destruir Catalunya, fem alguna cosa ràpidament o prepareu-vos pel pitjor.

Multicultural anti-sistema.

 ja vaig dir que seria més llarg i feixuc acabar amb l'antifranquisme, que amb el franquisme. I que comptat i debatut haurà fet un mal major.

La frase d'Imma Mayol va ser l'inici de la reacció. Millor dit: el que va marcar el camí de la reacció va ser la resposta de Xavier Trias ('Som els inventors d'un nou tipus d'antisistema, que és l'antisistema que va en cotxe oficial'). Però veníem de dècades d'aquell discurs multiculti antisistema papeles para todos y más escuelas y menos policía. L'únic país del món on, si no simpatitzaves amb els okupes, quasi que feia por d'admetre-ho. El mal és molt, molt previ a la frase d'Imma Mayol. I a Espanya ja li va anar bé que perquè aquí hi havia un intent de redreçament nacional en marxa i, mira, mal per mal, 'antes antisistema que rota'.

Una molt mala noticia pel tripartit de la kaleborroka i l'aldarulls.

Independencia ja... aixo si, quan s'erradiqui per complert tot el tema de la nova kaleborroca antisistema... que som la riota d'Espanya en aquest tema... ha fet molt mal tants anys de tripartit... ICV Mayol a favor d'aquest col·lectiu terrorista... lamentable...