Que al final tot dependrà molt d'allò que marquin Artur Mas i Carles Puigdemont?

Perquè està clar que Convergència ja no és allò que havia estat, i d'aquí que aquest cap de setmana hagi d'optar per quelcom molt més profund que un re-styling. De fet, profunda és la batalla que ja fa una temporada que s'hi està lliurant, entre uns que volen seguir manant, defensors de l'statu quo i del canvi lampedusià, i uns altres que creuen que es poden fer les coses d'una altra manera i que cal apostar per un nou artefacte polític molt nou i diferent.
Es busca "un Puig...demont al partit", però les ponències del congrés les fa el poder de l'actual partit, i aquí caldrà veure amb quin marge de maniobra es parteix per impulsar un canvi real durant el congrés de la teòrica "reinvenció" convergent. Aquest és un dels màxims fronts de preocupació dels partidaris de la reacció de veritat, no pas un Germà Gordó que consideren que "va de farol perquè no té suports, però que aguanta per ser-hi". Diuen que es palpa entre la militància i els quadres emergents del partit una espècie d'"onada serena" per buscar un nom nou i de consens. "És l'única manera de deixar enrere el passat", asseguren. I se senten "David contra Goliat", però aquí també caldrà tirar del paral·lelisme PSC-PSOE que els feia abans. Si aquest aparell, amb aquest partit tal com està ara, ha d'esclafar com si res els aspirants a rellevar-lo, poca força i enginy per a fer res de rellevant (en general) tindran aquests "davids".
Que al final tot dependrà molt d'allò que marquin Artur Mas i Carles Puigdemont? Sí, sens dubte. Però si la "onada serena" no els ajuda a impulsar la barca per fer-la tornar a surar, bàsicament haurà servit per a seguir esborrant, una mica més, el rastre sobre la sorra d'allò que va ser Convergència.