I per acabar amb el fàstic, la imatge dels colaus envoltats de les escorrialles de la gauche divine, que s'havien quedat absolutament desplaçats amb tot el tema del procés, i que ara veuen amb aquesta oportunitat mediàtica una manera de reenganxar-se al figurar, de fer veure que fan coses i que són molt guais i així poder-ho explicar a la resta d'amics de pasta mentre fan un suquet de peix a la seva esplèndida mansió empordanesa...
Pues eso. Que a les CUP el que és de les CUP. Que com a opositor a tot el que representen -excepte el Sí+Sí- m'agrada tenir gent digna al davant, i les CUP s'han fet dignes d'aquest espai que ara un parell d'especuladors mediàtics volen ocupar. I això em fot ràbia. Perquè la gent que som com jo, i que tenim en l'honor i el respecte valors a preservar, sabem valorar fins i tot els nostres enemics, rivals o opositors, digueu-li com vulgueu.
Sé que potser no els hi he fet cap favor amb aquest post. Però volia deixar clar que els respecto per la seva honestedat en el seu plantejament polític i treball des d'avall. I que em repugna que algú vulgui rebentar un espai que s'han guanyat a pols, suant-lo, anònimament, i que aquest algú ho faci des de la falsedat de la seva projecció mediàtica i aquest fastigós món que fa que fins i tot els que se les volen donar de “revolucionaris” es guiïn pels qui tenen més quota de pantalla abans de per qui està treballant al carrer anònimament.
Amb les propostes de les CUP hi pots estar d'acord o no (jo hi estic radicalment en contra) però les seves bases estan formades per persones molt respectables que veus de seguida que van de bona fe tot i que, al meu entendre, les seves propostes són equivocades amb tot el respecte del món.
Però els que ara, amb grans dosis de demagògia, es volen apropiar d'aquest "mercat electoral" no es mereixen cap respecte per part meva, i espero que més d’hora que tard els seus votants potencials els acabin posant en evidència.... no votant-los.
Recordem només que la senyora Colau, el mes passat, en deixar de ser portaveu de la PAH va assegurar a tort i a dret que ella no entraria en política, i alguns vam reaccionar recordant allò tan conegut del terme "mai", que quan el pronuncia un polític (i la senyora òbviament Colau ho és) vol dir... les 24 o 48 hores següents. Bé, en aquest cas han estat gairebé dos mesos, i ara ella intenta justificar-se amb uns arguments que per la seva candidesa semblen adreçats a pàrvuls de dos anys.
L'altaveu mediàtic que el senyor Lara ha posat ha disposició del senyor Iglesias durant el darrer mig any tenia com a objectiu desactivar l'esquerra i/o el moviment independentista, mitjançant el foment de la divisió. Però ara el monstre se'ls ha fet massa gran, i Planeta haurà de mirar de reconduir-ho mitjançant els seus marhuendas de torn. És el que té disposar de diaris i teles de tot l’arc ideològic, que pots anar jugant amb uns i altres. Pels desmemoriats cal recordar que l’amo de La Razón és el mateix senyor Lara que fins fa quatre dies tenia el 40% de l’Avui... sent l’altre 40% d’un altre gran catalanista, el Conde de Godó).
Diuen que “la política hace extraños compañeros de cama”, i això continua sent una gran veritat. Així, aquests dies podem veure també uns altres grans demagogs, els xicots de la Societat Civil Catalana, acomboiats per personatges com l’ex “ministro” Corbacho, el senador Montilla, la senadora SánchezCamaRGA i l’amortitzat Pere Navarro com a director de la franquícia socialista catalana, tots compartint taula i programa unionista.
Però els que ara, amb grans dosis de demagògia, es volen apropiar d'aquest "mercat electoral" no es mereixen cap respecte per part meva, i espero que més d’hora que tard els seus votants potencials els acabin posant en evidència.... no votant-los.
Recordem només que la senyora Colau, el mes passat, en deixar de ser portaveu de la PAH va assegurar a tort i a dret que ella no entraria en política, i alguns vam reaccionar recordant allò tan conegut del terme "mai", que quan el pronuncia un polític (i la senyora òbviament Colau ho és) vol dir... les 24 o 48 hores següents. Bé, en aquest cas han estat gairebé dos mesos, i ara ella intenta justificar-se amb uns arguments que per la seva candidesa semblen adreçats a pàrvuls de dos anys.
L'altaveu mediàtic que el senyor Lara ha posat ha disposició del senyor Iglesias durant el darrer mig any tenia com a objectiu desactivar l'esquerra i/o el moviment independentista, mitjançant el foment de la divisió. Però ara el monstre se'ls ha fet massa gran, i Planeta haurà de mirar de reconduir-ho mitjançant els seus marhuendas de torn. És el que té disposar de diaris i teles de tot l’arc ideològic, que pots anar jugant amb uns i altres. Pels desmemoriats cal recordar que l’amo de La Razón és el mateix senyor Lara que fins fa quatre dies tenia el 40% de l’Avui... sent l’altre 40% d’un altre gran catalanista, el Conde de Godó).
Diuen que “la política hace extraños compañeros de cama”, i això continua sent una gran veritat. Així, aquests dies podem veure també uns altres grans demagogs, els xicots de la Societat Civil Catalana, acomboiats per personatges com l’ex “ministro” Corbacho, el senador Montilla, la senadora SánchezCamaRGA i l’amortitzat Pere Navarro com a director de la franquícia socialista catalana, tots compartint taula i programa unionista.
Tinc bastant clar que això de "Podemos" és un submarí de la dreta per dinamitar el nostre procés sobiraniste. La Sexta, propietat de Lara, ha estat "casualment" un dels canals que ha donat més protagonisme a Pablo Iglesias. Esgotat el seu discurs de la por i les amenaces -sense èxit o fins i tot aconseguint l'efecte contrari-, ara canvien d'estratègia i començarem a rebre un allau de "renovadores propostes d'esquerres". Fins i tot s'han tret del bagul dels records la República (espanyola, és clar). És allò de "canviar-ho tot perquè res no canviï". Venen temps de pastanagues pel poble català, no siguem rucs!
No hay comentarios:
Publicar un comentario