El desembre del 2014 la mateixa enquesta indicava que un 47,4% dels catalans votaria a favor de la independència i que un 42,9% ho faria en contra. A més, el mateix sondeig mostra que ara només una minoria dels catalans (el 24,4%) acceptaria que el procés per arribar a la independència pogués engegar-se amb l'exclusiu suport de la meitat més un dels diputats del Parlament (68 sobre 135) i encara que no comptessin amb una majoria absoluta de vots en les eleccions.
Les enquestes cuinades per LV serviran perquè les cavernes mediàtiques d'aquí i d'allà es puguin posar les botes aquest cap de setmana. I a més, el dilluns veureu el tonto útil sobiranista de torn de can Cuní, rebent hòsties fins el carnet d'identitat sense gairebé poder obrir la boca, perquè els insofribles monòlegs d'en Cuní i la seva gossada ho impediran.. Feu un petit esforç i comproveu a través de la xarxa els budells de les enquestes que històricament ha cuinat LV. Veureu com per desprestigiar el sobiranisme, sempre utilitzen preguntes equívoques, confuses i amb trampa, que ben cuinades donen com resultat que la suma de peres + pomes = donin com resultat plàtans.. Més grollera ha estat l'enquesta que publiqueu, suposant que fos cert que el nombre de votants pel sí a la independència fos el que indica l'enquesta, no em crec ni borratxo de vi que d'aquestos, només el 24,4 % acceptaria com suficient el 50 + 1..Que no xatos, ni borratxo de vi.
Amb estadístiques es pot arribar a demostrar tot, diuen. És cert. Al meu poble el govern local ha aconseguit en deu anys reduir el deute acumulat que tenia l'ajuntament. De tres milions d'euros hem passat a un. Ara bé, l'oposició diu que la tendència des darrers anys ha estat reduir menys que els anys anteriors, per tant, fent una projecció al 2025, la tendència pot ser altre cop deficitària. Ergo: el govern actual ens aboca a una situació d'endeutament insostenible. Tothom cuina les dades segons la seva conveniència. I el més lamentable és que hi ha gent que les compra igual com 'crecepelos' sense cap garantia sanitària.
Doncs que ens deixin votar i ho confirmarem. I si guanya el NO, doncs cap problema... nosaltres ho som de ben democràtics. Hem aguantat durant trenta anys l'status quo amb Espanya per ser minoria, i el que ens diu l'enquesta es que com a mínim, estem frec a frec amb els que volen seguir sent espanyol (inimaginable fa deu anys enrera). I per altra banda, com medim els vots?... si no ha d'existir mai aquest famós referèndum, les xifres poden canviar molt en quant a relació d'escons.
Aquests resultats d'enquestes publicades a diaris sempre de caire unionista no deixen de sorprendre´m. A dia d'avui, el Parlament de Catalunya te un 80% de diputats que han votat a favor del dret a decidir. Els partits polítics que han votat en contra tenen una intenció de vot a la baixa. Els que ha jugat a la indefinició s´ha vist obligats a definir-se, i en fer-ho han vist com les seves expectatives de vot també baixaven. Aleshores, què ens hem de creure? Les expectatives de vot publicades pels mateixos mitjans? O l'enquesta que diu que l'independentisme va a la baixa? "donde está la bolita???"
sábado, 2 de mayo de 2015
Unes eleccions municipals que es presenten diferents.
En qüestió d'un mes sabrem quines són les alcaldesses i alcaldes de les nostres viles i ciutats. Aquesta és la finalitat dels comicis locals. També podrem començar a veure com se les enginyen els guanyadors/res per a formar governs estables que puguin donar resposta als anhels locals de cada vila i ciutat.
Unes eleccions locals que es presenten diferents a quasi totes les viscudes amb anterioritat, on qui més qui menys s'atrevia a fer un pronòstic amb alta probabilitat d'encert.
Aquesta vegada, jo no seré d'aquells que s'aventuraven amb molt d'encert a fer pronòstic.
El que si m'agradaria, un mes abans de tenir les dades i saber quins escenaris es dibuixen arreu de Catalunya, és escriure les reflexions del que pot motivar a uns i a d'altres ciutadans i ciutadanes a decidir el seu vot.
Clarament, aquesta vegada, l'oferta de formacions polítiques i de grups polítics d'independents que concorren als comicis s'amplia i això marca una tendència a l'atomització en el sí dels consells plenaris, es dibuixen poques majories fortes les quals siguin capaces de governar en solitari o amb pocs socis de govern.
Realment els escenaris seran complexos de gestionar pels representants polítics ja que no hem d'oblidar que més prioritari que el 27-S, en els ajuntaments, el que és prioritari és governar bé a nivell del dia a dia local.
Aquest governar bé en el dia a dia local implica proximitat, empatia, sensatesa, ètica exemplar, rigor, sostenibilitat, eficiència i eficàcia en totes les àrees de govern i arribar a acomplir les expectatives de la major part de la ciutadania local.
Els ciutadans i ciutadanes quan van a votar esperen dipositar el vot en uns representats, de les diferents llistes, que amb la seva capacitat de decidir que els deleguen els ciutadans i ciutadanes en els assumptes públics, facin d'aquella localitat un escenari millor on poder tenir oportunitats de creixement personal, familiar, social, econòmic, cultural, i tot això, en un entorn segur, tranquil, respectuós amb els diferents valors, cultures i drets, mediambientalment sostenible, on poder moure's millor, urbanísticament ordenat i net, amb salut i oportunitats de formar-se per a excel·lir. Res més ni res menys.
D'això els diversos programes electorals entren a detall i tenint en compte sempre les diverses realitats locals que hi ha a Catalunya.
Jo penso que en les eleccions locals és on tot això es posa en valor alhora d'anar a votar a un futur alcalde o alcaldessa, almenys és el que vull creure que la majoria dels que anem a votar, fem.
El 24-M és a tocar, a menys d'un més i res té a veure amb els objectius del 27-S, que ningú s'equivoqui, tot i que puguin intentar algunes formacions lligar una cosa amb l'altra.
El 24-M anem a votar per fer confiança al o a la que serà els propers 4 anys alcalde o alcaldessa de la nostra vila o ciutat, i això, salvant molt les distàncies, és com anar a votar per escollir al president/a de la comunitat on residim, decisió en la que res influeix el que passa, pugui estar passant o passarà a altres nivells de contingència política.
Cada localitat és coneix a sí mateixa, i el que resideix en ella i la viu, ja percep quines variables es poden donar, que no resultats, a això cal afegir la possible mobilització del descontent que hi hagi a nivell local i a aquells temorosos de que el 27-S pugui esdevenir l'inici d'un canvi en les relacions Catalunya-Espanya segons les hem conegut des del 1978.
Per sobre de tot, visca la democràcia!
Visca Catalunya Lliure !!!!
Unes eleccions locals que es presenten diferents a quasi totes les viscudes amb anterioritat, on qui més qui menys s'atrevia a fer un pronòstic amb alta probabilitat d'encert.
Aquesta vegada, jo no seré d'aquells que s'aventuraven amb molt d'encert a fer pronòstic.
El que si m'agradaria, un mes abans de tenir les dades i saber quins escenaris es dibuixen arreu de Catalunya, és escriure les reflexions del que pot motivar a uns i a d'altres ciutadans i ciutadanes a decidir el seu vot.
Clarament, aquesta vegada, l'oferta de formacions polítiques i de grups polítics d'independents que concorren als comicis s'amplia i això marca una tendència a l'atomització en el sí dels consells plenaris, es dibuixen poques majories fortes les quals siguin capaces de governar en solitari o amb pocs socis de govern.
Realment els escenaris seran complexos de gestionar pels representants polítics ja que no hem d'oblidar que més prioritari que el 27-S, en els ajuntaments, el que és prioritari és governar bé a nivell del dia a dia local.
Aquest governar bé en el dia a dia local implica proximitat, empatia, sensatesa, ètica exemplar, rigor, sostenibilitat, eficiència i eficàcia en totes les àrees de govern i arribar a acomplir les expectatives de la major part de la ciutadania local.
Els ciutadans i ciutadanes quan van a votar esperen dipositar el vot en uns representats, de les diferents llistes, que amb la seva capacitat de decidir que els deleguen els ciutadans i ciutadanes en els assumptes públics, facin d'aquella localitat un escenari millor on poder tenir oportunitats de creixement personal, familiar, social, econòmic, cultural, i tot això, en un entorn segur, tranquil, respectuós amb els diferents valors, cultures i drets, mediambientalment sostenible, on poder moure's millor, urbanísticament ordenat i net, amb salut i oportunitats de formar-se per a excel·lir. Res més ni res menys.
D'això els diversos programes electorals entren a detall i tenint en compte sempre les diverses realitats locals que hi ha a Catalunya.
Jo penso que en les eleccions locals és on tot això es posa en valor alhora d'anar a votar a un futur alcalde o alcaldessa, almenys és el que vull creure que la majoria dels que anem a votar, fem.
El 24-M és a tocar, a menys d'un més i res té a veure amb els objectius del 27-S, que ningú s'equivoqui, tot i que puguin intentar algunes formacions lligar una cosa amb l'altra.
El 24-M anem a votar per fer confiança al o a la que serà els propers 4 anys alcalde o alcaldessa de la nostra vila o ciutat, i això, salvant molt les distàncies, és com anar a votar per escollir al president/a de la comunitat on residim, decisió en la que res influeix el que passa, pugui estar passant o passarà a altres nivells de contingència política.
Cada localitat és coneix a sí mateixa, i el que resideix en ella i la viu, ja percep quines variables es poden donar, que no resultats, a això cal afegir la possible mobilització del descontent que hi hagi a nivell local i a aquells temorosos de que el 27-S pugui esdevenir l'inici d'un canvi en les relacions Catalunya-Espanya segons les hem conegut des del 1978.
Per sobre de tot, visca la democràcia!
Visca Catalunya Lliure !!!!
Cal canviar la història política de Catalunya. Nova Llei electoral catalana. Som DIFERENTS.
El Parlament ha d’aprovar la llei electoral en dos capítols. Dimecres s’aprovarà l’admissió a tràmit, és a dir, el ple de la cambra donarà el vist-i-plau a la tramitació i abans de vacances es votarà si s’aprova definitivament. Hi ha un problema, però. De moment, els qui donen suport a la llei són CiU, ERC, IC-EUiA i la CUP. Aquests quatre grups sumen 87 diputats, de manera que no hi haurà cap entrebanc perquè dimecres la llei superi aquest primer escull: per acceptar la simple tramitació d’una llei al Parlament cal ‘només’ la majoria absoluta de 68 diputats.
Fins aquí bé. El problema podria ser al juliol. La llei electoral és una llei que es considera orgànica de país, és a dir, que toca allò més fonamental d’un país. Per aprovar lleis en aquest àmbit (com l’Estatut) no n’hi ha prou amb la majoria absoluta sinó que cal la famosa majoria qualificada, la de dos terços dels diputats, per tant, 90 vots a favor. La llei electoral està a 3 vots de tirar endavant.
En aquest punt potser convé recordar quins són els punts forts del què fins ara han pactat CiU, ERC, IC-EUiA i la CUP, i que no és poc tenint en compte les distàncies ideològiques que hi ha entre els sis partits que integren aquests quatre grups (CDC, UDC, ERC, IC, EUiA i CUP). Abans que res potser cal aclarir que el consens al que s’ha arribat deixa entreveure una llei genuïnament catalana, és a dir, no s’ha fet una fotocòpia de les altres lleis electorals ni molt menys de l’espanyola. Hi ha molta feina darrera i no s’ha fet de la nit al dia. (Bé, si d’alguna cosa han pecat tots plegats és de la lentitud: han tingut 35 anys per elaborar-ne una de pròpia). El cas és que, si s’aprova, la llei electoral catalana serà una de les més modernes de tot Europa i incorporarà elements que ara es demostren necessaris en aquest sistema caduc de partits. A saber:
- Estalvi econòmic: Quants sobres amb propaganda electoral rep vostè quan hi ha campanya? Un per formació, com a mínim. Visc a Sant Cugat on el 24 de maig es presenten 10 formacions polítiques per un consistori de 25 regidors. Segurament rebré 10 sobres amb 10 díptics i 10 llistes electorals. Cal? No. L’esborrany de la llei electoral catalana preveu una tramesa conjunta. És a dir, els partits polítics s’han posat d’acord (al·leluia) per enviar-me un únic sobre que contindrà els 10 programes electorals i les 10 llistes. Sembla una tonteria però la despesa pública i l’ecologia se’n ressentiran en positiu.
- Vot anticipat: Una altra mesura que sembla mentida que no s’hagi pensat abans. Si el dia de les eleccions no sóc prop del meu col·legi electoral, perquè caram haig de fer tot el tràmit burocràtic d’anar a correus, esperar rebre la documentació, tornar-hi, votar a distància i esperar que el vot arribi a temps? No és més fàcil demanar votar abans, fer-ho i reservar el vot fins el dia de les eleccions? Bé, això del vot anticipat (que es fa en països com els Estats Units) està inclòs a la llei electoral.
- El text que s’està tramitant també preveu una vacuna anti-llistes fantasma. Potser per això no agrada al PSC i al PP. Per poder ser diputat o regidor caldrà estar empadronat a la circumscripció per la qual et presentes. Oi que sona lògic? Doncs fins ara, la llei electoral permet que un senyor de Getafe es presenti com a regidor de Sant Joan de les Abadesses sense que ni tan sols sàpiga ni on cau ni com es pronuncia. No és un exemple a la babalà, és real i actual. No sembla una mesura tan estrambòtica la de demanar una miqueta de proximitat territorial al qui, al capdavall, acabarà representant-ne un tros.
- En l’àmbit nacional també hi ha una mesura central que, per si sola, ja dona sentit a la llei: l’autonomia electoral de Catalunya. L’esborrany preveu la creació de la sindicatura electoral catalana, o el que és el mateix, que la última paraula en la resolució de conflictes electorals la tingui aquesta sindicatura i no pas la junta electoral central amb seu a Madrid.
Fins aquí bé. El problema podria ser al juliol. La llei electoral és una llei que es considera orgànica de país, és a dir, que toca allò més fonamental d’un país. Per aprovar lleis en aquest àmbit (com l’Estatut) no n’hi ha prou amb la majoria absoluta sinó que cal la famosa majoria qualificada, la de dos terços dels diputats, per tant, 90 vots a favor. La llei electoral està a 3 vots de tirar endavant.
En aquest punt potser convé recordar quins són els punts forts del què fins ara han pactat CiU, ERC, IC-EUiA i la CUP, i que no és poc tenint en compte les distàncies ideològiques que hi ha entre els sis partits que integren aquests quatre grups (CDC, UDC, ERC, IC, EUiA i CUP). Abans que res potser cal aclarir que el consens al que s’ha arribat deixa entreveure una llei genuïnament catalana, és a dir, no s’ha fet una fotocòpia de les altres lleis electorals ni molt menys de l’espanyola. Hi ha molta feina darrera i no s’ha fet de la nit al dia. (Bé, si d’alguna cosa han pecat tots plegats és de la lentitud: han tingut 35 anys per elaborar-ne una de pròpia). El cas és que, si s’aprova, la llei electoral catalana serà una de les més modernes de tot Europa i incorporarà elements que ara es demostren necessaris en aquest sistema caduc de partits. A saber:
- Estalvi econòmic: Quants sobres amb propaganda electoral rep vostè quan hi ha campanya? Un per formació, com a mínim. Visc a Sant Cugat on el 24 de maig es presenten 10 formacions polítiques per un consistori de 25 regidors. Segurament rebré 10 sobres amb 10 díptics i 10 llistes electorals. Cal? No. L’esborrany de la llei electoral catalana preveu una tramesa conjunta. És a dir, els partits polítics s’han posat d’acord (al·leluia) per enviar-me un únic sobre que contindrà els 10 programes electorals i les 10 llistes. Sembla una tonteria però la despesa pública i l’ecologia se’n ressentiran en positiu.
- Vot anticipat: Una altra mesura que sembla mentida que no s’hagi pensat abans. Si el dia de les eleccions no sóc prop del meu col·legi electoral, perquè caram haig de fer tot el tràmit burocràtic d’anar a correus, esperar rebre la documentació, tornar-hi, votar a distància i esperar que el vot arribi a temps? No és més fàcil demanar votar abans, fer-ho i reservar el vot fins el dia de les eleccions? Bé, això del vot anticipat (que es fa en països com els Estats Units) està inclòs a la llei electoral.
- El text que s’està tramitant també preveu una vacuna anti-llistes fantasma. Potser per això no agrada al PSC i al PP. Per poder ser diputat o regidor caldrà estar empadronat a la circumscripció per la qual et presentes. Oi que sona lògic? Doncs fins ara, la llei electoral permet que un senyor de Getafe es presenti com a regidor de Sant Joan de les Abadesses sense que ni tan sols sàpiga ni on cau ni com es pronuncia. No és un exemple a la babalà, és real i actual. No sembla una mesura tan estrambòtica la de demanar una miqueta de proximitat territorial al qui, al capdavall, acabarà representant-ne un tros.
- En l’àmbit nacional també hi ha una mesura central que, per si sola, ja dona sentit a la llei: l’autonomia electoral de Catalunya. L’esborrany preveu la creació de la sindicatura electoral catalana, o el que és el mateix, que la última paraula en la resolució de conflictes electorals la tingui aquesta sindicatura i no pas la junta electoral central amb seu a Madrid.
sábado, 4 de abril de 2015
Mig país està de festa i l’altra mig en letargia.
Res, que avui no és un dia massa “polític”. Mig país està de festa i l’altra mig en letargia. Paràlisi. Això no vol dir que la Terra hagi deixat de girar al voltant del sol. La primavera ens ha obsequiat un parell de dies agradables i solejats a Catalunya. Mentre això passa alguns dels nostres polítics estan rumiant. Acabem de rebre un “full de ruta”. Rajoy i el seu seguici mortuori han hagut de prendre Almax. De fet no m’importa que diu el full de ruta. M’importa que el tenim i que això fa que la cosa a torni a revifar. Teníem el país deprimit, ara torna a aixecar-se gràcies al full de ruta. Ciclotímia. Si em permeteu l’expressió, el “full de ruta”, en conjunt, és una solemne collonada. No té la més mínima possibilitat d’acomplir-se. Llegiu poc a poc i penseu si algú amb dos dits de front el creuria, segur que no, quatre il·luminats, aliment per mantenir el procés mentre els líders de CiU i ERC prenen pastilles per suportar-se, mala cosa. Amb tot, la part positiva, vol dir que hi ha acord en les primeres línies i que tenim la voluntat d culminar el procés. Com sigui el culminarem.
Jo us diré què l’any 2016 serà un catàstrofe. Si mireu el dia a dia d’Espanya, impossible, res positiu, una desfeta completa, Catalunya igual, tindrem dia de crisi darrera de dia de crisi, però el 2017 Catalunya s’aixecarà en un nou clima, entre el 2016 i el 2017 la independència. No serà la independència en la que l’ONU ens donarà un seient, però ja estarà la cosa feta.
El 2015, al setembre, guanyaran les forces de la llibertat, els que ens volen esclaus, els que militen en les forces opressores perdran. Alícia Sánchez-Camacho celebrarà aquests dilluns la seva diada. Serà reconeguda i celebrada a moltes llars catalanes. Dimarts, però, ja començarà el seu declivi que acabarà amb la gran desfeta del 27 de setembre. Els de Rivera i totes les forces anti-sistema se’n sortiran prou bé, però sempre marginals. Els pobres socialistes hauran deixat que Iceta els porti a la catàstrofe. Increïble haver destruït un partit tan ràpid. El socialisme estarà dins d’ERC. Els d’ICV estaran absolutament desorientats. Ara volen una independència dins d’Espanya o alguna rucada similar. No he perdut el temps en mirar-ho. No saben si els reis són els pares o cacen elefants protegits pel mantell de sant Hermenegild. Si miren la història amb perspectiva veiem que tot mor per deixar pas a noves coses. Aquests ja estan més enterrats que Trotski. Algú els substituirà.
L’hegemonia serà de CiU i ERC. CiU haurà superat la síndrome duraniana i ja exercirà plenament. Com quedaran les forces? Indubtablement CiU per davant, després ERC. Independentisme victoriós i sense més sortida que portar el país a la llibertat.
Fins aquí tot legal. El dia després començarà a treballar el sistema espanyol. Ni full de ruta ni res. Pebrots i joc d’escacs. Els somiatruites ja poden dir el que vulguin. No hi ha trencament possible dins la legalitat espanyola. Ni amb Rajoy ni amb l’opositor. Els nostres polític electes decidiran com sortirem de l’Espanya tricentenària. Jo ja sé el final. Independència 2016-2017, no sé quantes víctimes quedaran pel camí.
Al final penseu que conegut el final, independència, quan menys mal ens fem millor. Si Espanya es queda tranquil·la i pacta demà serem més amics i tot guanyarem. Sinó serem independents però alguna cosa haurem perdut
Jo us diré què l’any 2016 serà un catàstrofe. Si mireu el dia a dia d’Espanya, impossible, res positiu, una desfeta completa, Catalunya igual, tindrem dia de crisi darrera de dia de crisi, però el 2017 Catalunya s’aixecarà en un nou clima, entre el 2016 i el 2017 la independència. No serà la independència en la que l’ONU ens donarà un seient, però ja estarà la cosa feta.
El 2015, al setembre, guanyaran les forces de la llibertat, els que ens volen esclaus, els que militen en les forces opressores perdran. Alícia Sánchez-Camacho celebrarà aquests dilluns la seva diada. Serà reconeguda i celebrada a moltes llars catalanes. Dimarts, però, ja començarà el seu declivi que acabarà amb la gran desfeta del 27 de setembre. Els de Rivera i totes les forces anti-sistema se’n sortiran prou bé, però sempre marginals. Els pobres socialistes hauran deixat que Iceta els porti a la catàstrofe. Increïble haver destruït un partit tan ràpid. El socialisme estarà dins d’ERC. Els d’ICV estaran absolutament desorientats. Ara volen una independència dins d’Espanya o alguna rucada similar. No he perdut el temps en mirar-ho. No saben si els reis són els pares o cacen elefants protegits pel mantell de sant Hermenegild. Si miren la història amb perspectiva veiem que tot mor per deixar pas a noves coses. Aquests ja estan més enterrats que Trotski. Algú els substituirà.
L’hegemonia serà de CiU i ERC. CiU haurà superat la síndrome duraniana i ja exercirà plenament. Com quedaran les forces? Indubtablement CiU per davant, després ERC. Independentisme victoriós i sense més sortida que portar el país a la llibertat.
Fins aquí tot legal. El dia després començarà a treballar el sistema espanyol. Ni full de ruta ni res. Pebrots i joc d’escacs. Els somiatruites ja poden dir el que vulguin. No hi ha trencament possible dins la legalitat espanyola. Ni amb Rajoy ni amb l’opositor. Els nostres polític electes decidiran com sortirem de l’Espanya tricentenària. Jo ja sé el final. Independència 2016-2017, no sé quantes víctimes quedaran pel camí.
Al final penseu que conegut el final, independència, quan menys mal ens fem millor. Si Espanya es queda tranquil·la i pacta demà serem més amics i tot guanyarem. Sinó serem independents però alguna cosa haurem perdut
Manifest fundacional de "Javeurem"
Els sotasignants ens comprometem a no afrontar de cara el debat de la independència
- Amb aquest document queda fundat Javeurem, una formació política transversal que es caracteritza, com a eix fundacional intentar esquivar al màxim el dilema de si Catalunya ha de ser o no ha de ser independent.
- Els sotasignants ens comprometem a no afrontar de cara el debat sobre la sobirania. Malgrat que provenim de partits que porten la paraula Catalunya a les seves sigles, procurarem evitar el debat més important que ha tingut Catalunya en els seus últims 300 anys d’Història.
- Per accedir a Javeurem és recomanable acreditar haver estat en direccions de partits on s’han utilitzat el màxim d’opcions possibles el 9N: Sí-sí, Sí-No, Sí-Blanc, No, abstenció i reacció cutània. Com més ventall, millor.
- El nom oficial de la formació és “Javeurem”. Estava previst utilitzar altres paraules, com “DePerfil” o “Més Endavant”, però després de Guanyem, Podem, Avancem i Construïm ha estat impossible resistir-se a la temptació de crear una nova formació que utilitzés la primera persona del plural a la seva denominació.
- El logotip corporatiu de Javeurem és aquest: ∞
- Els javeuremistes purs hem de quedar com a unionistes a Catalunya i com a independentistes a Madrid.
- Estratègia: Allà on sigui possible es promourà que hi hagi moltes convocatòries electorals, les que siguin: això permetrà poder proclamar una de les màximes de Javeurem: “Després de les eleccions”.
- Acció política: Actualment Javeurem disposa de no més de 30 diputats al Parlament de Catalunya. Els 105 restants estan clarament a favor de la independència o clarament en contra. Malgrat això, s’intentarà que Javeurem marqui l’agenda política.
- Abans d’inscriure Javeurem al registre oficial de formacions polítiques ja s’han detectat dos corrents crítics: un es diu “Prioritats”, que considera que Javeurem encara no tracta prou el debat sobre com sortir de la crisi. L’altre es diu “Dretasquerra”, que acusa la direcció de ser tova amb discussions ideològiques.
- Javeurem quedarà dissolta el dia que se sàpiga del cert si Catalunya és o no és independent. Aquell dia els seus militants ingressarem de manera automàtica al camp dels guanyadors. En cas d’independència s’assegurarà que Javeurem va aportar el plus necessari per configurar la majoria social. En cas de no-independència s’assegurarà que va ser gràcies a Javeurem que es va evitar un trencament traumàtic d’Espanya.
I seguiré dient que mai es farà amb una DUI perquè no és possible.
Bon Dia a tothom,
Després d’haver parlat de què impliquen, macroeconòmicament la DUI o la no DUI, com a resum, podem dir que hi havia gent que la defensava a mort, però sense cap argumentació econòmica, només “ s’ha de fer perquè sí”, que era partidista i, en un cas, em van dir que el text era una justificació a no haver fet les estructures d’estat, és a dir la Hisenda de Catalunya), o que 122 països s’havien independitzat amb una DUI ( no és cert ni les circumstàncies eren les mateixes).
El que sí és molt clar és que si volem la independència no podem jugar i no podem afirmar o defensar coses que no siguin certes i, tot i algunes amenaces rebudes, seguiré defensant que serem independents i seguiré dient que mai es farà amb una DUI perquè no és possible. Si algú vol que digui alguna mentida ho té molt magre, perquè no puc defensar allò que no té argumentació objectiva.
A tothom que tingui dubtes li dic el mateix: busqueu un sol estudi que defensi la independència de Catalunya mitjançant una DUI... Sabeu quants n’hi ha? Un... Precisament fet per un economista del PP on aprofita el resultat per a dir que no és viable la independència de Catalunya ( és clar que no parlen de DUI perquè ens ho posarien massa fàcil, però és la base utilitzada). O bé, que parlin amb qualsevol economista i veuran com els recolzarà pam a pam tot el text ( sobre tot si és de macro).
Vull donar dues dades i una d’elles n’he parlat algun cop. He vist diferents articles que parlen d’una barbaritat de països que han estat independents gràcies a la DUI. Tenen errades per tot arreu ( Per exemple afirmar que la independència de Noruega va venir per una DUI quan no és veritat), però sobre tot no expliquen una cosa: tots els països que s’han independitzat amb una DUI tenien el seu estat central en guerra o feia poc que n’havia sortit ( potser el que es va demorar més va ser Kosovo respecte a la guerra dels Balcans) i, en tots els casos, van tenir als EUA al darrera injectant diners ( demostració tàcita de que cal un préstec per a fer una DUI).... Ni Espanya està en guerra i molt menys els EUA injectaran diners.
Per altre banda vull parlar de les estructures d’estat, cosa que alguns utilitzen de forma demagògica ( és a dir, enganyant ) i partidista.
Primer explicaré de manera molt breu com funciona una hisenda.
Hi ha dos tipus ( generalitzo ) d’aportacions d’impostos, les persones físiques i les jurídiques ( empreses, etc).
Per a les persones físiques, trimestralment ( les grans mensualment) les empreses comuniquen a l’ens el que cobra cada persona i paguen un impost per això ( IRPF). Quan toca fer la declaració de renda, l’Hisenda compara les dades rebudes per les empreses amb el que declara cadascú.
Per a les persones jurídiques, trimestralment ( les grans mensualment) les empreses informen dels seus moviments i paguen els impostos indirectes al ens( IVA), efectuant una declaració de a qui cobren a final d’any ( model 347). A finals d’any l’impost de societats es compara amb les dades que té l’hisenda.
Ara parlem de la hisenda catalana. Hi ha local, hi ha personal però falta el més important, que funcioni. I perquè no funciona? Doncs molt fàcil, perquè no hi ha dades on comparar, les empreses no comuniquen a la hisenda catalana res. De fet, l’any passat es va iniciar una campanya de tramitar la declaració de renda mitjançant la hisenda pública catalana, com una manera de començar a recollir alguna dada.... Algú dels que llegeix això va fer la declaració mitjançant l’hisenda catalana? Segurament cap, i molt menys els que diuen que no s’ha fet l’hisenda pública.
El que l’hisenda pública catalana funcioni no depèn del partit que governi, sinó d’altres factors. Com podria funcionar? Si el 100% dels catalans, i les empreses, comencés a fer la declaració mitjançant el nou ens... Algú ho creu? Jo no. També si hagués un acord amb l’estat, això ho va voler intentar el President Mas durant el pacte fiscal i, evidentment, li van dir que no.
Però ara parlem del moment d’independència.... Si féssim una DUI, que vol dir acabar malament amb Espanya i aquí sí que ja no negociaria ( tampoc la UE) perquè la trastada econòmica ja estaria feta, no tindríem les dades per a poder comparar les declaracions, és a dir, no funcionaria l’hisenda, trigaríem entre 1 i 2 anys en que funcionés.
I ara parlem del model que defensen tots els economistes en els seus estudis per a la independència de Catalunya, sense DUI. Aquí hi hauria un acord amb l’estat espanyol i això vol dir tenir les dades per a comparar des del primer dia.
Espero que quedi clar el funcionament i no s’utilitzin informacions d’aquest tipus ( dir que no s’ha volgut fer l’hisenda catalana) per a enganyar a la gent ni per partidisme.
Després d’haver parlat de què impliquen, macroeconòmicament la DUI o la no DUI, com a resum, podem dir que hi havia gent que la defensava a mort, però sense cap argumentació econòmica, només “ s’ha de fer perquè sí”, que era partidista i, en un cas, em van dir que el text era una justificació a no haver fet les estructures d’estat, és a dir la Hisenda de Catalunya), o que 122 països s’havien independitzat amb una DUI ( no és cert ni les circumstàncies eren les mateixes).
El que sí és molt clar és que si volem la independència no podem jugar i no podem afirmar o defensar coses que no siguin certes i, tot i algunes amenaces rebudes, seguiré defensant que serem independents i seguiré dient que mai es farà amb una DUI perquè no és possible. Si algú vol que digui alguna mentida ho té molt magre, perquè no puc defensar allò que no té argumentació objectiva.
A tothom que tingui dubtes li dic el mateix: busqueu un sol estudi que defensi la independència de Catalunya mitjançant una DUI... Sabeu quants n’hi ha? Un... Precisament fet per un economista del PP on aprofita el resultat per a dir que no és viable la independència de Catalunya ( és clar que no parlen de DUI perquè ens ho posarien massa fàcil, però és la base utilitzada). O bé, que parlin amb qualsevol economista i veuran com els recolzarà pam a pam tot el text ( sobre tot si és de macro).
Vull donar dues dades i una d’elles n’he parlat algun cop. He vist diferents articles que parlen d’una barbaritat de països que han estat independents gràcies a la DUI. Tenen errades per tot arreu ( Per exemple afirmar que la independència de Noruega va venir per una DUI quan no és veritat), però sobre tot no expliquen una cosa: tots els països que s’han independitzat amb una DUI tenien el seu estat central en guerra o feia poc que n’havia sortit ( potser el que es va demorar més va ser Kosovo respecte a la guerra dels Balcans) i, en tots els casos, van tenir als EUA al darrera injectant diners ( demostració tàcita de que cal un préstec per a fer una DUI).... Ni Espanya està en guerra i molt menys els EUA injectaran diners.
Per altre banda vull parlar de les estructures d’estat, cosa que alguns utilitzen de forma demagògica ( és a dir, enganyant ) i partidista.
Primer explicaré de manera molt breu com funciona una hisenda.
Hi ha dos tipus ( generalitzo ) d’aportacions d’impostos, les persones físiques i les jurídiques ( empreses, etc).
Per a les persones físiques, trimestralment ( les grans mensualment) les empreses comuniquen a l’ens el que cobra cada persona i paguen un impost per això ( IRPF). Quan toca fer la declaració de renda, l’Hisenda compara les dades rebudes per les empreses amb el que declara cadascú.
Per a les persones jurídiques, trimestralment ( les grans mensualment) les empreses informen dels seus moviments i paguen els impostos indirectes al ens( IVA), efectuant una declaració de a qui cobren a final d’any ( model 347). A finals d’any l’impost de societats es compara amb les dades que té l’hisenda.
Ara parlem de la hisenda catalana. Hi ha local, hi ha personal però falta el més important, que funcioni. I perquè no funciona? Doncs molt fàcil, perquè no hi ha dades on comparar, les empreses no comuniquen a la hisenda catalana res. De fet, l’any passat es va iniciar una campanya de tramitar la declaració de renda mitjançant la hisenda pública catalana, com una manera de començar a recollir alguna dada.... Algú dels que llegeix això va fer la declaració mitjançant l’hisenda catalana? Segurament cap, i molt menys els que diuen que no s’ha fet l’hisenda pública.
El que l’hisenda pública catalana funcioni no depèn del partit que governi, sinó d’altres factors. Com podria funcionar? Si el 100% dels catalans, i les empreses, comencés a fer la declaració mitjançant el nou ens... Algú ho creu? Jo no. També si hagués un acord amb l’estat, això ho va voler intentar el President Mas durant el pacte fiscal i, evidentment, li van dir que no.
Però ara parlem del moment d’independència.... Si féssim una DUI, que vol dir acabar malament amb Espanya i aquí sí que ja no negociaria ( tampoc la UE) perquè la trastada econòmica ja estaria feta, no tindríem les dades per a poder comparar les declaracions, és a dir, no funcionaria l’hisenda, trigaríem entre 1 i 2 anys en que funcionés.
I ara parlem del model que defensen tots els economistes en els seus estudis per a la independència de Catalunya, sense DUI. Aquí hi hauria un acord amb l’estat espanyol i això vol dir tenir les dades per a comparar des del primer dia.
Espero que quedi clar el funcionament i no s’utilitzin informacions d’aquest tipus ( dir que no s’ha volgut fer l’hisenda catalana) per a enganyar a la gent ni per partidisme.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)