Mig país està de festa i l’altra mig en letargia.

Res, que avui no és un dia massa “polític”. Mig país està de festa i l’altra mig en letargia. Paràlisi. Això no vol dir que la Terra hagi deixat de girar al voltant del sol. La primavera ens ha obsequiat un parell de dies agradables i solejats a Catalunya. Mentre això passa alguns dels nostres polítics estan rumiant. Acabem de rebre un “full de ruta”. Rajoy i el seu seguici mortuori han hagut de prendre Almax. De fet no m’importa que diu el full de ruta. M’importa que el tenim i que això fa que la cosa a torni a revifar. Teníem el país deprimit, ara torna a aixecar-se gràcies al full de ruta. Ciclotímia. Si em permeteu l’expressió, el “full de ruta”, en conjunt, és una solemne collonada. No té la més mínima possibilitat d’acomplir-se. Llegiu poc a poc i penseu si algú amb dos dits de front el creuria, segur que no, quatre il·luminats, aliment per mantenir el procés mentre els líders de CiU i ERC prenen pastilles per suportar-se, mala cosa. Amb tot, la part positiva, vol dir que hi ha acord en les primeres línies i que tenim la voluntat d culminar el procés. Com sigui el culminarem.
Jo us diré què l’any 2016 serà un catàstrofe. Si mireu el dia a dia d’Espanya, impossible, res positiu, una desfeta completa, Catalunya igual, tindrem dia de crisi darrera de dia de crisi, però el 2017 Catalunya s’aixecarà en un nou clima, entre el 2016 i el 2017 la independència. No serà la independència en la que l’ONU ens donarà un seient, però ja estarà la cosa feta.
El 2015, al setembre, guanyaran les forces de la llibertat, els que ens volen esclaus, els que militen en les forces opressores perdran. Alícia Sánchez-Camacho celebrarà aquests dilluns la seva diada. Serà reconeguda i celebrada a moltes llars catalanes. Dimarts, però, ja començarà el seu declivi que acabarà amb la gran desfeta del 27 de setembre. Els de Rivera i totes les forces anti-sistema se’n sortiran prou bé, però sempre marginals. Els pobres socialistes hauran deixat que Iceta els porti a la catàstrofe. Increïble haver destruït un partit tan ràpid. El socialisme estarà dins d’ERC. Els d’ICV estaran absolutament desorientats. Ara volen una independència dins d’Espanya o alguna rucada similar. No he perdut el temps en mirar-ho. No saben si els reis són els pares o cacen elefants protegits pel mantell de sant Hermenegild. Si miren la història amb perspectiva veiem que tot mor per deixar pas a noves coses. Aquests ja estan més enterrats que Trotski. Algú els substituirà.
L’hegemonia serà de CiU i ERC. CiU haurà superat la síndrome duraniana i ja exercirà plenament. Com quedaran les forces? Indubtablement CiU per davant, després ERC. Independentisme victoriós i sense més sortida que portar el país a la llibertat.
Fins aquí tot legal. El dia després començarà a treballar el sistema espanyol. Ni full de ruta ni res. Pebrots i joc d’escacs. Els somiatruites ja poden dir el que vulguin. No hi ha trencament possible dins la legalitat espanyola. Ni amb Rajoy ni amb l’opositor. Els nostres polític electes decidiran com sortirem de l’Espanya tricentenària. Jo ja sé el final. Independència 2016-2017, no sé quantes víctimes quedaran pel camí.
Al final penseu que conegut el final, independència, quan menys mal ens fem millor. Si Espanya es queda tranquil·la i pacta demà serem més amics i tot guanyarem. Sinó serem independents però alguna cosa haurem perdut