En l'estat actual de les coses,és molt important fer-se amb símbols universalment acceptats. Una bandera no té cap mena de vàlua objetiva tret tot allò que hi ha associat el cervell. Els lligams emocionals són molt més forts que la raó. Jo no retreuria al Sr de Borbón la cacera tan mal triada d'una espècie animal estimada i delmada, sinó la seva tàctica per assolir el poder sota les faldilles dels feixistes. Va jurar lleialtat al Caudillo, va dir que la seva legitimitat deriva no de la seva sang sinó dels principis del "18 de julio". I durant els freqüents i repugnants atacs i boicots dels espanyols contra Catalunya i els nostres productes no va voler ajudar ni obrir la boca. De fet va retirar el cava de les seves recepcions. Si ell té amants, em sap greu nomès per la seva muller i altrament no hauria d'importar a ningú.
Tal com evoluciona la política espanyola, veig que cada vegada seran més necessaris articles tan ben argumentats i pedagògics com el de Quim Torra..Ho dic perquè com la metamorfosi de l'espanyolisme s'adequa de manera camaleònica per cada circumstancia, farà necessària l'aplicació d'aquesta pedagogia de manera intensiva, tan sobre la gent putejada per l'espoli que patim com per la gent despistada..Convé fer entendre a la gent que tan tòxica per Catalunya és la monarquia, com una república espanyola.
Des del 1900 i ara què ha canviat de les re-lacions amb el Estat Espanyol ? Jo diría que no ha canviat absolutament res ! Ells contuen tinguent el poder polític i económic de l'estat,nosaltres,vull dir alguns continuen encallats en la idee ancestral de l'encaix de Catalunya amb Espanya,pobres ilussos ! ; Si repassem només en dues ocassions hem estat a prop de conseguir cert poder,una el peíode de la 2 ª república i després en el primer Govern de CiU de posar les éines per el auto-govern,després el 1er tripartit,tret d'aquets tres períodes ,hem reculat com els crancs ,ara retallades,pérdua de poder legislatiu i económic,fen pagar als de sémpre la factura d'un Estat que dilapida els drets adquirits o recuperats. Tením un govern seguidista del PP incapaç de plantar cara,per que quan es diu que s'han trepitjat líneas vermelles dient mirin si fan tal cosa anirém al TC,si ja tremolen eh senyora Rigau ? ,a Madrid saben molt be que aquestes amenaces i res es lo matéix,només serveix per allargar agonies. Nosaltres matéixos al endemà del congrés de CDC es van afanyar a matitzar el nostre independentisme,dient miri alló que vem dir era una eufória peró no pateixin ( PP ) que serém fidels institucionals i solidaris amb lo de la crissi i els ajudarém. La única cosa que es van péndre seriosa ment allà era lo del congrés,fent valgué alló tan castellà de " donde dije digo diego ". Miri lo que si que es prénen amb sério ells es el augment de les persones que volém el divorsi definitiu del Estat i acabar d'una vegada,tret d'aixó lo demés es opereta i el conta de l'ENFADÓS tant nostrat. Per tant si vostés no el vólen un Estat rpopi fàgin el favor de dir-ho sénce eufemismes que nosaltres ho entendrém i dexis de romansos. INDEPENDÉNCIA o rés ! //*// Anar fent la "viu viu " no ens porta a cap lloc !!.
Tots els partits que integraven l'anomenat tripartit, incloent-hi ERC, varen perdre vots a les passades eleccions. El problema no era només Montilla i va molt més enllà. En definitiva es resumeix en la falta de credibilitat dels partits d'esquerres actuals i d'aquesta partitocràcia corrupta i ineficient que tenim, falsament anomenada "democràtica", de la que la gent ja no n'espera. Si bàsicament governa la dreta és a causa del fracàs i l'incapacitat de l'esquerra actual per plantejar una alternativa amb cara i ull al sistema neoliberal, comú a la resta d'Europa, i a la manca de credibilitat nacional d'un partit com el PSC-PSOE, que lidera l'esquerra catalana.
Criticar a la senyora Merkel, argumentant que hem de retornar al sistema de crèdit fàcil i barat per anotar-ho a d'alt del sostre i després emblanquinar, no porta a cap lloc..Res serà igual com abans de l'esclat de les bombolles especulatives. Nomes sortiran endavant els estats que treballin en xarxa, que practiquin l'austeritat i que siguin eficients...Molt lluny d'una Catalunya que pateix un tracte colonial i segrestada per un model econòmic que la prostitueix des de la Jonquera fins Salou. I encara menys d'uns espanyols inadaptats geneticament per evitar la seva autodestrucció, com conseqüència del centralisme d'un forat negre anomenat madrid, que succiona i malbarata totes les energies de la península.
El futur ja no està en una socialdemocràcia morta que fa temps que ha traït els seus electors i els seus principis sino en els partits anticapitalistes que estan sorgint i sorgiran en el futur. Temps al temps.
La majoria de catalans ni la resta d'europeus no coneixen encara el recomanable llibre d'Alexandre Deulofeu (1903-1978) titulat «Catalunya, mare de la cultura europea», que és el primer argument en favor d'aquesta pertinença. Però, sincerament, si teniu dubtes si una nació catalana independent serà o no membre de ple dret de la Unió Europea, només caldrà fer una prova que durarà tres dies: Primer dia: Proclamar la independència. Segon dia: Proposar l'aplicació del model polític, econòmic i social, anomenat també Sistema General, que va dissenyar l'equip encapçalat per l'Agustí Chalaux (1911-2006) i en Lluís Maria Xirinacs (1932-2007), dins del Centre d'Estudis Joan Bardina (http://bardina.org). Amb aquest Sistema General s'aboleix el diner anònim de monedes i bitllets, vigent des de fa uns 4200 anys, que va començar a Mesopotàmia amb Sargó I d'Akkad, la qual cosa va iniciar una cursa indeturable d'imperialismes successius i un conjunt d'antisistemes econòmics completament irracionals i anticientífics que han durat fins l'actualitat. El Sistema General és una proposta molt útil per fer més difícil la corrupció i la misèria dins dels països on s'apliqui. Tercer dia: Davant aquesta revolució iniciada pels catalans, la Unió Europea acceptarà que la nació catalana en formi part de ple dret i amb veu pròpia, sempre i quan no apliqui el Sistema General a casa seva ni, pel moment, a la mateixa Unió.
Una Catalunya sobirana fora de la UE no seria cap drama, i fins i tot ens podria anar molt més bé que fins ara. De fet ja hi ha països europeus, com ara Noruega, que estan fora de la UE i se'n surten molt bé. A mi la UE m'ha decebut totalment, és una peça més de la globalització capitalista i de la dictadura neoliberal a la que avui se sotmet els pobles. Com bé ha apuntat Xavier Bru de Sala, una Catalunya fora de la UE podria dur una política econòmica alternativa a la dictadura neoliberal imposada pels tecnòcrates del BCE i nacionalitzar sectors estratègics de l'economia com ara la banca, cosa que és impossible en aquesta tecnocràcia neoliberal que és la UE.
Són tan rucs que no s'en adonen que l'espanya virtual que tenen al cap no es viable. El manteniment de les colònies africanes i Canàries més el forat negre d'un madrid campió de ineficiència i despesa inútil nomes es pot justificar per una mentalitat imperialista que els portara inexorablement cap a la ruïna econòmica. Aquests individus són tan rucs que es pensen que el seu problema som nosaltres, i no s'en adonen, que inclús l'actual Europa tampoc és viable a menys que els estats cedeixin el control de la totalitat de la política econòmica i fiscal sense oblidar els exercits particulars que en l'actualitat són mantinguts per cada estat..Com l'egoisme dels estats, els impedira cedir sobirania anem cap a la caiguda de l'imperi Roma en versió moderna. Encara que potser lo més provable, sigui una aliança entre l'Europa central i del nord per desenganxar-se dels pigs.
El café para todos,no els hi ha funcionat.¿A veure que s´inventaran ara?Els hi recomano eficàcia i competitivitat.Així ens entendrem tots,adhúc a Europa.
