CIU + ERC es possible?

Sé que ERC ni tan sols ha demanat perdó pel Tripartit però la seva nova cúpula ha fet prou passes en sentit positiu. Anys enrere hauria pensat que ni de conya, per moltes raons. Ara en canvi només hi veig que bondats, en un govern CiU-ERC. Una de les bondats és que el PSC no representa cap alternativa real de res i una altra és que ja existeix Solidaritat per deixar-les anar pel broc gros, tibant i conferint centralitat. Ara, això sí, si ERC torna a estar en nòmines públiques caldrà tenir molta cura. Selecció de personal, per déu. Selecció de personal. Que ni de conya torni tota aquella tropa de caïnites indigents mentals. Molta cura en les formes però endavant. I si llavors surten dossiers, doncs que surtin: sempre podrà dir-se que era l'Esquerra d'abans. L'Esquerra que es va fer sòcia del PSC. Ara com ara, ja dic, no li veig més que avantatges a un Govern amb el suport -o fins i tot amb Consellers- d'ERC. Un dels avantatges seria l'aval que significaria aquesta aliança davant els cristos del puto sucursalisme progre pels necessaris ajustaments de pressupost encara que, tot sigui dit, l'objectiu en aquest sentit és acabar d'una  vegada amb Ce Ce O O i U Ge Te per tenir sindicats catalans, democràtics i decents. Com molt bé deia un amic meu, hem d'alliberar-nos d'aquests sindicats sucursalistes, antidemocràtics i corruptes.
Hble. President, Dr. Junqueras: feu-ho per la nostra pàtria. Catalunya no es mereix suportar més traïdors i espanyols.

Vols que segueixi tot igual?

No hi ha dubte que hem de tenir un Estat propi.Però ens falta encara,si ho volem fer bé.Mireu en que ha quedat el Quebec.I hi estan en més proporció que n´altros.Aquí tenim molta inmigració i els partits no arrosseguen perqué estan massa tancats en sí mateixos.Lo aconseguit que ha sigut molt no pot relaxar-nos.Jo confio en la societat civil , ella ha    d´anar conscienciant-se. El líder ja sortirà.
Es fa camí tot caminant i es fan independentistes desde lÀngel Colom , les Consultes iniciades a Arenys de Munt i ara per la ANC i,sobretot, l`ofec económic i cultural del Govern Central i les enquestes aixís ho detecten.
Sí que hi ha gent que treballa per la independència, però el que falta és un líder. Fa temps que ho vinc dient. Imagino un gran reguitzell de vagons, però sense cap locomotora. Aquest és el temor que tinc; que els esforços quedin estancats i acabin diluint-se. Tant de bo m´equivoqui.
Actualment, Catalunya és nació, però està oprimida i asfixiada. Vols que segueixi igual? El català és l'única llengua pròpia de Catalunya, però a nivell social està molt per sota de l'espanyola i està sent atacada per tot l'aparell espanyol. Vols que segueixi igual? I les tradicions no s'imposen, sinó que se segueixin. Tenen vida pròpia que la marca l'ús social, i les conviccions canvien. Per exemple, deia la tradició catalana (i codi civil català) que l'únic que tenia dret a l'herència familiar era el primogènit. Creus que aquesta tradició s'ha de mantenir? Les conviccions canvien, i cal assumir que la major part del jovent català no li agraden les sardanes i sí el rock o el pop realitzat pels grups catalans. Les dues coses no estan renyides, i tan lícit és que se recuperi el Tió entre la gent nouvinguda, com el respecte de la voluntat dels ciutadans a viure les seves pròpies tradicions.

CAPITALISME LIBERAL ?

És absurd que una empresa a on treballen centenars o milers de treballadors sigui propietat d'una sola persona o d'un grup reduït de persones que a vegades tenen més poder que els Estats; és absurd que un directiu de la banca cobri mil vegades més que un empleat d'aquesta entitat; és absurd que al món un grup reduït de privilegiats que no arriben a ser ni el 1% de la població acumulin el gruix de les riqueses; és absurd que la llògica pròpia del sistema permeti especular, destruïr la natura o explotar les persones com si fossin una mercaderia més; és absurd especular i enriquir-se construïnt milers de pisos en els que no viu ningú mentres hi ha milers de persones que ni tant sols tenen accés a tenir un habitatge i es veuen obligades a anar al carrer. En definitiva, vivim en un sistema inhumà i molt poc racional a on es dónen com a "naturals" i "normals" coses que no ho són i que no obeeixen a cap racionalitat ni justícial social ni llògica que no sigui la dels beneficis del capital. També a l'Edat Mitja hi havia molta gent que trobava natural i normal el feudalisme i que es pensava que duraria eternament. De la mateixa manera que alguns fa poc més de doscents anys es varen alliberar del poder dels aristòcrates i la monarquia absoluta, algun dia caldrà fer-ho amb aquells que avui imposen al món una llògica tant inhumana i absurda com la que regeix el capitalisme liberal i que només es basa en el poder del benefici i res més.
En definitiva, del que es tracta és d'un canvi de paradigma social i cultural i substituir els valors podrits que ha imposat la llògica neoliberal (individualisme, egoïsme, recerca del benefici a qualsevol preu, lluit de tots contra tots, competitivitat, destrucció ecològica) per altres valors com la comunitat, el cooperativisme, el dret al treball, al habitatge i a un medi ambient digne. El futur de la humanitat serà comunitari o no serà. El temps de l'individualisme burgès, de la competitivitat a qualsevol preu i de l'acumulació de beneficis, propis de la llògica del capitalisme, estan entrant en una fase de descomposició o decadència de la que, d'aqui unes poques dècades, acabaran sortint nous valors i un sistema diferent de l'actual. És una obligació de la gent d'esquerres participar en aquesta lluita per uns nous valorsmés humans i un altre sistema diferent de l'actual.

RESPECTE I ESTIMACIÓ.

Com sempre quina canya! Que important que és ESP! No pot ser rescatada o tot l'invent de la EU se'n va a la merda! Quina joia! Que important que és l'estat ESP i també que mediocre que indesitjable! Quin orgul! I Continuen exigint respecte i estimació? Com sempre! Encara no s'han enterat que el respecte és guanya!. Es poden anar gastant milionades en la marca ESP que el mon torna a saber que ESP no surt mai de la medicoritat i la miseria. El seu millor background? Robar i enfonsar a uns altres pobles i fer-se el fatxenda per no sortir mai de la miseria i la indignitat! Quina canya !!!! I deien que l'estat ESP era modern i democrata? Parlem d'honorabilitat i d'ètica? Apa a jugar a la picaresca a l'estil miserable del Lazarillo de Tormes que ESP és la canya d'important! Però no us preocupeu que el subsecretari del subsecretari del secretari de estado (PP o PSOE tant és) viuen bé i són especialistes en picaquesca! I tenen un AVE i un Ministerio de Defensa l'honor del qual és apuntar als seus ciutadans que guardaran per la eternitat la seva megacapital amb megabandera inclosaa. Que faria el mon sense ESP?! Poder com els catalans? No cansar-se de maleir-la! Adeu ESP!!!

Situació dura i difícil per CATALUNYA.

Com poden a hores d'ara continuar parla'n de concert econòmic, es que no pararan mai d'enfoter-se'n dels catalans. Catalunya pateix un espoli tant brutal que amb els anys acumula una quantitat de diners que si ara els tinguéssim seriam el país mes ric d'Europa. L'estratègia de l'estat espanyol amb L'avinentesa de la crisi, es acabar amb el ridícul autogovern que tenim, amb l'asfixia econòmica, treure pràcticament totes les inversions que necessitem per tornar a incentivar l'economia, a part de no haver complert bona part de les que s'havien de fer durant tots aquests anys, no pagar ni que la llei o marqui retornar una molt petita part dels diners que ens roben, acabar amb la nostra cultura, llengua identitat i un llarg etc..,  encara estem parla'n de concert econòmic, perquè per que no independència estem permeten que la majoria de catalans, cada dia que passe estiguem mes mancats de serveis bàsics, tinguem menys diners per arribar a final de mes i molts ja comencem a tenir problemes per sobreviure dignament, i tot això saben que si ens plantem i decidim el nostre futur democràticament i en solitari molts dels problemes que ara tenim es podrien anar sol-ventant: - si tots els diners que generem amb el nostre treball, esforç i sacrifici i els impostos, que S'i en deriven els administrem nosaltres, podríem fer una política econòmica seriosa, inversions en infraestructures per ajudar a l'implantació i desenvolupament del teixit empresarial, un sistema financer català solvent i que compleixi la seva funció de estimulació a traves del crèdit, ajuts..., de les empreses i famílies, tot això comportaria la creació de noves empreses i nous llocs de treball, la reducció de una part de l'atur i una estimulació de l'economia de la despesa. en definitiva hi hauria mes diners circulant, menys parats, mes feina, mes empreses, mes inversions publiques i privades, mes consum. i això comportaria mes bons serveis bàsics com l'educació, la sanitat, serveis socials, els nostres avis i també els nostres fills tindrien un futur molt millor. continuar a espanya vol dir tot el contrari del que exposat anteriorment,  no podem continuar amb la mateixa política que porte fent des-de els anys 80, perquè aquest cop si ho fem, deixarem a Catalunya i als catalans en la situació mes dura i difícil des-de la postguerra.

I en què consistirà el rescat?

 Cal tenir clar que un rescat no implica la sortida de l’euro, sinó que es fa precisament per evitar aquesta sortida. En essència, vol dir que aquest bilió d’euros guardat a Luxemburg es posarà a disposició de l’Estat en forma de préstec assumible, segurament al voltant del 4-5% (quan els mercats estaran demanant el 8 o el 9%). A canvi, és clar, arribarà la temuda intervenció directa de l’economia espanyola.

Qui intervindrà Espanya? El precedent ens diu que la Unió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional -la troika, en argot comunitari- elaboraran un pla d’emergència i obligat compliment per a Espanya. La intervenció no significa necessàriament la caiguda del govern, tot i que tan a Grècia com a Portugal els governs que van acceptar els primers plans de salvament no han sobreviscut.

Què haurà de fer l’Estat? Si ens fixem en Grècia i Portugal podem tenir una idea de quines seran les prioritats de la troika:

1. Reducció dràstica de la mida de l’Estat, tancant o venent empreses públiques, acomiadant funcionaris i eliminant administracions superposades. Es fixaran en les diputacions o en les comunitats autònomes?
2. Recapitalizació i venda a qualsevol preu de les “caixes zombi” a inversors nacionals o internacionals.
3. Reorganització a fons del sistema judicial per accelerar els processos.
4. Simplificació fiscal i increment de l’IVA en comptes de l’IRPF.
5. Aturada indefinida de les obres d’infrastructures no estratègiques (com els AVE).

Es convertirà l’Estat Espanyol en un “bon alumne” després d’aquest rescat? Les apostes estan obertes...

No només Iniciativa.

No només Iniciativa. No només Iniciativa. L'esquerra sucursalista en general. I per extensió els nous gauchismes figura que independentistes però que li posen el cul a l'esquerra sucursalista. Antonio Franco no dirigia pas un diari d'Iniciativa, oi que no? El Periódico és sociata. Cent per cent sociata. Estrictament sociata. Llegit pels més analfabets funcionals dels sociates que llegeixen algun diari. Doncs bé, any 1997, Franco, eix hòmen, presumia de tenir un lector que simpatitzava amb el moviment okupa. Circumstància abracadabrant, perquè inicialment això dels squatters va ser una collonada europea que ni de conya, buscava solucionar cap problema habitacional de ningú. Ni de conya! Allò només era un estirabot radical de minories antisistema completament marginals. Minories antisistema que van barrinar: 'Què podria emprenyar més a l'stablishment?' I van concloure que dues coses: ocupar propietats immobiliàries i portar esvàstiques. Perquè els punks squatters de Berlin i Londres també duien esvàstiques, eh? Eren nazis? Ni pensaments. L'esvàstica també era per collonar. Doncs bé, mireu si hem viscut o no en un Gran Parc Temàtic Progre fomentat per Espanya perquè aquí hi havia un intent de redreçament nacional català en marxa, que allò que a les ciutats d'Europa va ser un circumstancial, efímer i marginal estirabot radical, aquí a Catalunya es convertia en quelcom raonable, assenyat, positiu, bo. Juro que recordo un director sociata d'escola pública defensant-me el moviment okupa i només lamentant-se que 'els joves d'avui no tinguin més llocs on apuntar-se per rebel·lar-se'. I també juro que, com ja he dit, el director del diari més llegit de Catalunya es vantava que una dada del perfil del seu lector-tipus era la simpatia amb el moviment okupa. M'estalvio estendre'm més per entrar en la infinita hipocresia dels nostres okupes, tots pijoprogres de famílies multipropietàries. O sigui que no. Res de centrar-ho en Iniciativa. Que tota una Tinent d'Alcalde de Barcelona es proclami antisistema és de traca, especialment quan portaven dècades al govern municipal. Però allò va ser la cirereta. L'important és el pastís. Els progrés. No només els quatre gats d'Iniciativa. Els progres en general han tingut aquests esquemes heretats i enquistats des de l'antifranquisme.