El futur de Catalunya.

Els plantejaments covards no son el que ara necessitem, els catalans que volem sobreviure econòmicament, culturalment, identitari-ament, que no volem que els nostres diners marxin i no tornin, i mentre cada cop tenim menys serveis paguem mes impostos, tiquets moderadors, taxes, peatges....,ens volen reduir la nostra cultura, llengua, identitat a un fet folklòric residual, Catalunya lluny d'esser una nació amb aspiracions, esta quedant reduïda a una regió espanyola de tercera fila, tot això instigat, promogut, provocat des de espanya però també amb molta ajuda de gent de Catalunya, pp, psc,ciudadanos , que estan al servei del poders fàctics, com molt dels mitjans de comunicació, empresaris.... Només des-de plantejaments valents, sense por, sense límits i sobretot amb l'unió de tots els que desitgem que sigui el poble de Catalunya el que pugui decidir amb plena llibertat el seu futur ens en sortirem, nomes li demano, ara que semble que te mes clar quina es l'única via que li quede a Catalunya, la recolzi,promogui amb mes convicció i valentia.

Catalans lluitem per nosaltres.

La falta d'escrúpols dels polítics espanyols no te límits, l'únic objectiu de l'estat espanyol es treure tot el suc que pugui dels catalans i al mateix temps acaba amb la nostra identitat i les vies per fer-ho son: 

1ª treure el poc poder polític que te la Generalitat, lamina les poques competències, anular-les, imposar noves lleis contraries als interessos de Catalunya i un llarg etc.... 

2ª asfixia fiscal via robatori d'impostos que es recapten a Catalunya i no tornen (uns 20.000.000.000 milions d'euros anuals. 

3ª falta de compliment dels compromisos en infraestructures, acords de finançament..... 

4ª utilitzar tots els recursos que te l'estat espanyol bona part finançats per nosaltres per acabar amb la nostra identitat, reduir la nostra llengua, cultura, a un fet residual i folklòric. 

5ª utilitzar les forces polítiques catalanes que per convicció o per interessos estan disposades a col.laborar en aconseguir tots aquests objectius ( pp,psc-psoe,ciudadanos). 

6ª i potser la mes important, comptar amb la col.laboració del govern de la Generalitat es l'únic bri d'esperança que tenim, es que hi ha una part important de la nostra gent que lluite perquè això no arribi a consumar-se, sobretot gent de la societat civil, entitats, associacions .... ara mes que mai ens fa falta despertar consciencies i lluitar per la nostra llibertat identitària com a poble, necessitem mes que mai unitat de tots els que se senten catalans i per tant veuen en perill la seva identitat nacional, el seu futur econòmic, social,cultural... van a per nosaltres, des de fora i des-de aquí, la nostra vida serà cada cop mes precària, a nivell econòmic, social, de valors, d'identitat o tenim molt magre, si no som capaços de unir-nos en un projecte comú valent, sense por, sense límits, i no ens trèiem de sobre l'escanyament a que ens te sotmesos l'estat espanyol, amb la col.laboració de molts poders interessats en que això continuï i desmuntar així el futur d'una Catalunya lliure, independent en la que pugui decidir la seva gent, el que realment ens convé i no ens vingui imposat des de fora amb la col.laboració alguns d'aquí, que es el que ha estat passant els últims 300 anys, Catalans només nosaltres ens podem fer lliures si lluitem per nosaltres.

PENÚRIES DEL POBLE CATALÀ.

Sr. Mas- Colell, crec que a nivell personal i institucional fan tot el possible perquè l´economia catalana no decreixi, però vostès tampoc han d´ignorar les "trifulques" , penúries que el "poble català" les classes més humils estan passant. Perquè el que ha passat , el poble no en té cap culpa i és el que ho està sofrint de manera més forta. Han estat els governants que ens han posat en aquest embolic-crisis- estafa, amb el recolçament de les entitats bancàries  i altres. . .que han estat capaços de mentir, enganyar de manera vergonyosa, endosant les 2participacions Preferents de Repsol, Telefònica i les pròpies de les mateixes entitats. Per tant els hi prego que posin mà tambè a aquestes entitats que han estat capaces de mentir endosant productes tòxics a moltes persones que tenien confiança amb que estava a darrera la taula fent la gestió. Venent quelcom que sabien que hipotecaven al comprador de qualsevol cosa menys estabilitat i confiança en el futur. Espero que no es deixin intimidar i ajudin a aquests contribuients que ho estan passant molt malament, i que no saben per on encaminar aquest mal son. Perquè no es tracta d´anar al Síndic de Greuges, i dona una carta denunciant el que passa. . amb aquesta acció no s´ha arreglarà res.Primer independència. llavors a resoldre els problemes normals de un país lliure. Evidentment que tindrem problemes de tot tipus, pero serà més fàcil intentar resoldrels. La independencia no es la panacea, pero es molt dificil fer coses (com per exemple, sortir de la crisi) quan el teu propi estat t'espolia el 10% (a mes de no inversions signades i no fetes) del PIB i legisla en contra teu.

TV3 I CATRADIO.

No em preocupa gaire que tv3 i Catalunya radio tinguin menys pressupost, potser així podran recuperar el seu esperit fundacional. Un esperit fundacional que traspassava la pantalla en forma d'un entusiasme indescriptible. Aquells joves amb una sabata i una espardenya i durant molts anys, van fer meravelles per aixecar l'autoestima del país. Avui, amb la fastigosa censura en forma de quota política, serien impossibles els memorables programes de radio com El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico o els extraordinaris debats polítics i culturals que si feien a tv3. En l'actualitat tenim uns infectes telenotícies, absolutament espanyolitzats. La completa absència d'autèntics debats, a menys, que aquestos estiguin prèviament ben pasteuritzats per la censura en forma de quota política. Nomes cal veure com llanguix l'ultim que queda dels grans, com era Millenium. De moment, l'aguanten gracies al seu antic prestigi però el van desnaturalitzant poc a poc fins que la seva desaparició passi inadvertida per la gent...Per això és tan important la creació un mitja que sigui prou potent i en clau Catalana, un mitja que aposti descaradament per la independència de Catalunya. Un mitja, que necessàriament hauria d'estar finançat per patriotes amb diners i per la butxaca de la gent del carrer. Sense aquest mitja, la nostra societat li mancarà sempre la suficient massa critica per obtenir la independència.

Radiografia de la política catalana.

El ple del Parlament va donar ahir el seu suport al procés autodeterminista d’Escòcia, en una votació simbòlica però que marca clarament quin és el nou centre de gravetat del catalanisme. La proposta, presentada per Solidaritat, va rebre el vot favorable també de CiU, ERC i ICV-EUiA. Són els partits que han entès cap on es mou la societat catalana, i les seves creixents aspiracions de sobirania. El PSC es va abstenir, en un posicionament molt significatiu de la incomoditat amb què viu la reivindicació nacional si va més enllà de l’autonomisme. Els socialistes es troben bé en aquestes qüestions només en l’aigua tèbia d'un inconcret federalisme, però aquesta cada cop és més escassa i un fenomen d’altres temps. El PP i Ciutadans han votat en contra de la moció, oposant-se en rodo a la nova centralitat del catalanisme, com era previsible. La votació sobre Escòcia ha servit també per fer la radiografia profunda de la política catalana.

NOSALTRES A LA NOSTRA.

Els nacionalistes espanyols que diguin el que vulguin. Nosaltres a la nostra. "...cap al recte camí d´accés al ple domini de la terra (nostra és clar!), com deia en Salvador Espriu. Entre Espanya i la llibertat no hi ha retop. Cal triar la segona opció. També ho ratificà Mossèn Armengou: "Val més una hora de llibertat que tota la història d´Espanya". Gran intel.lectual i abnegat defensor de la seva terra. Tal com va escriure en els seus llibres, un dels quals es coneixia com el "Parsifal", entre els clandestins. Tot el que va escriure ara està passant. I Catalunya serà lliure malgrat ells. I mira que jo no sóc gaire optimista perquè al temps que m´ha tocat viure tinc motius per no ser-ho, però ara veig que cada cop, en la impossibilitat de fer-ho més malament tan aquells que es deien d´esquerres com els que es diuen conservadors, han estat uns nacionalistes espanyols per damunt de tot. Ja és hora que els catalans aprenguem i fer tal com cantaven "Els Esquirols", quan van dedicar la cançó al Xirinacs. "Hem de ser forts per lluitar contra Espanya, i NOMÉS contra nosaltres mateixos quan siguem forts". Cosa que volia dir lliures. O el mateix Pedrolo: Som una nació com qualsevol altre". Ja he citat uns quants exemples de com hem estat una nació lliure i hi tornarem a ser-ho, perquè no és la gent de fora la que ha de decidir per nosaltres. No depèn d´ells, per sort. Tan sols dels catalans. Però no deixarem que ens el converteixin en la riota d´Europa. Catalunya civilitzada, europea, moderna i lliure. Enfront d´una Catalunya incivilitzada, espanyola, antiga i sotmesa. Qui vulgui que triï, jo ja ho he fet.

Ser català no és fàcil.

Ser català no és fàcil. Comporta durs sacrificis, esforços sovint estèrils i invertir hores en projectes que no saps mai com acabaran. Alguns afirmen que tota aquesta feinada donarà resultats en un futur incert. Diuen que és com una petita taca d’oli i que de, mica en mica, l’anirem fent gran. Al capdavall, però, sovint tens la sensació que la famosa taca d’oli no és res més que un preservatiu per la moral. Entre tots ens hem anat creant el nostre petit oasis d’oli recremat on diminutes  anècdotes poden esdevenir autèntics terratrèmols.

Ja ho deia l'Eugenio :  no és que tinguem trigèmins, sinó que ens ha sortit un nen molt mogut.

Ser català pot perjudicar clarament la teva salut i la de tots aquells t’envolten. Per prevenir-te de les possibles conseqüències –com afirmava Joan Sales- no és necessari deixar de ser català, només cal deixar de ser imbècil. Les autoritats sanitàries haurien de prescriure distància, paciència i rigor a tots aquells que presentin els primers símptomes.