Aquesta gent no tenen cap predisposició innata a res, senzillament no tenen accés a la informació neutral. A més, també són catalans, tot i que ells no acabin de ser-ne conscients, i tenen dret a encertar-la o equivocar-se. De fet, de les seves fileres també surten independentistes, pocs però en surten, gent que fa el pas d'evitar la mandra i informar-se millor. Imagina que durant un mes s'apaguessin els repetidors de T5 i A3, començarien a veure la realitat a la que donen l'esquena diàriament, s'adonarien que són catalans.
L'efecte dels mitjans de comunicació espanyols, la censura i l'esbiaix subtil o descarat, la manca de pluralitat, la burla, aplicats durant anys i panys és una toxina que costa molt temps de superar. A un familiar meu valencià li ha costat més de 10 anys copsar la realitat, no només nacional, sinó també ideològica esquerra-dreta, i de ser ferm defensor del PP ara s'ha adonat que són una colla de mafiosos i lladres, i troba coherents i correctes les postures d'ERC i la CUP (del David Fernández, no la d'ara).
I ara imagino tots aquests catalans que només miren T5, A3, etc., els que sovint parlen dels catalans en tercera persona, com si ells no ho fossin, perquè se'n consideren pel fet de viure aquí, però no, ells no són com els tarats aquests sobiranistes...
És urgent trobar una forma que la pluralitat informativa els arribi, i ells mateixos es vagin desintoxicant.
El meu familiar ha invertit molt de temps intentant fer-los comprendre que Catalunya no és tal com l’explica la caverna mediàtica; que els catalans no són una colla d’aixafaterrossos enganyats per quatre senyorets de la part alta de Barcelona; que el català no és una llengua de pagerols ni les escoles catalanes el gulag com va voler fer creure -i encara- el colèric Vidal Quadras i tota el ramat de mentors espirituals d’Albert Rivera. Amb el temps, s’han mig convençut d’algunes coses, no de gaires. Almenys, els ha quedat clar que la mobilització civil d’aquests darrers anys lluny de ser una zarandaja (segons el diccionari, una cosa menuda, sense valor, o d’importància molt secundària) és l’expressió més evident d’una voluntat política majoritària entre els catalans. Ara intueixen que el “procés” per força ha de ser alguna cosa més que el sopar de duro que sembla que els han explicat. No tenen totes les claus per a interpretar la situació perquè els hi pesen molt els prejudicis, el propi nacionalisme banal que han mamat durant tota la vida i perquè tants anys de manipulació mediàtica han fet un mal impressionant a la capacitat crítica d’un qualsevol ciutadà.
L’altre dia, en el transcurs d’una trobada, van tornar a sortir els catalans. No s’hi van fer acudits com de costum. Bromes les justes. Han vist a les televisions que el Parlament català s’ha declarat en rebel·lia davant d’un Tribunal Constitucional al que no li reconeixen cap autoritat. Carme Forcadell serà presidenta del Parlament peti qui peti. El cas és que en termes generals, aquests amics també pensen que el Constitucional és una institució sense cap legitimitat com tantes altres institucions espanyoles, la Monarquia per exemple, però no saben que collons cal fer o si en realitat s’hi pot fer res. Entre la seva actitud col·lectiva i l’adoptada pels catalans hi ha un abisme.
I bé, pel que fa a Catalunya, sembla que se acabó lo que se daba, que s’ha acabat el bròquil. S’han acabat també, de moment, els acudits. Els catalans avui fan menys gràcia que mai. El que passa és que de sobte, han entès que se’n estan anant, que potser, en certa manera, ja fa molt de temps que ho han fet. Els amics del meu familiar estan totalment xocats. Mai no havien vist una cosa igual. No s’imaginen Espanya sense els catalans. Què passarà amb els bascos? De cop, el més polític de tots assegura que la única sortida raonable –si és que de cas encara hi ha alguna sortida- és fer un referèndum, sense manies, com han fet els anglesos en Escòcia. “Perquè si no hi ha referèndum, hi haurà Guàrdia Civil i si hi ha Guàrdia Civil, inevitablement, hi haurà independència”, rebla un punt melangiós, inquiet. Es fa un silenci. Com sigui, ben aviat sortirem de dubtes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario