Estaven convençuts de que el cas Pujol havia ensorrat el procés.

Tinc la certesa de que la majoria de catalans no estan disposats a creure el que diguin els mitjans espanyols. Després de dues dècades d´anticatalanisme ferotge a la pràctica totalitat dels mitjans espanyols, repetint com a lloros missatges com "en Cataluña se prohibe el castellano", no han aconseguit movilitzar al seu públic, aquesta immigració espanyola que és clara majoria a l`Àrea Metropolitana. Aquest públic, si es creiès el que diuen des de Madrid, hagués sortit al carrer com ho hem fet nosaltres, però les crides continues i abrandades per contrarestar la Via i la V només han omplert el centre de la Plaça Catalunya, on hi caben, tirant llarg, unes 10000 persones. Aquesta és la millor mostra de que l´"espanyolam", per dir-ho així, no es creu als Pedrojotas i Marhuendas de torn. Crec que l´espanyolam votarà No per adhesió identitària, sense recórrer a cap argument. A més, la seva negativa a sortir al carrer demostra que són conscients de que, ara mateix, només poden embolicar-se en una rojigualda cantant alló de "yo soy español, español" per celebrar una victòria de la Roja, perquè fer-ho en una manifestació de caire polític seria de pocasoltes, i creieu-me, no ho són pas. Crec que amb el vot clarament majoritari pel Sí a la resta de Catalunya i un 20-25% de Sí a l´Àrea Metropolitana la nostra victòria a les urnes serà ben clara. -- Per comentar la teva darrera frase haig d´explicar un moment radiofònic que recordo amb delit. Va ser l´1 de setembre, passats dos quarts de nou del matí a Radio Nacional. Els tertulians del programa el primer que van fer es saludar-se perquè feia un mes i mig que no es trobaven, (era la primera tertulia posterior a les vacances), i el segon que van fer és congratular-se, amb expressions de satisfacció a dojo, perquè "el proceso catalanista se ha desinflado". Estaven convençuts de que el cas Pujol havia ensorrat el procés, i si algú pot trobar el podcast i l´escolta veurà que no exagero si dic que per expressar la seva joia només podria emprar analogies de caràcter sexual. Bé, deu dies després els catalans vam protagonitzar la manifestació més gran de la història d´Europa, i 70 dies després vam demostrar al 9N que sabem el que volem i ho aconseguirem. Que això de "el proceso se desinfla" s´ho cregin a Madrit és normal, (necessiten creure-s´ho), pero no comprenc que un català com tu pugui escriure "Què fàcil era derrotar-nos". Com diu molt bé en Jofre Llombart al seu article d´avui, només podem perdre si nosaltres dimitim, (que no ho farem, oi?), o si es permet un referèndum vinculant com l´escocés i guanyés el No. Com ja he explicat, estic segur de que si ens deixen votar la victòria és segura. Podem comptar amb aquest 20-25% d´electorat teòricament unionista que també vol marxar d´aquesta Espanya ridícula. Tot i el desencís evident actual, amb paciència i voluntat ho aconseguirem.
El mes greu de tot es que la majoria de catalans estan disposats a creure's el mitjans espanyols, incloent-hi el periodico i la vanguardia. Mitjans que ja donen en Rivera com la gran esperança de la política espanyola, que es el marc de referència, i que per fi poden parlar de la fi del procés com fa el periodico. Quines ganes que en tenien! I repeteixo el pitjor es que la majoria de catalans els han comprat la idea. Que facil que era derrotarnos despres de tantes vies i tantes V.