"No sotmetré a referèndum l'existència del meu país". (M.Rajoy)

I a més a més podria afegir, a la frase de ; "No sotmetre a referèndum l'existència del meu país" perquè m'agrada sotmetre als meus súbdits sota la meva disciplina, i així , que paguin impostos per viure millor i no pencar mai. Molt bé molt bé Senyor de "los ilillos de plastilina"

Són unes declaracions del tot absurdes. És clar que es pot votar i donar la independència no a un nou país, sinó a 23. Ja ho hauríeu d'anar sabent.. Un exemple recent: Guinea Equatorial. BOE 11 octubre 1968: "Artículo primero. — Se reconocen los resultados electorales proclamados por la Comisión Electoral de Guinea con fecha 2 de octubre del corriente año, y en su virtud se tiene al excelentísimo señor don Francisco Macías Nguema como presidente electo de la República de Guinea Ecuatorial. Artículo segundo — Se declara independiente el territorio de Guinea Ecuatorial a partir de las doce horas del día 12 de octubre del corriente año, en cuyo momento tendrá lugar la ceremonia de entrega de poderes al presidente electo.

Doncs te raó, el seu país és Espanya, el nostre Catalunya. Per tant amb el seu faci el que vulgui, ara, amb el nostre, ni tocar-lo. En sortirà escaldat, molt escaldat. A més com s'atreveix a dir que només parlarà amb el nostre President si retira la consulta. I la democràcia on la te Don Mariano? Sap que vol dir democràcia?
Doncs t'hi hauràs d'avenir. Això és la democràcia: Cap poble pot estar sotmès a un Estat si la seva gent majoritàriament no s'hi troba a gust.

Al començament de la persecució no hi havia gaire interés en extendre prejudicis, els bastava amb imposar-se i prou; es reconeixia la nostra nació com a tal nació que era i el nostre idioma com a tal idioma ( “Lo sexto se podria prevenir el cuidado de introducir la lengua castellana en aquel País........ Pero como a cada nación parece que señaló la naturaleça su idioma particular ......... y mas quando el genio de la Nacion como el de los catalanes es tenaz, altivo y amante de las cosas de su País...”, Archivo Histórico Nacional, “Consejos”, llig. 17986, agafat de “ La persecució política de la llengua catalana”, de Francesc Ferrer i Gironès, Ed. 62, pags. 21 i 22).

Aquesta gent encara es pensen que Catalunya és part d'Espanya per naturalesa quan és sabut que en forma part per una agressió criminal continuada durant els tres últims segles i, per tant, no forma part del seu país.