Ho deien, però, creient Que Mas tindria, com a mínim, els mateixos escons.

Discrepo parcialment de l'explicació i la conseqüent valoració. Penso que ERC segueix una altra lògica que la que aquí en Víctor ens descriu (penso que honestament). Si no s'entén que ERC volia i vol erigir-se en la força principal de l'esquerra nacional, no s'entendrà mai què la fa moure com es mou. Una altra cosa és que l'erri o que justament per aquest anhel metapolític massa sovint caigui en errors ideologistes. Tan gran és el seu delit -i el seu complex- per a què la societat catalana l'adopti com la força central de l'esquerra, que els fa més pendent de les aparences -del paper que creuen que han de representar- que de les urgències polítiques immediates. Penso que els independentistes -que som d'esquerres simpatitzants o no d'ERC- no hem de satanitzar ERC- hem d'ajudar a ERC a assumir la responsabilitat urgent que li toca avui, que el context la situa en un punt transcendental pel país, mes enllà de la representació partidista . Cal recordar que ERC, avui, sí que fa el que va dir en la campanya: que serien fidels a Mas en relació al referèndum i que volien ser el principal partit de l'oposició. Ho deien, però, creient que Mas tindria, com a mínim, els mateixos escons. És fàcil d'entendre que una vegada que han aconseguit fer real el seu somni des de lla transició, de ser el cap de l'oposició, que els costi molt assumir que ara no la podran exercir plenament, o millor dit, l'hauran d'exercir d'una altra manera, no només des del Parlament, sinó molt probablement des del Govern. I aquesta "oposició i igovern" s'haurà de fer sense gaire comèdia, recuperant mesures socials retallades, ampliant el suport als sectors més empobrits i retallant a les grans fortunes. D'altra banda dins de CiU el sector més annexionista, Unió, també és el més antagònic en relació a les polítiques socials i impositives, i la manera de reduir la seva representativitat i operativitat en el Govern, semblaria que seria que ERC entrés al Govern. Veurem què passa, però penso que no hem de satanitzar a ERC, i hem de fer l'esforç d'entendre -no pas necessàriament de compartir- el seus motors ideològics. Això no treu que també pateixi c                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                       om vós, el sectarisme és fort dins tots els partits, i avui pot ser veritablement suïcida. Salutacions cordials.