Els catalanets més enllà de sigles, hem deixat sol al nostre President. No contents amb això i l' afebliment del lideratge del procés per l' estat propi, ara el volen deixar sol perquè els espanyols es fotin un tip de riure a les seves esquenes. No s'ha sabut estar a l' alçada. Tocava guanyar aparcant l' ideologia, ara tenim ideologia però hem perdut. No sé que mai un president de la Generalitat hagi fet tant per la llibertat del seu poble i hagi estat tant mal pagat.
Ningú pot negar a hores d'ara, la valentia del president Mas, enfrontant-se (des de les dretes maleïdes) a tota la caverna més retro dels últims 300 anys. Havia lligat complicitats internacionals, anava seriosament, es sentia fort i irradiava confiança a la major part del poble, però vàrem desconfiar d'ell perquè en la prehistòria el seu partit va pactar amb el P.P. per eliminar la mili, apujar la qüota de IRPF del 15 al 30 % i la restitució dels Mossos d'Esquadra, quin pecat més gros, mira tu, desconfiem perquè arribada l'hora del referèndum, a aquest paio li tremolaran les cames, per tant, jop recomano a amics i pares, mares i avis que votin ERC que són força més progres i porten la independència entre cella i cella. Pregunta: Quins mèrits ha fet ERC per a donar-li tal gruix de confiança per enregistrar un increment de vot del 110 % ? Imagino que deu ser un mèrit la instauració del primer i segon tripartit i la ocurrència de fer-nos president de Catalunya a un espanyolista de pro anomenat Montilla, ... tu, que bo, que bo!!
En vista que encara perduren els prejudicis entre ERC i CiU, debats intensos sobre dretes i esquerres, ... Mirem-nos al mirall nois, i veurem un gegantí RUC català. A uns i altres jo només els faria una pregunta: Després de l'onze de setembre, després de la negativa al Pacte Fiscal, després de la convocatòria d'eleccions, els espanyols ens van ignorar primer, mofar-se'n després, insultar-nos més tard, joc brut i difamacions a tort i a dret contra el president de la Generalitat Mas que en veure'l que anava seriosament van començar a tenir-nos por. Si això va anar així, tot i la col·laboració inestimable d'en Duran, em pregunto si ara estem més o menys forts davant dels adversaris d'aquí i d'allà ? Com és que a les espanyes anaven de borrachera amb el nostre cava ?
De traca. De traca que s'argumenti que no entren al Govern pel 'merder' que Convergència té amb Unió. Primera, la posició d'ERC de no entrar en el Govern va ser instantània. Quan més calia donar, a nosaltres, als espanyols i al món, un missatge de victòria global sobiranista, ells van preferir abonar el missatge que Artur Mas havia perdut. Van dir que no serien al Govern d'immediat i quan Duran ni havia encara badat boca. Duran és l'excusa. Excusa de mal pagador perquè, escolta, la millor manera de tenir Duran lligat de mans i peus és que la línia sobiranista de CiU es mantingui ferma. I ERC només podria ajudar-hi entrant el el Govern en lloc de liderar l'oposició. Una cosa és celebrar que sigui la segona força del Parlament (objectiu que, per cert, diria que vaig ser el primer a formular-lo) i una altra és que aquest segon lloc resti més que no sumi. Com molt bé va dir Joan Carretero, en les actuals circumstàncies econòmiques un Govern amb 50 diputats ho tindria molt complicat per tirar endavant el puto dia a dia. Ho tindria molt complicat si només es tractés d'anar trampejant amb la crisi. Imagina't tu si, damunt, se suposa que ha d'intentar la independència de Catalunya. Ja només falta que un partit independentista que ha rebut un quart de milió de vots provinents precisament de CiU per 'assegurar el procés', no se la jugui i aposti fort per la consulta. Que CiU hauria d'escenificar que accepta esmenes i que hauria de declarar que ui que dura que ha estat l'exigència d'ERC en les negociacions per reconduir les retallades? Cap problema. Es fa. Això s'ha de fer. Igual que el PSC va fer exactament aquesta mateixa comèdia quan el nou finançament. Això, que es faci. No crec que serveixi de gaire perquè els sindicats sucursalistes la continuaran armant siguin quins siguin els canvis introduïts. Però, vaja, és igual, que es faci la comèdia i endavant pel que més volgueu uns i altres amb l'únic que importa i que, en definitiva, era la raó de l'avançament electoral. La consulta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario