Mireu bé qui són els que denigren Espanya. Nosaltres no li volem cap mal a Espanya.

No deixa de ser una bona notícia que els adversaris vagen cometent errades. I encara més, si són d’aquesta mida. Ja fa molt temps va dir Vicent Partal que Espanya ja no podia fer res per fer descarrilar el procés cap a la independència de Catalunya. Que només es podia malmetre des de la pròpia Catalunya. I ara, veient com després de les eleccions els catalans sí que han sabut gestionar un resultat difícil mentre que els espanyols no sembla que ho vagen a aconseguir, veure com han de posar-se en evidència per no aconseguir res de res, fa goig. Després de tants i tants anys sabent que estàvem en una terrible inferioritat, ara veure com els altres són els qui no poden seguir el ritme em resulta fantàstic.
I tant, que anem bé! I ells sense govern.
El front exterior és un àmbit clau per l’èxit del nostre procés. Per això és lògic que el govern espanyol que tant ens estima, hagi decidit pujar un graó en la seva agressivitat. El que potser no sabien és que aquesta manera d’actuar tan barroera se’ls girarà en contra i, en canvi, ens anirà molt bé als independentistes catalans. Si abans teníem un aliat a Letònia, ara pot fer que l’opinió pública d’aquest país, doni suport al seu polític i per tant a les seves decisions. Caldrà sentir què diu per defensar-se d’aquestes calúmnies. Aquests errors és segur que sortiran molt cars. Poc pinta Espanya a Europa que només falta que continuï emprenyant. És, en definitiva, una mostra més de la marca Espanya. I si el govern espanyol fa això ara és perquè beu que potser sí que ens en sortirem i vol curtcircuitar els lligams internacionals amb la qual cosa podem concloure que ho estem fent força bé.
Ara aniria bé que ho seguissin fent de la mateixa manera amb altres polítics europeus i així aniríem ampliant les simpaties d’Europa envers Catalunya.
Aprofitant l’avinentesa voldria dir que en una entrevista a la ràdio que han fet al cònsol general americà de Barcelona, ha dit que diàriament informa el seu govern del que passa aquí i això fa suposar que Barack Obama i els seus col·laboradors saben perfectament què volem i on estem.
A la desesperada perquè Catalunya ha entrat en el famós període de resolució dels divuit mesos, perquè Espanya no té govern ni se sap quan en tindrà, perquè el PP ja es veu al carrer i sobretot perquè cap dels esforços diplomàtics espanyols per a amenaçar Catalunya no ha reeixit.
A Catalunya ja sabíem que Rajoy és incapaç de fer política. Ara ho comproven a Espanya. Un mes i mig després de les eleccions, Rajoy no ha aconseguit ni un sol suport per governar, i si no canvia la situació, i demà el rei Felip VI el torna a proposar com a candidat a la investidura, Rajoy li dirà que no. El pla de Rajoy, o seria millor dir-ne el ‘kit’ de supervivència, consisteix a no presentar-se, que ho provi Sánchez i no se’n surti, Sánchez hagi de dimitir i es tornin a convocar a eleccions on el PP milloraria. Rajoy és víctima de la seva indolència política i de l’autosuficiència del PP, que quan governa amb majoria absoluta menysprea tothom, i ara es troba aïllat.
Són com els que volen apagar un foc abocant-hi benzina o els que es troben perduts en una barqueta al mig de l’oceà i cedeixen a la temptació de beure aigua de mar.
Penso que caldria dir als ciutadans catalans que se senten sobretot o exclusivament espanyols i que pateixen en silenci per la marxa de la independència: “Mireu bé qui són els que denigren Espanya. Nosaltres no li volem cap mal a Espanya.”