Nous arguments comencen a aflorar en el si dels partits polítics contraris a la independència de Catalunya.

Amb la independència, els espanyols que vulguin continuar essent-ho, ho seran i no serà l'Estat català el qui els ho privi. Seran catalans i espanyols. Els catalans que no volguem ser espanyols, només serem catalans. Ara, sense independència, molts som espanyols a la força i ser català no té cap transcendència jurídica, no és cap nacionalitat en l'ordre jurídic internacional. Crec que salta a la vista quina és la situació més injusta.
Què els semblaria als de C's que els milers d'immigrants marroquins i els seus fills, molts d'ells nascuts aquí, volguessin que Catalunya estigués sotmesa a la sobirania del Marroc total o parcialment o que a Catalunya s'apliqués la llei civil marroquina, per exemple? Malament, oi? Em fa l'efecte que els de C's confonen immigració amb colonització. Immigrar és respectar la nació d'acollida i integrar-s'hi. Colonitzar és voler que l'estat d'origen mani sobre la nació d'acollida.
La manera de pensar o de sentir de Ciudadanos, a més, està completament injustificada perquè en cap moment s'ha dit que l'Estat català hagi de privar de la nacionalitat espanyola, de la possibilitat de poder seguir essent tant espanyol com català, a cap persona que vulgui conservar la nacionalitat espanyola. Som els que no volem ser espanyols els que ho hem de ser a la força i a sobre no podem ser catalans, doncs ser català avui en dia no és cap nacionalitat.
El problema sentimental dels Ciudadanos és el que la Història coneix com a colonització. Quan els immigrants volen que l'estat del qual provenen tingui sobirania sobre la nació d'acollida, ja no són immigrants, són colons, colonitzadors i imperialistes. Vergonya se n'haurien de donar tan sols per pensar com pensen. És una manera de pensar que va quedar desterrada a mitjans del segle XX quan es van iniciar els darrers processos de descolonització.